Tal dia com avui de l’any 1348, fa 674 anys, a Xèrica (llavors regne de València); moria la comtessa-reina Elionor de Portugal, segona esposa del comte-rei Pere III (Pere lo terç en la documentació de l’època). Elionor (Lisboa, 1328), s’havia casat amb Pere (Balaguer, 1319) tan sols un any abans (15 de novembre de 1347), després que el comte-rei hagués enviudat de la seva primera esposa Maria de Navarra (1330-1347). La prematura mort d’Elionor va impedir que la parella engendrés descendència. Elionor seria una de les primeres víctimes de la Pesta Negra als territoris de la Corona catalanoaragonesa; i seria la víctima més il·lustre d’aquella pandèmia.
La Pesta Negra havia arribat a Barcelona a mitjans del 1347, amb un vaixell mercant genovès procedent de la Mar Negra. Durant els tres anys llargs que va durar aquell primer brot (1347-1351), aquella pandèmia va causar la mort d’una tercera part de la població europea. També a Catalunya l’afectació va ser brutal: Barcelona, en aquell moment una de les grans ciutats de la Mediterrània i del continent europeu, va passar de 50.000 habitants (1348) a 28.000 (1351). I el Principat de Catalunya va passar de 500.000 habitants (1348) a poc més de 300.000 (1351). La Pesta Negra va colpejar amb la mateixa intensitat les classes humils i les classes privilegiades.
Segons algunes fonts, Elionor va contraure la malaltia a València cap-i-casal, mentre Pere III negociava amb l’estament nobiliari de la ciutat i del país. Segons les mateixes fonts, abans que Elionor emmalaltís, el comte-rei Pere va intentar sortir de la ciutat, però les oligarquies nobiliàries, conscients de la debilitat política del rei en aquell moment, el van retenir contra la seva voluntat; fins que s’assolí un acord. Elionor va morir poc després de sortir de València. I el seu cos va ser transportat i enterrat a Poblet. Pere III no els ho va perdonar mai; i quan, poc després es van revoltar (Guerra de la Unió, 1348), va reprimir aquell alçament amb una violència inusitada.