Quan ha passat més d'un any des que va saltar als mitjans de comunicació l'escàndol del Catalangate, l'espionatge massiu a independentistes catalans, el seu entorn i fins i tot els seus advocats, hem vist com, recentment, el Comitè PEGA del Parlament Europeu ha emès un informe en el qual, des d'una inacceptable equidistància, reconeix aquest espionatge massiu, però deixant clar que "Espanya té un sistema judicial independent amb prou garanties", de la qual cosa s'ha de deduir que serà aquest sistema judicial l'encarregat d'investigar i sancionar l'abús d'aquestes pràctiques d'espionatge a opositors que té escàs o nul encaix en una democràcia.
El problema és que, segurament, al Comitè, igual com a la resta dels ciutadans, ens han pogut tenir mirant el dit perquè no aconseguíssim veure la lluna i, per tant, no ens assabentéssim de com està de profundament estès l'espionatge per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i com és d'escàs el control judicial que es fa de mesures tan invasives.
Ens hem centrat en l'ús de Pegasus sense adonar-nos de l'existència d'altres mètodes, igual d'il·legals, que han permès un constant espionatge de tot aquell que policies, guàrdies civils o agents del CNI considerin un potencial enemic.
El 23 d'abril de 2021, mentre molts dels afectats per l'espionatge massiu miràvem al dit, el Ministeri de l'Interior emetia el "quadre de característiques del plec de clàusules administratives particulars per a l'adquisició de l'actualització que proporciona capacitats avançades per al registre remot a la plataforma 'SILC' d'intercepció legal de les telecomunicacions", que, amb aquest títol, fins i tot semblaria una cosa inofensiva i relacionada amb les activitats pròpies de qualsevol cos policial.
La sorpresa sorgeix a partir de les descripcions tècniques d'allò que va adquirir, per més de 6 milions d'euros, el Ministeri de l'Interior i les potencialitats reals de l'esmentat sistema.
Bàsicament, el que es buscava, i es va trobar, era: "L'adquisició de l'equipament i el programari necessaris per evolucionar i millorar les capacitats avançades de la plataforma 'SILC' del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil, que permeti de forma telemàtica i sense cap intervenció de l'objectiu investigat, el monitoratge i descàrrega remots, discrets i segurs del contingut de dispositius electrònics o sistemes informàtics".
Segurament, la nostra intimitat deu estar, una vegada més, en mans de centenars de membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i/o agents del CNI, així com d'aquells que actuen de caixa de ressonància de les clavegueres de l'Estat
N'hi ha prou amb llegir amb atenció la justificació de l'esmentada adquisició per entendre no només el que es pretenia, sinó el que s'ha estat fent amb l'esmentat programari que hem finançat entre tots.
No soc cap especialista en informàtica ni en telecomunicacions, però ni falta que em fa per entendre el que s'inclou en aquest "quadre de característiques del plec de clàusules", perquè és prou clar, fins i tot per als que som de lletres.
Ho diuen clarament: "A finals del 2018 es va adquirir una actualització de la plataforma SILC que permet la descàrrega remota de registres, però té l'inconvenient de necessitar una actuació prèvia de l'objectiu intervingut".
És a dir, el problema és que els espiats havíem d'interactuar amb el codi maliciós perquè aquest pogués operar als nostres telèfons i equips informàtics.
I això és així perquè, segons va avaluar el Ministeri de l'Interior, respecte de l'ús de sistemes d'espionatge previs: "Encara que s'han obtingut bons resultats de l'execució de moltes de les ordres judicials que emparen aquest procediment, alguns dels objectius intervinguts no duen a terme l'actuació necessària i es fa impossible l'accés als seus registres. Normalment es tracta dels objectius més preparats i perillosos".
Per tant, i "amb la finalitat de cobrir en la seva totalitat les necessitats imposades per les actualitzacions normatives, l'única solució completa trobada des del punt de vista tècnic consisteix a integrar en la plataforma SILC les noves capacitats avançades que permeten el registre remot d'equips i dispositius electrònics sense cap intervenció de l'objectiu intervingut".
Si oficialment no tenien Pegasus, des del 30 de novembre de 2021, ja disposaven d'un sistema que podia fer el mateix o fins i tot més eficientment, a partir del qual han estat controlant tota la nostra activitat personal i professional, però, a més, s'ha accedit a tota la nostra intimitat, perquè el nou sistema permet, entre altres coses, l'accés a gairebé totes les plataformes de comunicació com ara Whatsapp, Telegram, etc. També s'accedeix a l'activació del micròfon dels nostres telèfons per poder captar el so ambient, és a dir, aquelles converses que mantenim en persona.
Tant o més eficient que Pegasus perquè, entre altres coses, el sistema permet "crear agents de programari de monitoratge remot" amb la qual cosa ja no és la NSO (empresa propietària de Pegasus) que genera els troians, sinó la mateixa plataforma adquirida.
Tota democràcia té el dret, fins i tot diria que l'obligació, d'investigar delictes i determinar els seus responsables, però cap democràcia no es dedica a espiar els seus ciutadans
En el fons, l'instrument del qual disposa el Ministeri de l'Interior, segurament també el CNI, els ha permès, esquivant qualsevol autorització judicial per intervenir telèfons, accedir íntegrament i integralment als nostres dispositius.
La llei permet la intercepció de les comunicacions per part de la Policia i la Guàrdia Civil, si es disposa de la deguda autorització judicial en cas d'estar investigant-se delictes; també per part del CNI si s'està investigant persones que siguin considerades, pel mateix CNI, com a perilloses per a la seguretat nacional, tal com ha passat en els últims anys amb els independentistes catalans i els seus advocats.
Segurament, molta de la informació obtinguda a través d'aquest tipus d'espionatge mai arribarà a cap procediment judicial, resulta complex blanquejar aquestes informacions, però res no impedeix que acabi inclosa en informes policials dels quals després es fan ressò alguns mitjans de comunicació amb el consegüent dany reputacional per als afectats, mai per als qui actuen de portaveus de les clavegueres d'un estat que espia per sobre de les seves possibilitats.
Però la llei no ho permet tot i una mesura d'aquestes característiques ha d'estar degudament justificada i resultar proporcional; els criteris de proporcionalitat necessaris per intervenir les converses dels ciutadans són menys rígids que els establerts per a un accés massiu als seus dispositius, però, pel que veiem, aquests controls de proporcionalitat i necessitat es poden saltar a partir de comptar amb sistemes espies com l'adquirit pel Ministeri de l'Interior el 2021.
La gravetat de l'ús d'aquest tipus de codi maliciós és de tal intensitat que és ara quan veurem si aquesta frase de l'Informe del Comitè PEGA del Parlament Europeu —"Espanya té un sistema judicial independent amb prou garanties" — es fa realitat o és simplement producte d'una "esmena transaccional" —un eufemisme per referir-se als tripijocs entre partits polítics— entre els diversos grups polítics de l'esmentada cambra legislativa.
Potser mai no sabrem quants hem estat víctimes de l'ús d'aquest nou sistema espia adquirit pel Ministeri de l'Interior, però en vista de l'ús que demostradament s'ha fet de Pegasus, podem assumir que la xifra d'afectats serà molt alta i que, segurament, la nostra intimitat deu estar, una vegada més, en mans de centenars de membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i/o agents del CNI així com d'aquells que actuen de caixa de ressonància de les clavegueres de l'Estat.
Tota democràcia té el dret, fins i tot diria que l'obligació, d'investigar delictes i determinar els seus responsables, però cap democràcia no es dedica a espiar els seus ciutadans. Espionatge polític i democràcia són termes incompatibles, o es fa l'un o es gaudeix de l'altre... Ara ja sabem que Pegasus no era únic.