La visita del president Illa a l’acte de promoció de l’oli de Jaén que es va fer a Sabadell el cap de setmana passat va ser un error polític important. Un error amb més derivades de les que pugui semblar d’entrada. Un error que explica coses. Per mi, la més greu és la inconsciència de Catalunya com a nació per part del president i del seu equip. Cito l’equip perquè, si bé ell és el màxim responsable de qualsevol decisió, el sota-govern té incidència i responsabilitat en l’agenda.

Tornant del Circuit, passar per Sabadell i així promocionar un ajuntament metropolità dels que configuren el graner de vots socialistes pot semblar una bona idea, però que a ningú de Palau li cridés l’atenció l’oli de Jaén és significatiu. Molts periodistes i opinadors han mirat de defensar Illa. Conscients que l’error era gros, la manera de defensar-lo ha sigut no criticar-ho i mirar de situar-ho en el marc d’una anècdota. I saben què? Dir que això és una anècdota encara és pitjor. Perquè ens ha obligat a explicar a la gent que menystenir les denominacions d’origen catalanes no és una anècdota; que la feina dels productors d’oli catalans no és una anècdota. Que la salut econòmica d’aquest mercat no és una anècdota.

És un error polític que s'afegeix a altres accions del president, per demostrar que el que realment tenim al capdavant del govern no és un bon gestor, sinó un encarregat de Madrid. Els bons gestors tenen clar quins interessos han de defensar. Els cent primers dies d’aquest govern no han sigut gens brillants. Molta trobada amb el rei d’Espanya, molta bandera espanyola on abans no hi era i molta llengua castellana en els discursos del president. L’encarregat volent agradar, fent encàrrecs. Tant és així, que a l’acte que es va preparar per parlar dels cent primers dies de govern, el titular que en va sortir va ser el d’una cosa que no ha fet: reunir-se amb el president Puigdemont. Quan Madrid li ho encarregui, hi anirà.

De quin país és president, vostè? Quins interessos defensa? Ara hem d’empatar amb tothom perquè ningú no s’enfadi?

En aquest acte, el president va voler fer front a la crisi de l’oli que havia generat ell mateix el dia anterior. Això està bé; sempre que ho facis bé i no cometis nous errors, com va fer ell. Uns nous errors que, de nou, expliquen moltes coses. Primer, no admetre que va ser una equivocació, però alhora explicar l’esmena que portarà a terme: “ja he parlat amb productors i els visitaré i farem coses”. Si cal compensar algú és que hi ha hagut greuge, no admetre-ho denota arrogància. Segon, subratllar que va enviar el conseller del ram a una fira d’oli denominació d’origen català com a reivindicació que té present el sector. “Hi vas enviar el conseller, però tu vas anar a donar suport a la competència”, podem dir. Tercer, mirar de tancar el debat amb un “no vull entrar en un conflicte entre territoris”. Perdoni? De quin país és president, vostè? Quins interessos defensa? Ara hem d’empatar amb tothom perquè ningú no s’enfadi? I si l’oli fos italià? Jo li diria exactament el mateix. Però és que si l’oli fos italià, segurament vostè no hauria anat a promocionar-lo. Per molt europeus —tant com nosaltres— que siguin els italians. Per molt que hagués vingut el cònsol o l’ambaixador de visita.

Defensar els productors i l’economia del teu país no és generar un conflicte entre territoris, defensar els productors i l’economia del teu país és la seva feina, president. Treballar perquè allò que governa progressi és el que fa un bon gestor. Quan l’independentisme no era majoritari a Catalunya, mai ningú no va parlar d’una societat dividida. Quan els independentistes vam representar una majoria democràtica al Parlament, l’statu quo va reaccionar parlant de conflicte i etcètera. Que ara governi el PSC es deu més a errors partidistes que a un canvi sociològic del país. Això vol dir que milions de catalans defensaran la llengua, les institucions, la nació i els seus productes, entre d’altres, amb consciència de país. Perquè en som i ens en sentim. Així ha avançat Catalunya. Qui pretengui qualificar aquesta actitud exigent i crítica com un element de conflicte, s’equivoca de molt. Passa de taca d’oli.