Ssssshhhhh! Calli. No respiri. Ni es mogui.

Ara, dissimuladament, amb naturalitat, miri el seu voltant. Hi ha algú amagat darrera d'un diari que l'observa a través d'uns forats que ha fet al paper a l'alçada dels ulls? Es veuen moviments al ficus del seu darrere? Veu que la gent que l'envolta té una actitud sospitosa? Lògic! Són espies i vostè està llegint un article secret publicat per un anònim en un pàgina secreta.

I, ¿sap per què aquest article secret totalment públic, que està publicat per un anònim que sóc jo, el de la foto, i en un mitjà secret, que és elnacional.cat, és secret? Doncs perquè ara li parlaré d'un tema que és secret. Lògic, no?

Sap això dels pressupostos? Nooo, hooome (o dona), no mogui el cap!!! No assenteixi, que l'estan observant!!! Pensi cap a dins, secretament, i enviï'm el missatge a través de la ment. Va, que li torno a formular la pregunta. Sap això dels pressupostos? (aaara sí, sense moure un múscul. Bé!). Ja veig que ho sap. Perfecte. Doncs sàpiga que als pressupostos hi ha... una partida secreta!

Sí, si, sí, com ho llegeix. Fort, oi? És la famosa partida secreta de la qual tothom en parla aquests dies. I en parla, precisament perquè és secreta. Si no fos secreta i tothom la conegués, ningú en parlaria. Coses del secretisme total.

Doncs bé, aquesta partida secreta dedicada al referèndum, que és totalment secreta com el seu nom indica, que està oculta dins dels fons de contingència del Departament d'Economia i no al de Governació sota l'epígraf “diners per fer el referèndum” i de la qual en coneixem exactament la quantitat, que és de 5,8 milions, sap aquesta partida? Doncs és secreta. I està amagada.  

Qui la busqui, no la trobarà. Perquè aquest article que explica on és, és un article secret, com ho són tota la resta d'articles i peces que parlen d'aquesta partida secreta que és exactament de 5,8 milions i que està oculta dins dels fons de contingència. De tal manera que quan algú vagi als fons de contingència i busqui una partida de 5,8 milions que està posada allà, no la veurà perquè és secreta i està amagada.

I ara continuï una estona sense fer cap moviment ni expressió facial perquè no detectin que ja sap el secret. I ara aparti's a una distància prudencial de l'estri amb el qual estigui llegint això que no està llegint perquè és secret. Sap què passarà ara? Doncs que degut al caràcter secret i confidencial d'aquesta peça, s'autodestruirà en 5 segons. 5, 4, 3... (però recordi que no puc dir-li que s'autodestruirà perquè, com que és un secret, jo no puc dir-li-ho)... 2, 1... i booooum!

Ja està, ara el secret ja no el sabrà ningú perquè el que vostè estava llegint, com està sabent en aquest precís instant perquè ho està llegint a la peça, ha quedat destruït. I si està destruït, ja no existeix.

I ara, deixi passar una estona i torni a la seva feina habitual com si no hagués passat res. I, recordi, tot això és un secret que s'ha autodestruït i vostè no sap res.

Sort!