No tot està perdut amb els pressupostos, però gairebé. En el joc dels temps verbals, es va perdre el matís, i on es va dir "Enguany no n'hi haurà" es volia expressar que sense acord no es presentaran, diu ara el govern espanyol. La finestra d'oportunitat és estreta, tot just una escletxa. Des d'allà, si decideixen no presentar-los, asseguren que s'anunciarà. El govern espanyol no confirma explícitament la renúncia als comptes del 2025, però d'Hisenda a la Moncloa reconeixen tres dificultats. La primera, la mera posada en marxa d'unes negociacions amb Junts i ERC, claus per presentar els comptes amb certa viabilitat. D'altra banda, hi ha la complicació d'acabar la legislatura amb els pressupostos del 2023 complint l''objectiu 2027' de Pedro Sánchez. I la tercera, entenen que serà encara més difícil negociar el 2026, any preelectoral. De l'off the record dels passadissos del Congrés la setmana passada —on fonts del govern espanyol reconeixien que no arribaven a presentar-los el maig— Pedro Sánchez i María Jesús Montero van deixar la via oberta.
El cert és que el govern espanyol s'havia compromès a presentar-les "costés el que costés". De fet, l'equip d'Hisenda, a nivell tècnic, hi continua treballant. També reconeixen que les negociacions polítiques no han començat. Fins ara, el diàleg pressupostari era amb llum i taquígrafs. Ara tot són sondejos a les formacions i anar temptejant les condicions. Avui, aquesta "carpeta" —que diria Junts— no està oberta. La rivalitat ERC-Junts és cada vegada més virulenta al Congrés i el PSOE no ha aconseguit asseure's a negociar i tothom té les cartes amagades.
Tampoc no sortirà ara la senda de dèficit, tombada per Junts abans de l'estiu. Un sostre que pot aprovar l'Estat i informar-ne després a les comunitats. Per a alleujament de Sánchez, a curt termini els comptes prorrogats són expansius. Per contra, no té un pla de polítiques públiques conforme a aquests ingressos extra. I en el pla polític, sense pressupostos, el govern espanyol no respon a la pregunta de què vol fer amb la legislatura. Resignant-se a no marcar agenda, en "un cotxe sense benzina" —que deia Sánchez a Rajoy el 2018— o més aviat un cotxe elèctric amb el comptador de la càrrega en contra seu.
La presentació dels comptes del 2025 demostrarà quant d'oxigen i confiança té el govern espanyol per assegurar la legislatura
Sumar pressiona el PSOE i recorda l'"obligació" de dur els comptes al Congrés. Podemos demana el mateix. I a l'executiu hi ha veus que advoquen per presentar un 'pressupost òmnibus', amb molta despesa social que, si "la dinyen" —que diria Gabriel Rufián—, ho hauran intentat amb mesures pròpies d'una coalició progressista.
La dificultat per negociar els comptes s'estén a Podemos i Sumar per la despesa en Defensa. En la negativa dels morats a acceptar qualsevol partida "de la guerra" i la dualitat interna sota el paraigua de Yolanda Díaz. A Sumar hi conviuen l'ànima vermella i la verda. Els atlantistes dels vuitanta d'IU i la indefinició de Compromís o Más Madrid, al costat de la via pràctica dels verds, que reivindiquen l'autonomia europea i votarien un "rearmament" davant un Trump que es desendolla de la UE. Tot amb "molta didàctica", insisteixen, per parlar més de seguretat i menys de tancs.
A la pràctica, Yolanda Díaz no pot assegurar els seus 27 escons al Congrés per apujar la partida en Defensa. PSOE-PP podrien votar plegats. Però el govern espanyol no vol dependre del PP i fer palesa la debilitat del bloc d'investidura o que el deixi tirat en qualsevol moment. No està previst haver d'augmentar aquesta despesa fins que la Comissió Europea no determini quant hi posa cada país, quines partides s'hi inclouen i la fórmula, entre elles, transferir deute als països. Tot i això, la fricció complica les negociacions dels comptes.
A això cal afegir-hi el debat existencial a Sumar. Díaz no és la líder orgànica, aquest cap de setmana serà nomenada número tres, i alhora és qui s'asseu amb Sánchez a la Moncloa sense lideratge orgànic ni control del partit. El Grup Plurinacional que articula Díaz no té cap altra opció que repetir una coalició en un escenari geopolític que necessitarà aquest espai. Però el Moviment Sumar, ja sense Podemos, podria excloure IU si la discrepància militar s'accentua. Els últims acords del PSOE amb Junts ja han posat en evidència la debilitat de Yolanda Díaz per unificar el Grup. Va sortir dient que el pacte de competències migratòries era bo i tot seguit ho van criticar Compromís i Más Madrid. Ha passat el mateix amb l'ambigüitat de la seva posició en la despesa militar.
En l'altra direcció, el tancament de pressuposats amb Vox, més que un èxit d'Alberto Núñez Feijóo, és la vergonya del PP, amb suport popular a Madrid i molt menys fora. En aquest cas, què és pitjor, no tenir pressupostos i evitar la submissió del PP a Vox? Emiliano García Page també s'estima més que no n'hi hagi que no pas veure un govern espanyol del PSOE pactant amb Junts. Té raó, els comptes són economia i ideologia. Per això d'aquí al juny veurem dues dinàmiques. La presentació dels comptes del 2025 demostrarà quant d'oxigen i confiança té el govern espanyol per assegurar la legislatura i si el futur de Feijóo estarà lligat a Vox, o no, en funció dels pactes autonòmics.