Les guerres contemplen períodes de descans. Sembla una frivolitat, però en tot cas seria una insensatesa històrica que s’ha reiterat en el temps. El 1027, per exemple, en la vida de l’Abat Oliba de Vic, es va establir un primer període de pau i treva des del vespre de dissabte fins dilluns. El solemne escrit de l’Assemblea de Toluges convocada pel bisbe Oliba, en nom del bisbe d’Elna, declarava la Pau i Treva de Déu amb la idea de guanyar temps pacífics tot i saber que eren excepcions temporals. Els moments d’absència de conflictes també s'estenien a l’advent, i sobretot a la Quaresma, un temps propici per reflexionar i aturar-se.

En plena Quaresma, que a més, enguany coincideix amb el Ramadà, ha arribat l’acord de pau entre Armènia i l'Azerbaidjan que ha posat fi a més de 30 anys de conflicte. El 2023 l’Azerbaidjan va controlar l’Alt Karabakh, regió que tots dos països reclamen des de la caiguda de la Unió Soviètica. 

Cal desaccelerar i aturar-se. “Davant la presència de Déu ens convertim en germanes i germans, percebem els altres amb una nova intensitat; en lloc d'amenaces i enemics, trobem companyes i companys de viatge”

El març de 1985, coincidint amb la Quaresma d’aquell any, Mikhaïl Gorbatxov va assumir el lideratge de la Unió Soviètica i va iniciar la Perestroika o reestructuració, un conjunt de reformes polítiques i econòmiques per obrir-se al món. La Quaresma ofereix aquesta possibilitat de treva que en alguns casos s’ha sabut aprofitar.

Abans d’ingressar a l’Hospital Gemelli, el papa Francesc ja havia deixat publicat un missatge per a la Quaresma, un temps per “actuar, però també per aturar-se”, i es refereix no només per pregar, sinó també per “aturar-se davant del germà ferit, perquè l’amor a Déu i al proïsme és un únic amor”. El Papa no veu el dejuni, l'almoina i la pregària com “tres exercicis independents, sinó com un sol moviment d'obertura i de buidament: fora els ídols que ens aclaparen, fora els aferraments que ens empresonen. Aleshores, el cor atrofiat i aïllat es despertarà”. Per tant, cal desaccelerar i aturar-se. “Davant la presència de Déu ens convertim en germanes i germans, percebem els altres amb una nova intensitat; en lloc d'amenaces i enemics, trobem companyes i companys de viatge”. Aquestes paraules del Papa semblen utòpiques i càndides, de nen petit quasi, però rellegir-les ens fa veure que són d’una consciència madura i realista, d'una lucidesa astorada. El món amb una nova intensitat, i substituir amenaces i enemics per companys de viatge. L’alternativa no és massa llaminera.