Tots coneixem el conte de Pere i el llop. Aquest noi mentider que es divertia explicant mentides per espantar els veïns del seu poble, alertant-los que venia el llop a menjar-se les ovelles, resultant una vegada i una altra ser fals. Al jove el divertia observar l'enrenou, la por que generava entre la gent, sense ser conscient que acabaria per cansar-los i que ningú no creuria ja en la seva paraula. Quan el llop va venir de veritat, ningú no va creure en les advertències de Pere i el llop es va menjar tot el que va trobar. El "llop" ha vingut aquesta vegada. I podíem —i hauríem de— analitzar profundament d'on, com i per què ha vingut "el llop". Però per a això ja tindrem temps. El primer en aquests moments és rescatar les víctimes que encara puguin quedar amb vida entre la runa en la qual han quedat durant diversos dies sense que ningú, al principi, fes absolutament res per ajudar-les.
Hi va haver avís de l'AEMET aquell dia. N'hi va haver un, però pràcticament ningú no en va fer cas i les autoritats no es van prendre seriosament el perill que podia suposar. Malgrat que en altres països, com França, sí que es va advertir de la greu gota freda que s'acostava. Aquí vam poder veure com agricultors, com el Palleter, avisaven el dia 25, divendres, que el radar de pluja d'AEMET no funcionava. Va fer un vídeo, que es va estendre massivament a les xarxes socials, on advertia del risc que això podria suposar quan el següent dimarts arribés la coneguda DANA. La reacció de l'AEMET va ser titllar de "boles" aquest tipus de comentaris, reconeixent que el radar va reiniciar la seva activitat el dia 28 (per la qual cosa encara que al Palleter l'hi acusi de difondre "boles", en realitat se li dona la raó). No obstant això, insisteixo, l'AEMET va establir una alerta a primera hora del matí que, pràcticament, ningú no va tenir en compte.
El fet que el president de la Generalitat Valenciana aparegués al migdia per "informar" la població amb un discurs absolutament equivocat, tanmateix, no s'ha considerat "difusió de boles o desinformació". Malgrat afirmar que a partir de les sis de la tarda tot es calmaria i hi hauria normalitat. Ara ja sabem que va ser just el contrari. Els registres mostren que des de les cinc fins a dos quarts de set es va produir un augment exponencial en el nivell d'aigua registrat en punts estratègics de mesurament. Però l'alerta no va arribar als telèfons mòbils de la ciutadania fins passades les vuit de la tarda, quan molta gent ja s'estava ofegant, quan va ser arrossegada per un aiguat que va arribar de sobte.
El senyor Mazón ha demostrat, i continua fent-ho, mancar de capacitat de gestió. Això és innegable. I la seva falta de reacció immediata, la seva nul·la capacitat per coordinar absolutament res, és patent. Si s'hagués avisat correctament i a temps de l'enorme perill que planava sobre el territori, s'haurien pogut salvar vides, segur. Amb cada dia que ha anat passant ha estat més evident l'absolut nivell d'incompetència del govern valencià.
Si el canvi climàtic està ja entre nosaltres és inadmissible que no es prenguin mesures que serveixin per prevenir, alertar i comunicar adequadament a la ciutadania el que ha de fer
Igual d'incompetent que el govern central de l'Estat. Malgrat disposar d'informació oficial, quan va arribar la DANA els principals responsables de l'Executiu no estaven ni tan sols en territori espanyol. La falta d'acció immediata del govern espanyol, el silenci insuportable i no enviar l'exèrcit des del primer instant ha estat una decisió incomprensible que el poble mai no oblidarà. Que el mateix Rei sortís a posar a disposició la seva Guàrdia Real hauria de servir com a mostra de l'enorme descoordinació i de l'absolut i incomprensible desvergonyiment de la ministra de Defensa. Com és possible que s'hagi trigat tant de temps a enviar tota l'ajuda disponible, tenint-la, podent haver salvat centenars de vides i auxiliat persones que necessitaven aigua, aliment, medicina? No s'entén. Perquè no es pot entendre.
Sembla mentida que hàgim vist com Robles enviava ajuda a altres països quan ha estat necessari, al·legant en les seves declaracions públiques que "tots sabem la importància de l'actuació immediata durant les 24 primeres hores". Així ho afirmava quan es va enviar ajuda militar al Marroc davant d'una catàstrofe. Tanmateix, aquesta ajuda immediata no s'ha produït, malgrat que ha ocorregut al país on ella governa.
Sembla mentida que ens hagin torturat tot l'estiu amb mapes de colors impossibles per alertar-nos de l'enorme perill que comporta el "canvi climàtic". Sembla mentida que de tant jugar amb la por, com li va passar a Pere el del conte, quan arriba una alerta de veritat, ningú no reacciona. Perquè el fàcil és a dir que això ha passat "pel canvi climàtic", com han fet diferents responsables polítics, començant per Von der Leyen. Quan la realitat és que les vides que s'han perdut, les cases, els negocis, podrien haver-se salvat si s'haguessin fet les coses correctament.
Si el canvi climàtic (cosa que caldria analitzar realment el que és, d'on ve, i el que suposa), és ja entre nosaltres, i suposa un risc real, és inadmissible que no es prenguin mesures que serveixin per prevenir, per alertar, per comunicar adequadament a la ciutadania el que ha de fer, i sobretot, per evitar els danys en la mesura del possible. Se suposa que allà és on cal treballar, perquè per molt que s'intenti "contaminar menys", quan apareguin pluges torrencials, caldrà estar previnguts. Costi el que costi.
Es passen el dia alliçonant-nos amb el canvi climàtic, donant-nos la culpa a qui poc hi podem fer. Són els que no es tallen en res, contaminen cent vegades més que vostè i que jo, i pretenen limitar la seva manera de viure, fent-la molt més cara i complicada, perquè se suposa que així cuidarem el planeta. Però prevenir amb infraestructures, cuidar els rius, les muntanyes, els plans d'urbanisme, la correcta canalització de les aigües, sembla que no és tan imperiós per a ells.
Totes les decisions que depenien dels governants tenen incidència directa en la catàstrofe. La falta d'inversió, la responsabilitat en les edificacions, la falta de vigilància, la nul·la comunicació, la destrossa del medi ambient
La Gota Freda que ha negat València i part de Castella-la Manxa és un fet habitual en el clima mediterrani. Ho assenyalen els experts i ho documenten. Hi ha constància que, des de temps en què els romans habitaven la península, ja succeïa. I ha anat produint-se de manera més o menys continuada al llarg dels segles. Unes vegades amb més intensitat que d'altres. Però és una cosa habitual per a la qual hauríem d'estar preparats. I no ho estem.
No és acceptable culpar el canvi climàtic quan tots hem vist la quantitat de brutícia que ha arrossegat l'aigua. Branques, runa, que s'acumulen en els cursos pels quals l'aigua hauria de transitar sense obstacles. Hauríem de ser conscients que la falta de manteniment d'aquests canals en comporta l'embús i desbordaments. Exactament igual que la neteja de les muntanyes, que ara ja no la fa ningú perquè està prohibit per al veïnat (era la manera en què es va fer tota la vida), i se suposa que són empreses les que han de fer-ho, i finalment, no es fa o es fa de manera insuficient. D'això ens assabentem quan es produeixen incendis incontrolables.
L'organització urbanística tampoc no es cobreix pel canvi climàtic. És responsabilitat de l'Administració que permet i dels promotors que executen. La falta de criteris de seguretat ha fet que més de 600.000 visquin, només al País Valencià, en zones inundables. I es continua edificant i construint en zones altament perilloses.
La falta d'infraestructures que permetin contenir els danys que poden causar-se amb fenòmens com el d'aquesta setmana és una altra responsabilitat humana, no del canvi climàtic. Els experts han explicat que gràcies al Pla Sud, desenvolupat en la dècada dels anys seixanta del segle passat, s'han pogut salvar moltíssimes vides aquesta setmana a València. Cal conèixer en profunditat les obres i infraestructures necessàries per poder conviure amb els fenòmens de la Naturalesa que sempre s'han donat i que continuaran produint-se.
Aquesta absoluta destrossa troba les seves raons en les accions de l'home. Especialment en aquells que són els que tenen encomanada la tasca de prendre decisions per a la gestió de l'interès comú
Totes les decisions que depenien dels governants tenen incidència directa en la catàstrofe. La falta d'inversió, la responsabilitat en les edificacions, la falta de vigilància, la nul·la comunicació, la destrossa del medi ambient per decisions legislatives i burocràtiques són bona part dels antecedents. La falta de resposta immediata en produir-se la catàstrofe, és un element crucial perquè es produeixi la devastació. La inoperància, l'abandonament de la ciutadania és, senzillament, inhumà i inacceptable.
Parlar del canvi climàtic en aquest context és tan bast com per no permetre que ens prenguin més el pèl. Perquè aquesta absoluta destrossa troba les seves raons a les accions dels homes. Especialment en aquells que són els que tenen encomanada la tasca de prendre decisions per a la gestió de l'interès comú. No hauríem de consentir que ens continuïn manipulant. És insuportable comprovar com han estat capaços de tenir gent sepultada entre runa, aïllada sense aigua, sola i al·ludir després a qüestions burocràtiques. No sembla tenir ànima aquesta gent.
S'ha rebutjat ajuda immediata d'altres comunitats autònomes, de professionals de salvament, de governs estrangers. Què està passant aquí? Com és possible que se li hagi negat a la gent l'arribada de tropes de salvament des del primer moment de la catàstrofe, quan encara era possible ajudar tantíssimes persones?
El conte de Pere i el llop té moltes maneres d'interpretar-se. Es pot aplicar aquí als avisos de l'AEMET. I també podran aplicar-lo aquells que vulguin convèncer-nos que el canvi climàtic ha estat el causant de tot. Tanmateix, a mi em resulta aplicable el conte per a tots els que ens governen. De tant mentir-nos, de mantenir-nos dividits, enfrontats, despistats, quan va arribar el llop, ja no vam tenir manera de salvar-los.
Amb el que hem viscut aquests dies, ha quedat clar que no són part de la solució. Sinó més aviat, bona part del nostre problema.