El govern espanyol està tenint l'habilitat política de multiplicar les crisis en la gestió de Pegasus amb cada gir de guió del programari israelià. L'explosió i les derivades es limitaven fins ara a l'entorn independentista i la descoordinació de missatges entre Margarita Robles i Félix Bolaños. Avui, on hi havia una crisi, n'hi ha diverses, i totes deixen l'Executiu en una posició de debilitat. Primer, el marc ha canviat radicalment. La roda de premsa urgent a La Moncloa, un dilluns de festa a mig país, convocada a les 7 del matí, amb la compareixença del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, per comunicar al país que el president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, han estat espiats té diverses implicacions. Reconeix l'espionatge: Pegasus existeix i s'ha fet servir il·lícitament contra el govern espanyol. Comunicar-ho en compareixença pública, no en sessió parlamentària o en la Comissió de Secrets Oficials, evidencia que és un assumpte de rellevància social, d'interès públic i, per tant, ha de ser aclarit de la mateixa manera.

Aquesta informació, 'el president ha estat espiat', es podria entendre que es guardés en secret atesa la sensibilitat nacional i internacional que comporta. Decidir revelar intromissions "il·lícites" i "externes", entre maig i juny del 2021, amb una quantitat de dades extretes del mòbil institucional de Sánchez de 2,6 gigues en la primera intrusió i 130 megabytes en la segona, és reconèixer que en aquests moments aclarir Pegasus és un valor superior a la seguretat. La compareixença de Félix Bolaños dona llum verda que, una vegada revelat l'espionatge a Pedro Sánchez, ho siguin tots els altres. És clau conèixer com ha estat espiat el cap del govern, aclarir la gravetat de qui ha estat i amb quins motius. Però també ho és també sota quines premisses van ser espiats els més de 60 afectats de l'entorn independentista. És important en termes de seguretat, de confiança institucional i política. I és rellevant el context en què els càrrecs del Govern van ser espiats. Si Margarita Robles creu que és compatible ser una amenaça per a l'Estat i un actor legítim com a soci de govern.

Si l'Executiu no resol aviat les incògnites de Pegasus deixarà obertes les portes a totes les conspiracions. Cada actor polític podrà airejar la seva versió lògica o inversemblant dels fets

La ministra de Defensa no tenia cap necessitat de menysprear la revista The New Yorker i l'anàlisi forense del laboratori de la Universitat de Toronto Citizen Lab. La publicació és de les més reconegudes i és més fàcil que el text de Ronan Farrow s'inclini cap al Pulitzer que a la fake news. La universitat es troba entre les vint primeres del món i la següent en el nostre rànquing nacional és la de Barcelona al lloc 87. Menysprear la investigació de "no sé quin laboratori" ens posa en evidència de cara a l'exterior. Per la veracitat que li atorga el Parlament Europeu i perquè no és necessari menysprear una investigació forense que han fet a Toronto abans que a Espanya. En concret, abans que el Centre Criptològic Nacional, que depèn del CNI, sota el comandament de Robles.

Per més esforç intel·lectual i de fonts que posem en el cas Pegasus, el relat de l'Executiu és incoherent. Un win-win per a la dreta capitanejada per Alberto Núñez Feijóo i un lose-lose per al govern espanyol. O hi ha alguna peça important de l'espionatge Pegasus que no coneixem o és inexplicable el canvi de versions. Quan havien de sortir a apagar un foc, han generat tres incendis més.

Per resumir, la llista de les deu possibles crisis passen per respondre a diverses qüestions. Un. Si Sánchez ha estat el primer cap de govern a revelar que és víctima de Pegasus, hem de conèixer com s'han produït tots els hackeigs en territori nacional, independentistes inclosos. De moment, només el patró dels espiats i les dates donaran algunes claus. Dos. Si el mòbil hackejat de Macron era el personal i el de Pedro Sánchez l'institucional, com un dispositiu que ha d'estar cuirassat és hackejable? Qui respondrà per aquesta vulnerabilitat? Tres. Els serveis secrets saben fer servir Pegasus. El van comprar i coneixen el programa. Tot i així, no han estat capaços de protegir el cap de l'Executiu del mateix codi maliciós. Ningú no respondrà per això? Quatre. WhatsApp va comunicar l'ús de Pegasus a Espanya el 2019, entre d'altres, a Roger Torrent i Ernest Maragall. Ha passat un any i el CNI, a través del Centre Criptològic Nacional, no ha ordenat revisar la seguretat dels mòbils del govern espanyol. Qui assumirà aquesta esquerda de seguretat de no revisar els mòbils en un any? Sis. A més de l'Audiència Nacional, el CNI ha d'esbrinar qui va espiar el president. O per a què existeixen els serveis secrets? Set. L'executiu estudia la tesi d'un país estranger. Si el Marroc va espiar Sánchez com va espiar Macron en dates similars, de quines proporcions seria la crisi diplomàtica després de cedir el Sàhara? Vuit. Si va ser una corporació internacional, l'escenari és tan distòpic ―una multinacional amb capacitat per espiar un president― que obliga doblement a resoldre l'autoria de l'espionatge. Nou. Com resoldran l'Executiu i els seus socis catalans la desconfiança generada per Pegasus? I amb Podemos? Com recompondrà el govern el bloc d'investidura si fins i tot Yolanda Díaz denuncia públicament sentir-se espiada? Deu. I potser la que més l'afecti a mitjà termini: com resoldrà la sensació de descoordinació institucional? La imatge d'un poder cada vegada més desordenat sol acabar en la percepció de canvi de cicle.

Al davant hi ha una setmana amb compareixences clau, des de la ministra Robles, la directora del CNI a la reunió de la comissió de secrets oficials. Si l'Executiu no resol aviat les incògnites de Pegasus deixarà obertes les portes a totes les conspiracions. Cada actor polític podrà airejar la seva versió lògica o inversemblant dels fets. Qualsevol que posi una tertúlia sentirà opcions amb sentit i altres de forassenyades. El que és perillós és que, sense informació veraç, sense un relat creïble, totes són vàlides. El govern espanyol afronta una crisi de seguretat nacional, una altra interna amb els seus socis, la democràtica, l'exterior i la distòpica. I totes les ha de resoldre en temps rècord.