Platja d’Aro vol acabar amb la proliferació dels comiats de solter “incívics”. Com si n’hi hagués de cívics, però, vaja. El cas és que l’ajuntament acaba d’aprovar una ordenança que, entre d’altres, vol acabar amb els grups sorollosos de persones que, lliurement o sota els efectes d’estupefaents, llueixen ninots de tipus sexual pel carrer, o que —llegeixo al Diari de Girona— es passegen “en roba interior” fent xivarri i generant molèsties. L’ordenança va rebre un suport majoritari del ple i ara entra en període d’al·legacions. No és una notícia qualsevol. Platja d’Aro va ser un dels mascarons de proa de canvis polítics, socials i estètics amb l’obertura de discoteques com Palladium, on hom ha passat grans nits. Ara sembla que tothom pensa que la llibertat ha anat massa lluny.

El pitjor no són els comiats de solter. El pitjor és la conseqüència, que acostuma a ser —encara que no en el 100% dels casos— casar-se.

M’ha fet gràcia el cap de la Policia Local, David Puertas, que ha posat com a exemple d'un d'aquests comiats de solter que tant molesten un en què, ja de matinada, un grup anava “amb música alta” i va lligar el nuvi a un fanal “amb cinta aïllant”. Em fa l'efecte que el que molestava era la música alta i no el pobre noi lligat al fanal. Però el cas és que si tot va endavant, les infraccions lleus se sancionaran amb 300 euros, les greus amb 750 i les molt greus amb 1.500. Ignoro a quant es paga la música alta, però sobretot ignoro a quant es paga lligar un amic a un fanal amb cinta aïllant.

Platja d’Aro no és el primer municipi que actua contra aquest model de comiats de solter. Tossa de Mar va ser pioner a fer-ho ara fa deu anys. I a principis d’aquest any, Lloret també va expressar la voluntat de prohibir aquestes pràctiques sempre que “pertorbin la tranquil·litat i la pau dels veïns i provoquin una mala imatge” del municipi.  Diria que no ve d’aquí, però segur que s’enfada algú. Però la lluita per controlar aquests comiats de solter també s’ha estès a altres ciutats d’Espanya. Sevilla, Màlaga, Granada, Logronyo, Lleó o Salamanca també han modificat les seves ordenances per tractar de limitar aquests happenings després de rebre nombroses queixes dels seus veïns. Des del control del soroll fins a mesures més cridaneres com prohibir anar pel carrer amb, quina insistència, complements amb forma de genitals al cap, amb nines de caràcter sexual o amb roba interior. M’imagino el tècnic municipal que redacta la llista de prohibicions xalant com un camell. Però, sobretot, em pregunto qui decideix el bon gust d’un comiat de solter o soltera.

En fi, fa anys que no vaig a cap comiat de solter i no tinc previst celebrar el meu pròximament. Però un cop més, els nostres polítics erren el tret. El pitjor no són els comiats de solter. El pitjor és la conseqüència, que acostuma a ser —encara que no en el 100% dels casos— casar-se. Però no crec que ningú faci cap ordenança, ni municipal, ni autonòmica, ni estatal, ni mundial per prohibir una pràctica tan arcaica, escandalosa i d’escridassades, que ni aquella revolució de Palladium va aconseguir erradicar.