Com que avui la cosa va de religió i últimament aquest tema genera encesos debats no sempre calmadets, unes quantes prèvies.

"Amb els musulmans no s'atreveixen". Aquesta expressió té una resposta explicativa cultural i una de vital. La cultural és simple: fer humor o buscar la provocació amb l'islam, simplement no té sentit. És com si jo ara començo a fer acudits sobre el Manchester United. Sí, poden fer molta gràcia, però no tindrien sentit. El Manchester United és un equip de futbol, un esport que aquí té milions de seguidors, però no pertany a la nostra cultura futbolística. En canvi si faig acudits sobre el Barça, l'Espanyol i el Real Madrid, la cosa canvia. Per què? Aquests equips si que formen part de "nostra religió". I la vital és clara: escolti, jo no sóc cap heroi. Sóc un pobre autònom que factura el que pot, bàsicament per poder pagar Hisenda i al gestor. Si em puc estalviar que em matin uns sonats que usen la religió per justificar les accions que fan perquè estan sonats, no perquè siguin creients, no dubti que ho faré. I, en tot, cas, tots aquests que diuen "ha, ha, ha, tenen por. Són uns covards", doncs miri, vagin passant, vostès que són tan valents. Que és molt fàcil enviar els altres a fer el desembarcament de Normandia...

La nostra societat ha estat impregnada durant anys d'una religió omnipresent imposada a base de por. Molta gent no ha practicat el cristianisme catòlic d'una forma natural sinó perquè li han entaforat a la brava. El franquisme, a través de moltes escoles de hermanus, va marcar a foc diverses generacions amb una variant bèstia de la religió elaborada a base de repressió, foscor, terror i amenaces. Això no excusa ni justifica algunes reaccions fora de lloc, però les explica.

Sí, perquè certa esquerra ha aprofitat aquesta església tenebrosa i moltes vegades tan bruta que ha destrossat vides, per dedicar-se a les provocacions baratetes. ¿Com toquem els nassos al roucovarelisme? Traiem una creu, cridem "caca, cul i pis" i, au, anar marxant que al fons hi ha lloc! Bufff, quina mandra!!! I, quina ha estat la resposta de certa dreta per cohesionar als seus? Practicar una resposta que era de tot menys caritat cristiana.

Dit això, anem a la cosa. Un senyor que es diu Abel Azcona ha presentat una exposició amb una obra que són 242 hòsties (dubto que consagrades perquè em temo que cap mossèn ha procedit a beneir-les) formant la paraula "pederàstia". Reacció de José María Gil Tamayo, secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE): "ficar-se amb les conviccions religioses de les persones no pot sortir gratis. Si aquests actes són delictius i atempten contra els drets fonamentals de les persones, entre els que entren les conviccions religioses, tenen una responsabilitat".

Bé, doncs si la jerarquia creu que les conviccions s'han de resoldre en un jutjat, endavant. Ara bé, crec que posats a visitar sales de vistes, seria millor que la CEE aprofités el viatge per, en comptes de denunciar gent que provoca amb la paraula pederàstia, començar a denunciar capellans que han practicat la paraula pederàstia en nens i joves que van ser deixats sota la seva responsabilitat per ser educats. El govern dels bisbes hauria de ser el màxim interessat en fer neteja interna, encara que fos per salvar la cada cop més minsa incidència moral que tenen en la societat gràcies al descrèdit acumulat després d'anys i anys.

Per pura supervivència, la religió oficial ha d'encapçalar l'assumpció de responsabilitats. Si no, cada cop (encara) més gent resarà a casa i no a l'església i durà els seus fills a una escola on li garanteixin que no abusaran sexualment d'ells.

Ah, i compte amb la frase aquesta de "ficar-se amb les conviccions religioses de les persones no pot sortir gratis". Compte perquè llegida segons com i per segons qui, pot estar justificant l'11-M, Charlie Hebdo o Bataclan.