L'espionatge a polítics independentistes, activistes i representants de la societat civil catalana és la nostra "guerra híbrida", que diria la ministra Margarita Robles. Un forat negre en el nostre estat de dret que ha revelat amb detall i contundència la investigació del periodista nord-americà Ronald Farrow en The New Yorker, una de les publicacions amb més filtres de verificació. La investigació és tan sòlida en fonts i proves que posa noms, cognoms, dates i nombre de vegades que els dispositius d'uns quaranta càrrecs i representants del Procés van ser hackejats per robar informació. Una particular Operació Kitchen contra els líders del Procés.

Darrere de la investigació hi ha el grup d'experts en ciberseguretat Citizen Lab, supervisats per Amnistia Internacional. També han treballat l'espionatge un grup d'investigadors de la Universitat de Londres, un altre de la Universitat de Toronto i un grup format per diversos mitjans de comunicació, entre ells, The Washington Post. Nombroses proves, fonts i indicis. No es pot dir que la investigació sigui de part.

El programari espia va hackejar els telèfons mòbils i van poder activar la càmera, el micròfon o abocar les seves dades en molts casos amb la tècnica del 'clic zero'. Es van intervenir els mòbils dels afectats sense necessitat de fer clic a l'enllaç tòxic. Escriu Ronald Farrow, guanyador del Premi Pulitzer per les revelacions d'abusos sexuals a Hollywood, que el cas català, amb fins a quaranta polítics, activistes i advocats espiats amb Pegasus a Espanya i Europa, "és el grup més gran documentat amb anàlisi forense d'aquest tipus d'atacs i infeccions registrada". Segons Farrow, un exempleat de l'empresa NSO, desenvolupadora del programari espia, va confirmar que "té un compte a Espanya". És a dir, segons l'empresa, el programari es va comprar des del Govern perquè només es ven a organismes públics. Des de les institucions espanyoles, apunta el periodista, no ha tingut resposta.

El dany és alt i exigeix una auditoria interna de Margarita Robles com a ministra de Defensa i Fernando Grande-Marlaska com a titular d'Interior per dilucidar si les Forces i Cossos de Seguretat i el CNI han fet ús del programa espia. Una auditoria que respongui a qüestions clau: Si Espanya ha comprat el programari, si s'ha utilitzat il·legalment i contra qui

Els fets són greus i continuats en el temps. Segons els investigadors de Citizen Lab, ocorren de 2017 a 2020, des del mandat de Mariano Rajoy a Pedro Sánchez. Afecta els líders de Junts, ERC, la CUP i Bildu, titllats de dissidents polítics per les autoritats que l'hagin utilitzat. Es van espiar tots els eurodiputats catalans i tots els presidents de la Generalitat des de l'any 2010. I fins i tot, als advocats del Procés dels líders independentistes asseguts al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Als lletrats que van coordinar les seves defenses, la garantia més important d'un estat de dret perquè qualsevol ciutadà tingui un judici just.

Tant és així que el jutge Baltasar Garzón va ser apartat de la carrera judicial per demanar d'interceptar les comunicacions dels empresonats de la trama Gürtel, a qui els seus advocats van ajudar a blanquejar les comissions en paradisos fiscals. Una diligència amb ordre judicial i el vistiplau de la Fiscalia. L'Alt Tribunal va entendre que les comunicacions a Gürtel eren sagrades i demanar la seva intervenció vulnera drets fonamentals. Si va ser així en aquest cas. Com es rescabalarà als advocats i condemnats independentistes que van patir un espionatge al marge de la llei?

El Parlament Europeu té avui la seva primera reunió sobre com abordar el programa mercenari amb què es va espiar desenes d'alts càrrecs i representants públics. Un assumpte crucial perquè demostra que el programa espia no ha estat només comprat per dictadors. S'ha utilitzat al Salvador contra 22 periodistes del diari El Faro sota el mandat del president Nayib Bukele. Es va utilitzar contra el periodista mexicà Cecilio Pineda abans de ser assassinat el 2017. Contra l'entorn del periodista Yamal Khashoggi, salvatgement assassinat en l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Istanbul. I ara sabem amb proves suficients que també per democràcies com la nostra contra desenes de càrrecs i al marge de la llei.

La investigació europea és clau. La que correspon al Congrés dels Diputats també. El dany és alt i exigeix una auditoria interna de Margarita Robles com a ministra de Defensa i Fernando Grande-Marlaska com a titular d'Interior per dilucidar si les Forces i Cossos de Seguretat i el CNI han fet ús del programa espia. Una auditoria que respongui a qüestions clau: Si Espanya ha comprat el programari, si s'ha utilitzat il·legalment i contra qui. I si és així, depurar responsabilitats i explicar de passada què entenen per dissidents polítics, representants electes per la ciutadania i les associacions civils.

Cal recordar que des de l'any 2002 el CNI pot intervenir comunicacions, sotmès a la Llei de Control Judicial Previ de 2002. Una norma aprovada arran de l'escàndol de les escoltes il·legals del tinent general del Cesid (l'anterior CNI), Emilio Alonso Manglano. Han passat més de 24 hores des de la publicació de la investigació internacional i cap representant públic ha anunciat una iniciativa per aclarir l'espionatge. Com si no anés amb ells. Com si no estigués provat. Com si no fos un escàndol. Manglano va caure per les escoltes, és probable que estiguem ara pitjor que llavors?