La creació d'una Comissió d'Investigació al Congrés sobre l'"Operació Catalunya" és una oportunitat crucial per obrir l'accés a la veritat sobre els abusos de poder i les pràctiques il·lícites gestades dins de l'Estat. Aquest procés, que ha marcat la vida de persones innocents i pervertit els fonaments de la democràcia, requereix una indagació exhaustiva per aclarir qui va estar darrere de la manipulació del sistema de justícia i quins recursos es van fer servir per a aquests fins.

Des de l'inici d'aquesta operació, la falta de transparència en l'administració de justícia ha aixecat un núvol de sospites sobre les accions de qui, emparats en institucions de l'Estat, van executar pràctiques persecutòries contra líders i defensors del moviment independentista català. L'estratègia repressiva s'ha sostingut en tàctiques consistents i calculades, com la fabricació de casos judicials a partir d'informes policials falsos, manipulats o omesos en dades exculpatòries, generant una narrativa que criminalitza individus específics i grups sencers.

Les pràctiques de l'Operació Catalunya mostren un esquema de repressió que difícilment podria considerar-se improvisat. Els procediments repliquen patrons consistents, evidenciant una organització significativa. L'objectiu: assenyalar persones influents o rellevants en determinat moment, i establir la necessitat de "destruir-les", esborrant qualsevol influència que poguessin tenir sobre l'opinió pública, la justícia o el desenvolupament democràtic a Catalunya.

El procés inclou la creació d'informes policials que distorsionen la realitat, valent-se de dades sense fonament o manipulades per ometre elements exculpatoris. Aquests informes apòcrifs tenen el poder de construir una ficció en la qual l'acusació es converteix en una condemna mediàtica anticipada. Posteriorment, els informes falsos es filtren als mitjans de comunicació, generant una deshumanització de les víctimes i una imatge distorsionada que les priva del suport i de la presumpció d'innocència en els seus entorns socials i professionals, drets bàsics en qualsevol democràcia.

Aquesta dinàmica repressiva no persegueix exclusivament la destrucció de persones, sinó que criminalitza els ideals i causes que representen. Es pretén, en última instància, deslegitimar la causa independentista i desacreditar qualsevol líder o defensor que doni suport als drets d'aquest col·lectiu. Així, l'Operació Catalunya es converteix en una persecució cap a tota una ideologia i un atac a la llibertat d'expressió i associació.

Aquesta dinàmica repressiva criminalitza els ideals i causes que representen. Es pretén deslegitimar la causa independentista i desacreditar qualsevol líder o defensor que doni suport als drets d'aquest col·lectiu

Fins al moment, es desconeix l'abast total dels procediments penals derivats d'aquesta operació. Sabem d'alguns mecanismes utilitzats i de persones involucrades, però s'ignora l'extensió total dels recursos usats i les directrius que es van impartir per executar les ordres. Això impedeix una visió completa de l'operació i, per tant, dificulta que es faci justícia als afectats. Aquí rau la importància de la Comissió del Congrés: en la seva capacitat per reunir testimonis i proves que permetin desxifrar l'abast d'aquesta repressió i donar a les víctimes l'oportunitat de defensar el seu honor i dignitat.

Els drets i principis que defineixen una democràcia no poden permetre que s'amagui la veritat amb l'excusa de la "raó d'Estat" o la "unitat nacional". La veritat no és només un dret dels qui van ser víctimes d'aquesta persecució, sinó una necessitat de tota la societat espanyola. Els ciutadans tenen dret a saber si els òrgans de seguretat de l'Estat, així com certes institucions judicials, s'han convertit en eines de repressió, desviant-se de la seva funció de protecció i justícia.

L'ús de mitjans paraestatals en l'Operació Catalunya planteja un greu problema de legitimitat democràtica. Qualsevol sistema democràtic necessita un estricte control sobre els seus mecanismes, especialment quan es veuen implicats en abusos de poder. És inacceptable que es financin operacions clandestines amb fons públics o s'utilitzin recursos i institucions de l'Estat per a finalitats repressives.

Un dels principals objectius de la Comissió d'Investigació és posar llum sobre aquestes pràctiques, per aclarir les responsabilitats dels qui hi van participar. Només mitjançant una investigació detallada serà possible reparar el mal fet a les víctimes, restaurant el seu bon nom i proporcionant-les eines legals per defensar-se als tribunals. La falta d'una resposta institucional fins ara ha permès que aquests actes es mantinguin impunes, afectant greument no només els involucrats, sinó també els valors democràtics i el dret a la justícia.

Perquè la feina de la Comissió tingui un efecte real ha de comptar amb el poder d'investigar a fons i sense traves, amb accés a tota la documentació rellevant. També ha de disposar d'un marc jurídic que permeti a les víctimes buscar la reparació i obtenir justícia en un context en què les conseqüències de l'Operació Catalunya són visibles a la vida dels afectats. Els tribunals han de rebutjar qualsevol cas basat en aquestes pràctiques il·lícites. A més, és essencial que s'atorgui als afectats el dret a una compensació adequada i a la restauració del seu honor.

La falta d'una resposta institucional fins ara ha permès que aquests actes es mantinguin impunes, afectant greument no només els involucrats, sinó també els valors democràtics i el dret a la justícia.

Un dels aspectes més pertorbadors de l'Operació Catalunya és l'abús de poder que posa en evidència. Aquestes accions no només danyen persones específiques, sinó que contaminen el sistema sencer, desacreditant les institucions i minant la confiança de la ciutadania en la democràcia. Una democràcia sana no hauria de témer la veritat ni permetre que es facin servir mecanismes foscos per destruir les vides de persones l'únic "delicte" de les quals ha estat ser defensors d'un ideal o moviment legítim.

La Comissió d'Investigació té la responsabilitat de qüestionar i erradicar aquestes pràctiques, creant mecanismes que impedeixin la seva repetició en el futur. La transparència, el control i la rendició de comptes són essencials en qualsevol sistema democràtic que busqui representar i protegir els drets dels seus ciutadans. La Comissió ha de posar en evidència els abusos comesos, assegurant que les institucions de l'Estat operin en el marc de la llei i el respecte als drets humans.

La posada en marxa de la Comissió d'Investigació sobre l'Operació Catalunya marca un punt d'inflexió en la lluita pels drets i la justícia en el conflicte entre Catalunya i Espanya. No és només un procediment legislatiu, sinó un acte de justícia cap als qui han estat víctimes d'abusos i una oportunitat per reconstruir la confiança de la societat en les seves institucions. La veritat ha de sortir a la llum per garantir que no es repeteixin pràctiques tan menyspreables i es respectin els valors democràtics que Espanya proclama defensar.

Aquest procés serà llarg i, possiblement, incòmode per a alguns, però és indispensable per a l'enfortiment d'una democràcia plena i justa. L'Operació Catalunya s'ha de convertir en un recordatori del que no ha de passar en un estat de dret. Només mitjançant l'exposició total d'aquests fets es podrà construir un futur en què les institucions actuïn al servei de tots els ciutadans, sense distinció d'ideologies o creences.

És moment que la democràcia espanyola demostri el seu compromís amb la justícia, la transparència i el respecte als drets humans. La Comissió d'Investigació no s'ha de limitar a obrir arxius i escoltar testimonis; ha d'establir les bases per a una regeneració del sistema, permetent que la justícia sigui realment imparcial i garantint que ningú no torni a patir una persecució per les seves idees o creences.