Parlo de la "Barcelona Wine Week", però es podria extrapolar a les altres fires. Recordes el mític pantà de The NeverEnding Story? El pantà de la tristesa és una imatge molt potent, on s’enfonsa el cavall de l’Atreiu. En aquest cas, no és per tristor, sinó per l’energia de gent que coneixes del sector. Hi ha un imant secret que fa que costi avançar per la moqueta. Saludar persones amb la seva energia, la positiva i la negativa, amb l’atabalament que no arribes on time. Individus que només de veure’ls t'apugen l’ànim, i d’altres que et xuclen l’energia com si t’hagués passat un tractor per sobre. De vegades m’agrada obviar la resposta al "com estàs" i no tornar-la a tall de bumerang per anar al gra. Perquè si dius "malament", tenyeix de mal humor la conversa de feina. I si contestes que molt bé, sona a fals i no mola fer business amb algú que creus que està mentint.

És rara la sensació de buidor després d’uns dies d’agenda atapeïda. Primer de tot, atapeïda d’informació, de les coses pendents que no has fet per anar a la fira i dels retrobaments que queden ajornats. Es tracta d’un esgotament físic, com si caminar per les catifes del Palau Firal de Montjuïc equivalgués a totes les classes de crossfit del món. "Visualitza’t el dia que acabi i anem al fisio", li dic a la meva sòcia de Dones del Vi, Josephine Cannan, que després de tres dies de fira encara prepara un tast amb més de 45 elaboradores al Palau de Pedralbes. Desvirtualitzar-nos és important, ja que el to de la conversa mirant-te als ulls és comunicació pura i més profitosa que mil emails. Malgrat això, és difícil tenir una conversa una mica profunda en un estand amb mil interrupcions. Aquesta sensació és un coitus interruptus, perquè malgrat haver espremut tots els minuts, sempre tens la sensació que t’has perdut coses. Madurar vol dir aprendre a no sortir a les nits i no quedar-te afònica el primer dia. Per què abans feia les fires amb talons si amb vambes ja estic que no m’aguanto? No, la resposta no és perquè era més jove, és perquè soletes encara ens ho posàvem més difícil. En Ferran Centelles va fer una festa a Queviures Serra amb tots els seus amics del vi: masters of wine de tot el món, cellerers de la Península i sommeliers europeus. És el que passa quan ets amfitrió, com succeeix amb la fascinant festa oficial de la "Barcelona Wine Week" a l'Hotel Palace, on també hi havia temps entre petons o donar la mà de continuar tastant. Una fira, al món del vi, cal fer-la peti qui peti, perquè els vins s’han de tastar, no es pot degustar —de moment— en línia. Després de la Covid, semblava que es podria viure sense tantes fires, però si intentes agafar un taxi aquests dies a Barcelona, notes que la ciutat està en ebullició. Hi ha hagut un 30% més d’expositors que l’any passat. S’han tastat més 360.000 copes, sense comptar totes les activitats que s’hi han fet al voltant.

Una fira, al món del vi, cal fer-la peti qui peti, perquè els vins s’han de tastar, no es pot degustar —de moment— en línia

Com la teva winehunter particular, t’haig d’explicar una tendència que s’ha vist més que en cap altra edició. Dels vins sense alcohol passem als que tenen baixa graduació. Sí, ho llegeixes bé, els "vins" desalcoholitzats són diferents dels que tenen un 8% d’alcohol. Com m’explica l’enòleg de Raimat: és un mix del mateix vi amb alcohol i sense. Les denominacions d’origen encara no s’han posat les piles per regular-ho i és el futur. La veritat és que, gustativament, la suavitat recorda més a un 0,0% que a un vi normal. Estem tan acostumats que amb el canvi climàtic els vins tinguin més del 13%, que qualsevol cosa que en tingui menys ens sembla lleugera.

Tasto amb l’Empar Moliner, fent el programa Tast vertical, un parellada que de manera natural té un 9%. Per cert, cal felicitar-la perquè aquesta escriptora, que sempre ha tingut una màxima debilitat pel món vinícola, ha guanyat el "Millor Comunicadora de l’Any" segons l’Associació Catalana de Sommeliers. Com gairebé cada any, el "Concurs Millor Sommelier de Catalunya" l’ha guanyat algú del planter del Celler de Can Roca, Cyril Vermeulen. Però vull ressaltar la gran feina de l’Anna Casabona, perquè arribar sis cops a la segona posició i continuar intentant-ho és el triomf de la perseverança i va contra l’edatisme de les dones. “Vaig fer un break mentre la canalla era petita, i quan estaven crescuts, vaig tornar”. Candidata als premis "Mijares Dones del Vi", és la vencedora sentimental i la sommelier catalana que més brilla. Malgrat que el guardó d’aquesta edició hagi anat a parar a Audrey Doré per VII Girona, una altra de les deixebles de Josep Roca. Per cert, Pitu Roca, we love you. Tim Adkin ha guardonat els millors enòlegs d’enguany i de l'any passat i són dones. El 2024, la Marta Casas, de Parés Baltà, al Penedès, i enguany el premi ha recaigut en l’Anna Espelt, de l’Empordà. Tenim la sort que totes dues, juntament amb 45 companyes, han pogut compartir-ho amb els més dels 700 winelovers. Sabeu què és més pesat que recórrer un saló de tast? Ser el que repeteix constantment el cupatge d’un vi que acumula tantes targetes com hores dempeus. Aquestes dones del vi es mereixen descansar, almenys, aquest cap de setmana, tot i que serà difícil, perquè la casa continua sent la feina més feixuga.