La notícia de TV3 penjada a X s’acompanya amb una imatge del ministre Marlaska i unes declaracions seves: "la Policia Nacional i la Guàrdia Civil s'integren al sistema d'emergències CAT112. Qualsevol trucada d'auxili al 112 tindrà una resposta policial molt més ràpida". I, tot citant la informació, Josep Lluís Alay afegeix el següent missatge: “Ja ho tenim aquí, les poques competències autonòmiques catalanes de seguretat se’n van en orris. Ho anuncia el gran repressor Marlaska, que ens ha estat perseguint tots aquests anys: inventor de l’acusació de terrorisme i gran manipulador de la trama russa”.

La clatellada d’Alay resumeix el sentiment d’una gran part de l’àmbit polític i ciutadà català, alarmat pel persistent desmuntatge de la nostra sobirania que està endegant el govern socialista. No hi ha dubte que el binomi Sánchez-Illa té com a estratègia el desmuntatge autonòmic i la desnacionalització de Catalunya, en un procés perfectament pautat de recuperació de competències que teníem assignades després de molta lluita. El cap de setmana passat Pedro Sánchez anunciava, en el marc del congrés del PSOE, la creació d’una "gran empresa pública d’habitatge", "capaç de construir i gestionar habitatges des de l’Administració General de l’Estat", cosa la qual implica, de facto, la invasió de les competències exclusives en habitatge que té Catalunya. I ara la reunió de la Junta de Seguretat entre el Govern de la Generalitat i el ministeri d’Interior, que havia de refermar els pactes ja tancats (i que s’havien d’aplicar des del mes de juliol passat) per a la transferència de competències als Mossos de la seguretat dels ports i aeroports, ha fet just el contrari: l’estat no només no ha complert els pactes i ha cedit les competències promeses, sinó que ha envaït, sense cap mena de respecte ni vergonya, les competències que ja teníem. El resultat és fulminant: per primera vegada la Guàrdia Civil i la Policia Nacional respondran al CAT-112 i podran operar a Catalunya. Com deia la diputada Gemma Geis en una piulada oportuna, “truques al 112 i et respon el 155”.

És una desestructuració de la sobirania de Catalunya perpetrada pel PSOE, tot aprofitant l’oportunitat de controlar tots els poders catalans

No és una cosa menor, ni una anècdota més en el llarg reguitzell de retallades competencials que pateix Catalunya. Ans al contrari, Salvador Illa i Grande-Marlaska saben perfectament que, envaint competències en matèria de seguretat, estan tocant el moll de l'os de la reivindicació nacional. En aquest sentit, és pertinent recordar la lluita dels primers anys de la Generalitat, amb Miquel Sellarès com a director general de seguretat, per tal d’aconseguir tenir una “policia nacional”, sota l’empara d’un model nacional de seguretat. El model competencial dels Mossos va ser un cavall de batalla indòmit i recurrent que Catalunya va anar aconseguint pas a pas, amb moltes dificultats. I ara, d’un cop de ploma, sense despentinar-se, introdueixen la Guàrdia Civil i la policia, carregant-se anys de consens, d’acords i de reivindicació catalana. És una desestructuració de la sobirania de Catalunya perpetrada pel PSOE, tot aprofitant l’oportunitat de controlar tots els poders catalans. Un autèntic desastre que ens retorna a la condició de simple Diputació grossa: no podem endeutar-nos, no controlem les finances, ens desmunten les competències en habitatge, ens violenten l’idioma i ara ens envaeixen les competències en seguretat. I Salvador Illa és el mastermind de l’operació “desnacionalitzar Catalunya”, tot culminant l’obra que l’ínclit ministre Wert va deixar inconclusa: allò d’“espanyolitzar Catalunya”, d’infausta memòria. Què serà que, a l’hora de retallar els drets catalans, els socialistes són més eficaços que els peperos!

El més dramàtic és que aquest procés desnacionalitzador l’ha facilitat ERC investint Salvador Illa, malgrat conèixer el tarannà, el pensament i els antecedents del personatge. La frivolitat i/o manca de sentit de país del partit republicà farà un mal incalculable a Catalunya que, sens dubte, quedarà ferida. Certament, és incomprensible la derivada dels republicans els darrers anys. Només falta que recuperin mossèn Junqueras, la covardia del qual l’ha dut, fins i tot, a amagar què pensava d’investir Illa. Com a mínim Rovira no se n’amagava, tot i que la seva frase en retornar de Suïssa, “hem vingut a acabar la feina que vam deixar a mitges”, la perseguirà sempre. I tant que han vingut a acabar la feina..., la feina d’Espanya...