En aquest moments del cas Begoña Gómez, el dubte rau en quantes anomalies i irregularitats més pot cometre el jutge Juan Carlos Peinado perquè el cas es regiri contra el jutge i una altra instància judicial suggereixi un prou. Tot just arrencar la instrucció a l'abril, el jutge ja acumulava diverses barbaritats. Saltar-se la jurisprudència del Suprem admetent uns retalls de premsa sense indicis penals va ser la primera. Decretar el secret de sumari, el forrellat a la causa sense donar trasllat a Begoña Gómez dels fets, va ser un altre abús assenyalat per l'Audiència Provincial de Madrid per la irregularitat de no fonamentar-ho.

Des d'aleshores, els fets que l'Audiència sí que veia susceptibles d'investigar estan cada vegada més desvirtuats per l'actuació del jutge. A cada pas que fa, es produeix un abús o un excés. Els contractes de l'empresari Carlos Barrabés amb l'Administració General i l'Ajuntament de Madrid i la seva relació amb Begoña Gómez se suposa que són el marc de la causa. Dos informes de la UCO no han trobat indicis que uneixin Barrabés amb Gómez en un tràfic d'influències. I en tots dos, el jutge ha pogut vulnerar drets bàsics.

El jutge va prendre declaració a Barrabés com a testimoni (sense advocat i obligat a dir veritat) i en lloc de parar la declaració si realment va detectar un indici penal, va canviar la seva condició de testimoni a imputat una setmana després. Una flagrant falta de garanties de primer d'instrucció penal. I un altre detall, la imputació (resolta en un escrit de nou línies) es basa en els informes exculpatoris de la UCO que el jutge ja coneixia abans de prendre-li declaració.

El cúmul d'incongruències de Peinado apuntala una conclusió greu que aprofundeix en el deteriorament de la imatge del sistema judicial

En la primera citació a Begoña Gómez, va cometre un altre error greu. Per negligència o deliberadament, no va traslladar a la dona de Pedro Sánchez l'ampliació de la causa per la qual pretenia preguntar-li. Va malgastar els recursos del jutjat per repetir la declaració quinze dies després. I sobretot, va activar la passarel·la mediàtica amb un missatge: Begoña Gómez farà l'entrada tantes vegades com vulgui. En la segona declaració, Peinado pretenia preguntar a Gómez per un escrit de la Universitat Complutense sense que estigués en la causa ni citada per aquest motiu.

Begoña Gómez es va negar a declarar, perquè no hi ha un sol escrit del jutge Peinado que respongui a dues preguntes bàsiques. De què s'acusa a Gómez? Quins fets delictius ha comès? Dos silencis que, tanmateix, han servit per a dues fites mediàtiques utilitzades per l'oposició. Citar Begoña Gómez com a investigada pocs dies abans de les eleccions europees i al president del govern espanyol abans del tancament vacacional.

En la insòlita citació a Sánchez, Peinado no podria omplir una exposició de motius per elevar-lo al Suprem. La citació només serveix per passejar-se a la recerca d'aquesta testifical presencial a favor del circ. La citació tampoc no té cap coherència judicial. Pedro Sánchez és citat com a ciutadà per fets no "relacionats amb el seu càrrec". El jutge li demana que declari en contra de la seva dona investigada, clarament irregular; però també en contra de l'objectiu que va expressar el jutge en la seva resolució, on va dir que volia investigar Gómez per tota l'activitat presidencial de Sánchez. Un reconeixement prospectiu i "extensiu" de la causa, il·legal en la nostra jurisprudència.

En el relat judicial, cal parar-se en el detall. Just on no arriba la majoria de l'opinió pública. Així que el jutge està ajudant a construir dues realitats paral·leles. Una on Sánchez és un corrupte a La Moncloa (en paraules del PP) sense fets, i una altra realitat basada en suposats fets impossibles de concretar pel jutge. De manera que només dona arguments per entendre que es tracta d'una causa política contra Sánchez, via la seva dona, impulsada per cinc organitzacions ultres en un espectre en què Vox és qui més s'ajusta a dret —aquest és el nivell de les acusacions acceptades pel jutge.

El cúmul d'incongruències de Peinado apuntala una conclusió greu que aprofundeix en el deteriorament de la imatge del sistema judicial. Una causa que a mesura que avança es dissol i només serveix per justificar uns titulars: Sánchez citat com a testimoni en La Moncloa i Begoña Gómez com "la primera dona d'un president investigat". El cas Gómez ja és el cas Peinado, i per aquest camí acabarà virant cap al jutge.