Quan la treva declarada per ETA després del pacte de Lizarra entre el PNB, EA i IU-EB amb Batasuna es va ensorrar i quan els emissaris de José María Aznar van fracassar en l'intent de negociar amb l'organització terrorista l'alto el foc definitiu, el llavors president del Govern espanyol va promoure –o va fabricar– una legislació ad hoc, la llei de Partits, per deixar fora de la llei el braç polític dels etarres. Els 800 morts provocats per ETA i, sobretot, el context internacional, la guerra global contra el gihadisme, van facilitar la maniobra al líder del PP. Era a finals del segle passat, sembla que sigui la prehistòria, però les ombres d'aquell procés s'han tornat a passejar aquest dimarts per l'inquiet escenari polític espanyol. Sigui dit salvant totes les distàncies. Precisament.

És cert que Convergència –que ja només existeix a efectes jurídics i ha estat substituïda pel Partit Demòcrata Català– no ha estat encara amenaçada d'il·legalització, com va succeir en el 2003 per sentència del Tribunal Suprem amb l'antiga HB i les organitzacions del reconegut per Aznar "Moviment d'Alliberament Nacional Basc". Ara com ara, Interior només es nega a validar-li el nom al registre al PDC. Veurem. Però l'efecte immediat del vet del PP al grup parlamentari dels independentistes catalans a les dues cambres espanyoles, forçat pel ciutadà Rivera amb l'aquiescència del PSOE i els confluents, inclosos els comuns catalans, és el mateix: l'asfíxia financera de l'independentisme. En aquest cas es tracta d'independentisme de "dretes" –que diria Pedro Sánchez– i català i, sobretot, democràtic. Com de sobres ha pogut acreditar la democràcia espanyola des de 1977.

Amb el pas al grup mixt, els de Francesc Homs perdran subvencions en el Senat per valor d'1,5 milions d'euros (si la legislatura durés quatre anys), als quals se sumen més de 2 milions al Congrés i 1,5 milions per a la tramesa de paperetes electorals. Es tracta d'un cop en tota regla (encara que per la porta del darrere) al finançament del nounat PDC, com ho va suposar al seu dia per a les organitzacions de l'entorn d'ETA la il·legalització dels seus grups parlamentaris al Parlament basc. Per cert que la negativa del llavors president de la Cambra de Vitòria, Juan María Atutxa –cal recordar-ho, objectiu d'ETA durant molts anys– a dissoldre el grup de Sozialista Abertzaleak li va costar la inhabilitació per a càrrec públic i una multa. La mateixa amenaça que penja ara sobre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès que es votessin les conclusions de la comissió d'estudi sobre el procés constituent.

El ciutadà Rivera va amenaçar Rajoy de negar-li l'abstenció o el sí a la seva (ara per ara impossible) investidura si, després dels vots inconfesos de CDC als vicepresidents del PP de la Mesa del Congrés accedia que formessin grup parlamentari propi a la Cambra. L'avís va ser suficient perquè la Mesa del Congrés, presidida per l'amiga (del president) Ana Pastor congelés la decisió, insinuada algunes hores abans per altres dirigents populars com Fernández Maillo o Andrea Levy. Per si de cas, C's va aportar l'argument definitiu: "Si volen diners, que vagin a Suïssa i l'hi demanin a Bárcenas o als Pujol," va rugir Rivera. Com havia de permetre el PP "regalar" 3 milions d'euros a un grup que està promovent la independència de Catalunya?, va ratificar Villegas, vicesecretari general dels taronges, alhora que reclamava el Constitucional que actués contra Forcadell.

El PP i l'"unionisme" han intentat aplicar a CDC, ERC i el sobiranisme el manual de combat, en versió suau, que Aznar va aplicar a ETA i el seu món quan es va cansar de negociar amb ells

Des que el cop de porta de Rajoy al pacte fiscal proposat per Artur Mas i l'empresariat català el 2012 va disparar l'independentisme català al carrer i a les urnes, són molts els que, des del govern del PP i l'anomenat "unionisme" han intentat aplicar a CDC, a ERC i a les organitzacions civils del sobiranisme aquell manual de combat, en versió suau, que Aznar va aplicar a ETA i el seu món quan es va cansar de negociar amb ells.

Vet aquí l'Operació Catalunya i la "policia patriòtica" de Jorge Fernández, o les mesures judicials contra els líders del procés, l'expresident Artur Mas inclòs, per no haver impedit que els carrers s'omplissin d'urnes de cartró el 9N, o per haver posat ara a votació les conclusions d'una comissió parlamentària d'estudi. Vet aquí els intents matussers d'arrabassar els carrers als sobiranistes amb plataformes de laboratori tipus Societat Civil Catalana, el president de la qual va dimitir després de conèixer-se les seves vel·leïtats ultres, en una patètica imitació del que van significar moviments com Basta Ya o les organitzacions de víctimes del terrorisme, el que constitueix pel cap baix un insult a les víctimes i els amenaçats per ETA al seu dia. Vet aquí els discursos servits per historiadors, filòsofs, tertulians i periodistes a sou de la falsa victimització davant de l'independentisme, que comparen el moviment sobiranista català, cívic, democràtic i inclusiu, amb el nazisme pur i dur, com també es va fer al País Basc i no només amb ETA. El resultat és que Rajoy tracta CDC/PDC com Aznar va tractar Batasuna, o comença a fer-ho. El vell manual de combat. Salvant totes les distàncies. Precisament.