El servei entès com una atenció a l’altre, l’oferiment d’una prestació, mou el món. En economia un servei no és un subministrament sinó una acció útil. Ens referim a un bon servei en un restaurant, al sector dels serveis per diferenciar-lo com a sector terciari, al servei com a personal d’assistència, i a serveis dins una organització per indicar prestacions diverses.
S’ha confós l'esperit de servei amb una assistència domèstica, com si fos natural que la dona s’ocupi del servei, com si “servís” més. Aquesta visió utilitarista de la persona femenina no és compartida pel papa Francesc, que vol visibilitzar molt més les dones treballadores i que en el seu pontificat ha aconseguit augmentar molt el nombre de dones contractades al Vaticà
Les religions han incorporat el servei des de temps ancestrals. En el cristianisme, la diaconia ens remet a institucions de beneficència. Els polítics parlen molt de servir el poble, i els militars, la pàtria. El papa Francesc, que just el 13 de març de fa 10 anys va arribar a la seu de sant Pere, ha confessat que li preocupa que a la mateixa Església, el paper de servei al qual tot cristià està cridat, es desplaça, en el cas de la dona, més vers el servilisme que vers un autèntic servei. S’ha confós aquest esperit de servei amb una assistència domèstica, com si fos natural que la dona s’ocupi del servei, com si la dona “servís” més. Aquesta visió utilitarista de la persona femenina no és compartida pel papa Francesc, que vol visibilitzar molt més les dones treballadores i que en el seu pontificat ha aconseguit augmentar molt el nombre de dones contractades al Vaticà, concretament 1.165. Quan ell va començar fa 10 anys eren 846. D’aquestes en destaquen noms com la número 2 de la Governació del Vaticà, sor Raffaella Petrini, secretària general. És remarcable el cas de sor Alessandra Smerilli, salesiana, que és la secretària del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral. Mai una dona havia ocupat un càrrec així d’alt en l’estructura, precisament d’un dicasteri volgut pel Papa i que controla molt de prop. Altres noms propis són Emilce Culda (Comissió per Amèrica Llatina), Nathalie Becquard (Sínode) o Francesca di Giovanni, a la imponent Secretaria d’Estat, passant per Barbara Jatta (directora dels Museus Vaticans) o dones sotssecretàries. Ens mouríem entre números 2, 3 mentre fins ara vèiem només dones a les categories 6 o 7. Al Vaticà van fent feina, mentre aquí tímidament es va donant pas a dones que quan sobresurten massa són titllades de ser massa exposades, de tenir un ego molt gran (perquè els homes no en deuen tenir, d’ego), de ser ambicioses i poc humils. Però són dones preparades, brillants, capaces, relacionals, holístiques i que saben cooperar i no només competir. Alguns bisbats, fundacions, associacions, moviments, escoles, hospitals i entitats ja les van descobrint. Seria trist que a l'Església passés el que durant anys també ha passat a l’Acadèmia: que les dones marxin. O pitjor, que se les faci fora, o no es procuri que hi tinguin un lloc que és seu. L’Església no es pot permetre perdre aquesta força. El Papa acaba de dir a la Santa Seu que allà on hi posen dones, les coses milloren. Potser aquí si ho proven, funciona i tot.