Fins on pot arribar i fins on arriba actualment la llibertat d’expressió al nostre país, Catalunya? S’hauria de poder fer broma de qualsevol cosa sense que hi hagués conseqüències penals? Aquests últims dies s’han produït dues situacions que ens serviran per eixamplar la base d’aquest tema i per rumiar-hi una bona estona. D’una banda, tenim la desafortunada agressió que va patir la Pilar Rahola en una conferència a la Garriga, i, de l’altra, l’ús maldestre dels gerundis per part d’en Joel Díaz al programa radiofònic La sotana. A la Pilar li van llençar pintura vermella per tenir i per expressar unes idees que no agraden a tothom; a en Joel, en canvi, el volen portar als tribunals per fer un joc de paraules dolentíssim amb el nom Violant (el nom de la filla (menor) de la Sílvia Orriols) i el gerundi del verb violar ("violant la Violant").
Començaré per en Joel. Personalment, crec que, si s’ha de portar en Joel als tribunals, és per fer una broma tan dolenta. Si mireu el vídeo, veureu clarament que, un cop va haver acabat de dir aquella ximpleria, els companys del programa van serrar els llavis perquè no se’ls escapés el riure. Sabien que en Joel havia traspassat una línia vermella que els portaria conseqüències poc agradables. D’un programa d’humor s’espera una mica més d’intel·ligència. Sincerament, no crec que en Joel fes broma sobre el fet de violar la filla (menor) de la Sílvia Orriols (el seu inconscient sabrà més que jo per què va dir el que va dir); no li veig aquesta malícia. El que em sembla més trist de tot plegat és que optessin per ridiculitzar els fills (que no tenen la culpa de res) d’algú que no els cau gens bé perquè no pensa com ells. M’hauria semblat molt més adult i intel·ligent rebatre els seus arguments amb tot el sentit de l’humor que vulguin, però això ja suposa una mica més de treball neuronal. El que devia passar és que el seu cervell va fer una parada temporal i va expulsar aquell "violant la Violant" pensant-se que havia descobert l’Amèrica de l’humor metalingüístic. Quan passen aquestes coses, el millor que pots fer és disculpar-te; inscriure’t a un curset per aprendre a fer monòlegs còmics (stand-up comedy) des de la humilitat i la intel·ligència, i girar full. No tinc res més a dir sobre aquest tema.
Tirar pintura vermella sobre una persona que està expressant la seva opinió per dir-li que està tacada de sang i que és una feixista no seria la millor manera de ser antifeixista i d’esquerres
Pel que fa a la Pilar Rahola, és un clar exemple de la intolerància que impera actualment a Catalunya (em centro en Catalunya perquè és el que tinc més a prop). Ara es porta molt això de no saber absolutament res i opinar de tot. La gent està emprenyada i té ganes de brega. I què millor per desfogar-se i treure la ràbia que tens a dins que ser un radical i no acceptar opinions contràries a la teva. És igual si no saps res del context ni de la posició que defenses, el que importa és que no dubtis ni un moment que aquell és el camí correcte i que els que no pensen com tu són l’enemic que cal combatre. Pots estar d’acord o no amb l’opinió que té la Pilar sobre el tema d’Israel i Palestina, però el que és indiscutible és que té un coneixement molt més ampli de la història d’aquests territoris que la mitjana de la població. Estic convençuda que la majoria de la gent que la vol enviar a l’infern (els mateixos que tenen una bandera de Palestina al balcó o que la fan servir com a foto de perfil a les xarxes socials tot i que molts d’ells no sàpiguen ni situar Palestina al mapa) no ha dedicat ni un minut del seu temps a llegir més d’una frase del que ha escrit ni a conèixer el context històric i polític d’aquells territoris. Basar la teva opinió en titulars sensacionalistes que l’únic que pretenen és radicalitzar la població en la direcció que els interessa no et fa savi, et converteix en un membre més del ramat del pensament únic. Tirar pintura vermella sobre una persona que està expressant la seva opinió per dir-li que està tacada de sang i que és una feixista no seria la millor manera de ser antifeixista i d’esquerres. O acabarem pensant que les esquerres han perdut el nord i que no toquen ni quarts ni hores. Què tal rebatre els seus arguments amb uns arguments que ens convencin a tots que la Pilar està equivocada i tu no? Fa mandra, oi? Haver d’investigar sobre el tema, aprofundir-hi i construir un discurs que no faci aigües no és fàcil i demana moltes hores de feina; penjar una bandera de Palestina al balcó i llençar pintura vermella és més fàcil, sensacionalista i calma consciències.
Dit això, crec que s’ha de poder parlar de tot i que hem de fer l’esforç d’escoltar els que no pensen com nosaltres. Ningú ho sap tot; és a través del diàleg i el respecte que podem aprendre una mica més i millorar com a persones. Equivocar-se no és el problema, el problema és no admetre els nostres errors, és no ser capaços de disculpar-nos i reconèixer que ens hem equivocat i voler llençar als lleons tota la gent que pensa diferent de nosaltres per por de perdre el control de la realitat. Siguem una mica més humils i tots serem més feliços.