Evidentment, no poso pas la tele per sentir-lo, però l'endemà —ara ja amb la immediatesa que ens caracteritza com a societat tecnològica avançada al minut de produir-se— ja hi ha missatges de tota mena i manera sobre el discurs del Rei. També és evident que no parlo de la pel·lícula, sinó del que fa cada any el rei espanyol, des que els tenim en el càrrec vitalici. Per tant, vulguis o no, acabes sabent de què ha parlat, fins i tot sense acabar de llegir els missatges, perquè de profunditat cap ni una, de sorpresa tampoc i d’innovació el mínim possible. Tot plegat va amb la institució.

I en aquesta línia li ha tornat a tocar a la Constitució, i d’aquí l’esperança que si no ens la podem carregar —en el sentit de canviar des de fora—, ho faran des de dins. Acostuma a passar que de tant magrejar les coses s’acaben podrint. Aquest any la Constitució ens és bona —se suposa a tota la ciutadania de l’estat espanyol— perquè està basada en “sentiments compartits”. No surto de la meva perplexitat, i això sense haver de retreure quins són els meus sentiments i què tenen o no de compartit i amb qui. Crec que als i les guionistes —si n’hi ha alguna— els ha traït la intoxicació que ja fa dies tenim de pel·lícules de Nadal de baix pressupost i l’han vessada més enllà del que ja ho fan des del punt de vista polític. No només el 3-O, però especialment des de llavors.

La constitució no serveix i s’ha de canviar perquè les evidències científiques mostren que el model que s’ha establert no permet “la prosperitat de tots”. Totes i tots els catalans ho sabem molt bé

Però no s’acaba aquí la cosa, resulta que la carta magna espanyola també està basada en la “recerca comuna del benestar i la prosperitat de tots” i aquí sí que no entenc com ningú ha pensat en el perill que hi ha en fer una afirmació com aquesta. A mi em sembla molt més que agosarada perquè és espacialment sagnant que el discurset el faci en aquests termes algú que està instal·lat en el privilegi suprem i, per tant, té la riquesa assegurada per aquesta mateixa Constitució de la qual parla. Si en termes de desigualtat o de discriminació positiva per cognom no s’entén, deixem la comparació i anem a les xifres absolutes. Només cal baixar al carrer. No sé si s’ha adonat del que passa a les llars de l’estat espanyol, a la majoria, i no pas a la dels privilegiats, normalment amics o coneguts seus. Que algú li expliqui quines són les dades de pobresa del país, com aquestes estan pujant i especialment com són d'importants els problemes que afecten el benestar d’una part molt important de la ciutadania.

No soc monàrquica ni de conte infantil, però més enllà d’això o sense tenir-ho en compte, la constitució no serveix i s’ha de canviar perquè les evidències científiques mostren que el model que s’ha establert no permet “la prosperitat de tots”. Totes i tots els catalans ho sabem molt bé.