"Tenia un instint periodístic més fort que els seus prejudicis, cosa que sol esdevenir als periodistes intel·ligents"
G.K. Chesterton

Déu n'hi do com n'estan d'indignats els sanchistes amb el que consideren una conjura judicial contra ells, en la persona del seu líder, i que concreten en tota mena de greuges, en aquest moment en què tot Déu és expert en qüestions jurídiques i qualsevol t'aclareix un dubte de la instrucció amb un moviment displicent de canell. La veritat és que les causes contra l'entorn de Pedro Sánchez avancen —unes més que d'altres, certament— i que ell no s'ha dignat a donar cap explicació política alternativa als problemes legals i ètics que plantegen.

El cas és que el president espanyol ha hagut de començar a dir per aquí i per allà —i així ho expliquen i repeteixen els seus fidels— que tot això és una conjura judicial per acabar imputant-lo a ell. No us oblideu mai de posar el Rei Sol al centre de qualsevol univers, fins i tot el penal. Deu ser que és l'única circumstància en què li sembla que la seva posició seria insulsa fins i tot davant del món internacional, aquest que últimament tant l'escalfa. O sigui que va posant-se el pegat abans de la ferida, perquè en cas que es produeixi la lesió, caldrà molt de creient, molta fe i molt d'afany per sostenir un president de govern espanyol imputat per un delicte.

Tota la bastimentada de la persecució injusta per aconseguir imputar-lo com sigui, a ell, es desmunta des del moment en què la Sala Segona ha tingut desenes de possibilitats de fer-ho si hagués volgut. Perquè, què necessiten uns jutges prevaricadors o colpistes per fer-te la vida impossible? Poc, com a la Begoña o al germà, o ves a saber a quants més: una querella fetaamb retalls de diari i una admissió a tràmit. No estaria mal vist si no fos perquè fins a l'estiu, la Sala II havia tingut més de mig centenar d'ocasions per haver-lo imputat i el temut acte de conjura judicial prevaricadora no s'ha dut a terme. Aquest és, si fa no fa, el nombre de querelles contra ell que no han estat admeses a tràmit al Tribunal Suprem, i incloïen tota mena de supòsits, també els procedents de la maleïda pandèmia. Per què no han oficiat fins ara la conjura, els colpistes de la toga, tenint totes aquestes oportunitats, que ell coneix, i ara el seu entorn està fent córrer la veu que pot acabar imputat?

Crec que en Pedro té problemes a l'hora de reconèixer els delictes. Potser és això. L'home que afirmava taxatiu el 2017: "Crec que claríssimament hi ha hagut un delicte de rebel·lió", o que afegia: "hi ha hagut un delicte de rebel·lió a Espanya i haurien de ser extradits", encara més, que es comprometia a portar-los ell gairebé amb les seves pròpies mans, va un pèl despistat amb aquestes coses. Aleshores no albirava cap mena de conjura, el sol escalfava on escalfava i allà, com li és propi, hi era ell. Ara, en canvi, tot esdevé persecució, i a mesura que comença a estar envoltat per un entorn imputat —la dona, el germà, la Fiscalia que qui la controla i els seus fidels del Peugeot— és quan li veu les orelles al llop i fa repetir a tiris i a troians que tot és una conspiració contra la seva persona. El que desconec és com va arribar a la convicció que la seva persona era tan inviolable com la del monarca i que tot el que passés al voltant seu estava blindat per al món.

Desconec com Pedro Sánchez va arribar a la convicció que la seva persona era tan inviolable com la del monarca

Per no parlar del tema del fiscal general, que pinta fatal. No per res, sinó perquè com més remenen, tot pren més aspecte d'allò que sembla: una informació obtinguda personalment amb urgència que va arribar a la Moncloa per ser utilitzada contra l'adversari polític. A mi m'és igual que això ho faci el PSOE contra Ayuso, com quan ho fa el PP contra els catalans utilitzant la policia. És un escàndol i no em sembla millor l'un que l'altre. El que sembla és que aquest, a diferència de l'esmentat, va camí de resoldre's ràpidament, perquè la bala traçadora, incloent-hi la sorpresa de l'acta de Lobato, no caldrà que giri gaire.

Mentrestant, continuen confonent: tots filtren, tot es filtra, ningú no persegueix el que es filtra. No es tracta d'això. Es tracta exclusivament de la filtració d'una comunicació privada entre un advocat i un fiscal, amb afectació del dret de defensa i la presumpció d'innocència, el que ha dut el Col·legi d'Advocats de Madrid a presentar querella. Compte amb els advocats i amb els seus drets respecte als clients. Una cagada així li va costar la carrera a Garzón i sembla que no han espavilat. Per confondre més, el fiscal general ha demanat que es cridi a declarar com a testimoni la bèstia negra de Miguel Ángel Rodríguez, la qual cosa s'ha admès. Res de nou per aportar. Els comportaments no són equiparables jurídicament. El famós MAR va filtrar el segon dels correus, la resposta al problemàtic, i ningú no dubtarà que va fer-ho amb el permís del xicot jutjable i el seu advocat. En aquest email no es perjudicava gens el xicot, que és qui està sotmès a procediment, com era d'esperar.

La qüestió és que ara en Pedro va esbombant que creu que l'imputaran. Ves a saber per què n'està tan convençut, amb la seguretat, a més a més, que tindria la doble defensa dels seus advocats i d'una Fiscalia que exerceix com a tal en tots els procediments contra el seu entorn, de vegades de manera prou vergonyosa. I encara bo que se'ls ha posat límit. En el tema d'en Koldo, per exemple, en el qual va haver-hi un intent que la Fiscalia europea —els fiscals de la qual nomena el govern espanyol— s'emportés tot el cas, i gràcies al fet que Ismael Moreno s'hi va revoltar i va plantejar una qüestió de competències davant del Suprem, ara veiem com avança la investigació d'aquest niu de corrupció tan galdós i repugnant. De la part que es va quedar la Fiscalia europea, n'heu tornat a saber res més? Perquè jo no.

Ves a saber per què Sánchez es posa el pegat abans de la ferida. Un home que té hipnotitzat tot un partit i mig país, que aconsegueix que no es faci un sol pas sense la seva aquiescència, i que de tan enfeinat que estava amb això, no va poder fixar-se en tots els embolics en què, pobrets, es ficaven la família i els amics. Desconec si tanta ocupació li deu haver permès assabentar-se que en cas que algun dia i per alguna cosa se li demanés un suplicatori, no podria comptar que tot l'anomenat bloc d'investidura s'hi oposés. No tinc ni idea de per què creu que serà imputat, però és força probable que ell sí.