La normalització és el verb de moda, l'estat actual de l'escàndol polític on, en gairebé totes les ocasions, qüestionar-lo és ser titllat d'antipatriota. Aquesta setmana toca normalitzar la tornada del rei emèrit perquè és un ciutadà més sense càrregues judicials —com si abans no ho fos— i reivindicar el seu dret al descans i lleure amb els amics —com si no fos l'excap de l'Estat—. Primer, toca normalitzar la manera escollida per comunicar la seva tornada. Felip VI truca per telèfon des d'Abu Dhabi, en ple funeral del president dels Emirats Àrabs, queden per veure's a Madrid i la Casa Reial li dona forma de comunicat. El més normal en les monarquies parlamentàries occidentals. S'ha de normalitzar la seva tornada, la futura foto de família i un cap de setmana de lleure en les regates. El marc del debat és que l'emèrit és un home lliure per entrar i sortir d'Espanya. Una cosa que mai no ha estat en dubte, ni tan sols quan es va escapar. Però es va instar a normalitzar que s'avorria en l'emirat saudita mentre passava el ruixat de les diligències judicials prèvies a l'arxivament en un resort multimilionari. Va ser Joan Carles I, símbol de la Transició democràtica, qui va triar refugiar-se fa gairebé dos anys en una dictadura on la dona deu obediència a l'home per llei, entre altres il·legalitats pròpies del règim.

El rei emèrit deu una explicació pública almenys com a defraudador fiscal confés. La realitat, allunyada de l'ideal, és que els aclariments que mereixen els ciutadans de l'excap de l'Estat es converteixen en una mena d'acusació encoberta als qui les exigeixen. I per extensió, se'ls acusa de voler deixar l'emèrit encallat en l'exili que ell mateix va triar. Com si no hagués passat res en aquests gairebé dos anys, anem del "Lo siento mucho, no volverá a ocurrir" al "Estoy desentrenado" per a la competició de vela de la Copa Espanya. Cal assumir que l'emèrit se'n va a navegar a Sanxenxo sense haver justificat cinc anys de delictes fiscals, de 2008 a 2012, segons la Fiscalia. I que podent haver regularitzat tots els anys de frau, ho va fer sobre els exercicis sense immunitat. Cal normalitzar que la Fiscalia no va poder establir "cap vinculació" entre els 64 milions d'euros i la construcció de l'AVE a la Meca i el normal, una altra vegada, és que fos un regal (literal). Un do que va acabar en un compte en un paradís fiscal a nom de la seva amant. Segons Corinna Larsen, un altre regal, en aquest cas per amor.

Amb tanta normalitat estem cronificant els fonaments de la descomposició i enviliment dels valors institucionals. No és ja el debat Monarquia o República, és l'assalt líquid als valors de les institucions

Se'ns demana normalitzar que un empresari mexicà ingressés 516.000 euros al seu coronel de l'exèrcit per a despeses de la Família Reial. Una generosa paga extra afegida a l'assignació dels pressupostos de l'Estat a canvi suposadament de res. O que fins a 2004 en tingués dos Trust a Jersey amb 15 milions d'euros per si "fos deposat per un cop inconstitucional o una situació similar" (sic). Un fons d'armari, en plena democràcia, per si de cas no sabem gaire bé què. Es demana normalitzar la seva condició d'home lliure de tota taca que ha decidit viure fora d'Espanya sense aclarir on tributarà a partir d'ara. Però va ser Felip VI qui va revocar el títol de duquessa de Palma a la infanta Cristina, va renunciar a l'herència del seu pare i li va retirar l'assignació. Qui ha estès una mena de cordó sanitari a la seva família per poder mantenir la institució. I lluny que es puguin demanar explicacions, el normal són les regates.

La nova normalitat és una síndrome que afecta nombroses causes. Al Govern li sembla lògic deposar una directora del CNI en una roda de premsa atapeïda d'afalacs, que sigui "substituïda" i no "cessada" sense explicació pública i comprensible. O que s'informi de 18 espionatges a independentistes i almenys 47 intents de hackejos amb Pegasus que segueixen sense atribuir-se a cap servei policial o d'intel·ligència i es doni la crisi per resolta. El normal. Normal és també que la Junta Electoral no permeti a Podemos formalitzar el seu registre en la coalició d'esquerres a Andalusia per arribar 15 minuts tard (molt lògic); però que no obri una investigació a Macarena Olona per possible frau en falsejar el seu empadronament. La candidata de VOX ha reconegut haver-se empadronat en una casa a Granada on no viu per poder presentar-se a les eleccions. De moment, la mateixa Junta Electoral no ha vist, llegit ni sentit res.

Normal és que fa anys que escoltem àudios de l'exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, demanant al comissari José Villarejo d'esborrar proves, eliminar informes, pressionar policies en una clara instrucció judicial al finançament il·legal del PP i que mai no hagi estat imputada pel jutge Manuel García Castellón, instructor de l'Operació Kitchen. A tots se'ns ocorren desenes d'imputacions per molt menys a Podemos, a Junts o a càrrecs d'Esquerra.

En gairebé tots els casos l'anomenen tallafoc. Però amb tanta normalitat estem cronificant els fonaments de la descomposició i enviliment dels valors institucionals. No és ja el debat Monarquia o República, és l'assalt líquid als valors de les institucions. El veritable marc és modernitat, fortalesa democràtica o degradació de l'Estat. No hi ha gaire més debat.