La meva resposta és que mai es parla massa català. I, a TV3, encara menys. Hi ha dies que, fins i tot, dubto de quina llengua es parla realment a TV3. Aquesta és la realitat. De fet, jo ja fa uns quants anys que he deixat de mirar TV3 perquè tenia ganes de vomitar cada vegada que engegava el televisor. M’hi anava la salut. Quina manera de maltractar la llengua. Ara m’arriba tota la informació a través de les xarxes socials —a les xarxes tu decideixes el grau de maltractament de la llengua que vols.
Se suposava que TV3 m’havia d’ensenyar a parlar un català correcte, i no a la inversa. Tenia entès que les televisions públiques autonòmiques servien per això. Als seus inicis, quan mirava TV3, em semblava estar veient la BBC catalana. Quin català més ben cuidat. Aquest somni, però, va durar pocs anys. Recordem que TV3 es va crear per impulsar l’ús de la llengua catalana —aquest n’era, suposadament, l’objectiu inicial—, però sembla que, actualment, els importa més el bilingüisme —això sí, disfressat de tolerància lingüística i d’integració social. Obro un parèntesi (tothom sap que el bilingüisme és una gran mentida: és l’eina que utilitzen els representants de les llengües dominants per sotmetre els parlants de les llengües minoritàries i que semblin bones persones) tanco el parèntesi.
TV3 intenta justificar la seva actitud bilingüe de nyigui-nyogui dient-nos que hem de ser persones tolerants i acceptar presentadors que diuen coses com «n’hi ha persones» o «no me’n dono compte», o que responen a preguntes com «Quantes pomes tens?» dient «Tinc dues» —cruspint-se el pobre pronom feble sense cap mena de mirament. Una de les tècniques que utilitza TV3 per injectar-nos el bilingüisme és agafar tertulians o invitats que parlen o bé un català pèssim (que alterna paraules i estructures castellanes amb alguna cosa semblant al català) o bé una persona que parla directament en castellà. Perquè, dic jo, trobar invitats que parlin un bon català o, fins i tot, posar uns bons subtítols en català quan l’invitat no el parli, no és possible? Bé que ho fan a les televisions de tot el món.
Qualsevol llengua pot ser vàlida, guai i moderna; només cal creure-s’ho i utilitzar-la en tots els contextos
Això sí, és molt important que a TV3 no es parli cap dialecte del català que no sigui el central —l’estàndard, en diuen. Pobre de qui s’atreveixi a obrir un telenotícies parlant en dialecte nord-occidental. Qui pot ser tan egoista de parlar en lleidatà o mallorquí, sense pensar en la pobra gent de la Catalunya central? Ara, si parles castellà o un català farcit de castellanismes, cap problema, ets una persona tolerant i integradora. No, si ho entenc, tothom sap que els castellanoparlants no tenen cap televisió on sentir la seva llengua —totes les televisions del món parlen només en català. Soc jo o tot sona una mica incongruent? No podem parlar en un dialecte del català que no sigui el central (l’estàndard), però sí que podem parlar un català més castellà que català. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
De veritat que no poden trobar presentadors que parlin un català genuí, amb una certa cultura (lingüística) i aquestes coses? Què es demana per entrar a presentar un programa de TV3? Fa temps que ens volen fer creure que utilitzar castellanismes i estructures calcades del castellà és ser més «guai» i més modern. Però, senyores i senyors, les creences són només això: creences. Qualsevol llengua pot ser vàlida, guai i moderna; només cal creure-s’ho i utilitzar-la en tots els contextos. I ara no em sortiu amb l’excusa que l’invitat només parla castellà i que tots els catalans som bilingües. Em sembla perfecte, però llavors subtituleu tot el que digui l’invitat i li poseu una orellera perquè li tradueixin simultàniament tot el que li està dient el presentador o qui sigui. Com s’ha fet tota la vida en totes les televisions sense complexos d’inferioritat del món. I ja ho tindríem. Voler és poder. La resta són excuses.
Us imagineu un presentador de la BBC parlant en castellà perquè l’invitat és d’Albacete? Diria que no ha passat mai en la història de la BBC. Als bons temps de TV3 (val a dir que hi havia un nivell cultural bastant més alt que l’actual), no hi havia cap problema per fer-ho tot en català i per subtitular i posar orelleres als invitats. Si abans —que la tecnologia estava molt menys avançada— es podia fer, per què carai no hem de poder-ho fer ara, que tecnològicament estem molt més avançats? Algú m’ho explica? Algú sense interessos polítics, vull dir.
Vinga, fins la setmana que ve.