A diferència del 20 d’abril, avui 21 d’abril no recordem la cabana d’en Turmo. Avui, amb permís del Madrid-Barça, hi ha eleccions a Euskadi. En un llibre curiós que es diu Els llibres i els dies, en què Anna Folqué i Gerard Malet passegen pel calendari i cada dia proposen un llibre que o bé passa en aquella data o se’n parla, el 21 d’abril és el dia de Perduda, de Gyllian Flynn, portat al cinema per David Fincher. L’argument d’aquesta novel·la negra diu que el mateix dia que l’Amy i el Nick Dunne (Rosamund Pike i Ben Affleck al cinema), un jove matrimoni aparentment perfecte, han de celebrar el seu cinquè aniversari de casament, ella desapareix de manera misteriosa. Les sospites, com en una bona novel·la de misteri, recauen sobre ell, que, òbviament, si no s’hauria acabat el conte, insisteix en la seva innocència.
El per què el situen en un 21 d’abril és perquè a l’Amy la coneixem gràcies al punt de vista del seu diari personal. I el 21 d’abril escriu que ha sortit a sopar amb unes amigues al Soho i ho critica tot. El sopar, la cambrera i els marits de les seves amigues Insley i Campbell, que considera uns autèntics titelles sota els capricis de les seves dones. En Nick, el seu marit, en canvi, no és així. Diu que arriba a casa quan vol i li demostra l’amor… fent-li. O, això és el que l’Amy vol fer-nos creure amb el seu diari, ni tan secret ni tan personal.
Però, com que estem en una novel·la negra, no tot és el que sembla i, potser, avui el guanyador no governa. O sí, i passen a ser una parella perfecta, per frustració de PSOE i, sobretot, PP
Què té a veure aquest argument amb les eleccions basques? En realitat, res. Podria escriure que Insley i Campbell són el PSE i el PP, titelles de les direccions dites nacionals. I que l’Amy i en Nick són els nacionalistes i els abertzales. Però aquí hi falla que el PNB i Bildu no són precisament una parella ideal, com no ho són ERC i Junts —encara que ho hagin fet veure alguna vegada com la parella del llibre—, divendres presents en els mítings finals a Bilbao amb Pere Aragonès i Jordi Turull. On sí que ens podríem agafar és que si l’Amy és el PNB i el Nick és Bildu, avui Pello Otxandiano pot fer desaparèixer Imanol Pradales, en un autèntic assassinat polític. Però, com que estem en una novel·la negra, no tot és el que sembla i, potser, avui el guanyador no governa. O sí, i passen a ser una parella perfecta, per frustració de PSOE i, sobretot, PP. Qui ho sap?
El que és més inquietant per a Pradales, però, és que avui és el seu aniversari. El mateix dia que Gyllian Flynn situa l’escena narrada en aquest llibre que es titula, repetim-ho, Perduda. Per alguna cosa David Fincher és el productor de House of cards.