És un tema al qual ja fa un temps que hi dono voltes. Per què les administracions públiques necessiten disposar d’eslògans per vantar-se de la seva obra o de les seves bones intencions? No creuen que molts cops se’ls pot girar en contra?

I d’exemples n’hi ha a dojo i a totes les cases, les hagin pintat del color que les hagin pintat, o les vulguin endreçar com les vulguin endreçar.

Ara, per exemple, a la Generalitat de Catalunya l’eslògan del moment és “El Govern de tothom”. Per molt bona voluntat que es tingui, i no tinc per què dubtar-ne, això és políticament i metafísicament impossible. Políticament no és possible perquè tot govern neix de la victòria electoral d’un partit, o d’una coalició de partits que fan majoria parlamentària. I un partit o uns partits són, per definició, representants d’una part de l’electorat. Representen una determinada ideologia, que es correspon amb uns determinats principis i valors, que no poden ser compartits per tothom, ni seria bo que ho fossin, perquè no hi hauria debat democràtic ni possibilitat d’alternança.

El perill d’aquests eslògans omnicomprensius rau en el fet que molt fàcilment es poden girar en contra dels qui els han dissenyat o assumit, perquè la realitat desmentirà, tard o d'hora, aquestes bones intencions

I metafísicament tampoc no és possible, perquè un govern té la seva manera d’estudiar la naturalesa fonamental de la realitat, té la seva forma d’encarar els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat. La metafísica inclou qüestions sobre la naturalesa de la consciència i la relació entre ment i matèria, entre substància i atribut, i entre potència i acte. Un govern té la seva consciència de la realitat, que pot no ser compartida per altres, i té la seva visió sobre com les conviccions poden passar a l’acte, però tampoc ha de ser una visió compartida per tothom.

Diria que el compliment d’aquest eslògan és una aspiració d’abraçar el conjunt, però afegiria que és una esperança vana, perquè és impossible.

És la mateixa extravagància que consisteix a afirmar que es governarà per a tothom o que en un lloc de comandament es vol ser una mena de pare/mare de tothom. I és extravagant perquè tothom té les seves conviccions, i cadascú ha arribat a un càrrec de direcció perquè ha estat elegit per fer prosperar les conviccions dels qui l’han votat. En societat, en qualsevol estructura social, hi ha en joc interessos diversos, enfocaments diferents, maneres d’actuar específiques i nivells d’empatia divergents, de manera que fer passar les bones intencions com a moneda bona és un desideràtum sense futur.

El perill d’aquests eslògans omnicomprensius rau en el fet que molt fàcilment es poden girar en contra dels qui els han dissenyat o assumit, perquè la realitat desmentirà, tard o d'hora, aquestes bones intencions, i perquè la naturalesa humana és com és i no perdona.

N’hi ha, però, que són adequats a l’objectiu que es proposen. Per exemple, ja fa molts anys (abans dels Jocs Olímpics d’estiu del 1992), l’Ajuntament de Barcelona va llançar l’eslògan “Barcelona, posa’t guapa”. Era un repte per a tota la ciutadania, i per a la mateixa Administració municipal, però era un repte assolible, engrescador, captivador, comprensible i amb impacte, perquè animava tothom, propietaris i ciutadans en general, a millorar la qualitat de l’espai públic. Quanta falta feia! I perquè anava acompanyat d’ajudes tangibles de cara a aconseguir l’objectiu. Era utòpic però real.

N’hi ha, d’altra banda, que estan mancats de qualsevol mena d’imaginació. És el cas del Consell de Mallorca, que el juliol d’enguany va decidir que el seu eslògan seria “Suma’t al canvi”. La qüestió és que el Consell de Mallorca no fa res més que reciclar un eslògan de l'Empresa Municipal de Transports de Palma (EMT) i del Partit Popular (PP) de Mariano Rajoy. Aquest eslògan ja havia estat utilitzat, doncs, tant en l'àmbit local com estatal. En concret, l'any 2019 l'empresa de mobilitat palmesana, amb l'objectiu de promocionar les novetats de la flota d'autobusos de Palma, com la incorporació de busos amb gas natural, entre d'altres, va fer servir aquest eslògan: “Puja al bus, suma't al canvi”.

Per la seva part, el PP de Mariano Rajoy va fer servir el mateix lema en la campanya electoral del 2011, ja fa tretze anys. En un dels vídeos produïts per a la campanya, mitjançant música emotiva i imatges de gent practicant esport, fent feina a la mar, escalant o treballant, una veu donava un missatge positiu que deia que “tirarem endavant” i demanava als votants que se sumessin al canvi, que, segons l'espot propagandístic, representava Rajoy.

Per tot plegat he emprat en el títol la paraula perill. Perquè els eslògans poden dur a la reiteració, al buit o a la presentació d’objectius inabastables. I, compte amb els bumerangs, que poden ser dolorosos.