Sí, és un fet totalment empíric. Més d’un 80% dels homes us diran que, no només no els agrada, sinó que odien d’una manera purament irracional l’animal print. L’altre 20% no saben el que és ni els interessa saber-ho. “Sembles una puta”, pensen, quan et veuen amb el vestit de lleopard. I a nosaltres, com a femelles, ens encanta l’estampat, ja que ens fa sentir empoderades i sexis. No és que ens agradi ser caçades ni anar de dones perilloses, però trobem que les taques de la tigressa ens afavoreixen la pròpia pell. I per no parlar de les ratlles de la zebra!

Hi ha hagut una evolució evident: a la primavera 2024, les pells sintètiques (que les nostres mares ja lluïen) s’han tornat a portar com mai, trenta anys més tard que les models dels anys 90 reneguessin dels abrics de pell. En els feliços 20, també va haver-hi un renaixement d’aquesta “bandada” de vestits. Però els homes heteros continuen sense entendre el perquè de tot plegat. Potser perquè ensenya la nostra part més salvatge? Per nosaltres, les dones, significa sofisticació, poder, sensualitat i un punt de diva de Hollywood. Pels homes, en canvi, és sinònim de vulgaritat. “Sembles la Wilma Picapedra”, em diuen, sense pensar que això diu més del seu neandertalisme que del meu primitivisme. Si nosaltres anem de fera és perquè tu ets el domador? I de què tens por, llavors, cavernícola?

Per nosaltres, les dones, significa sofisticació, poder, sensualitat i un punt de diva de Hollywood. Pels homes, en canvi, és sinònim de vulgaritat

Roberto Cavalli, el gran dissenyador italià que ha fet de l’animal print la seva insígnia de luxe i de look de dona mafiosa, ens ha deixat recentment. Ell mateix deia que aquest estampat era perfecte per a persones extravertides, de caràcter fort i a les quals els agrada cridar l’atenció. És cert. La seducció felina és magnetisme i intimidació. Però hi ha gustos per a tothom. “Sembles la Cruella de Vil”, em diuen els meus fills quan vaig de blanc i negre. És una llàstima que no em confonguin amb Beyoncé o Jackie Kennedy, que també anaven de blanc i negre. Fa poc vaig anar a l’acte que va organitzar la Cristina Puig a l'Hospital de Sant Pau dedicat a les malalties minoritàries, i una metgessa ens parlava de la importància de la recerca genètica per guarir aquests mals estranys. Com moltes de les mares, les dels nens malalts s’alleugeraven en poder descarregar les seves culpes, totalment injustes, que alguna cosa havien fet malament durant la gestació. Un sentiment profundament humà però profundament injustificat. Jo mateixa em culpava dels meus avortaments. És culpa de l’estrès o d’alguna cosa que he menjat?, em preguntava. Precisament, hi ha un vídeo que corre per les xarxes d’una mare ximpanzé amb la seva cria morta al Bioparc de València. Diuen els experts que fins que no accepti el dol, no se la pot separar de la seva filla morta. Una imatge que fa mal, perquè és la metàfora del que ens passa a nosaltres (encara que sigui mentalment), com a primats que som.

El gos és l'animal amb més olfacte, diuen. I també el més fidel. Però quan una és una gossa, no se li està elogiant, precisament, el seu nas d'or. Quan una dona és una gata, se'n vol atacar el zel. Quan una dona és una lleona, espanta la resta de la selva. Quan una és una hiena, sembla que vulgui menjar-se les restes. Quan una dona és una gallina, li diuen covarda. Quan és una porca, l'insulten. I quan és una rata és perquè no vol afluixar la butxaca. I una burra, per deixar-se carregar massa. O una vaca, per haver-se acabat els bombons. De les cavernes a amagar una lloba a l’armari.

"Zorra" de Nebulosa ha tingut molts detractors i detractores pel missatge, però almenys la “zorra de postal” no ha estat domesticada. La humanitat consisteix a deixar de ser animals per comportar-nos com a persones amb sentiments. Quan canviem els instints bàsics i les pulsions irracionals per emocions racionals. Quan deixem de guiar-nos per les necessitats i assolim metes morals. Això és el que ens humanitza davant la resta del món animal. En un moment en què les dones intenten reprimir els seus instints maternals de solitud, brindo per aquelles que es tornen animals per protegir la seva essència primària fins que trobin el moment idoni per oblidar les seves pors.