Cada cop que aquest país s'enfronta a una crisi global, Vox activa totes les tàctiques de la desestabilització. En plena pandèmia, l'esquerda del 2020 la va trobar en l'estat d'alarma. Durant mesos, van assetjar periodistes a les xarxes, van arremetre contra els verificadors d'informació i van difondre notícies falses. Davant de la crisi sanitària més important, van cridar a sortir als carrers contra les restriccions que van salvar vides. Ara, en la pitjor guerra d'Europa des de fa anys, amb l'amenaça nuclear i l'èxode de refugiats més gran des de la Segona Guerra Mundial, la ultradreta ha vist el terreny adobat per agitar el malestar social. Els seus dirigents no s'han posat al capdavant de cap manifestació de suport al poble ucraïnès, però els sembla el moment de sortir contra el govern espanyol dissabte vinent per la pujada de la llum, els carburants i els subministraments.

L'estratègia de Vox és simple, però acaba amarant l'actualitat. Passa per impulsar plataformes i moviments al marge dels col·lectius tradicionals (sindicats, organitzacions) amb presumptes portaveus representatius. Va passar ja en la manifestació de policies i guàrdies civils el desembre passat. Oficialment, sortien al carrer contra la derogació de la llei mordassa. A la pràctica, els sindicats tradicionals, des del SUP de la Policia Nacional a l'AUGC de la Guàrdia Civil, van acabar denunciant off the record que un corrent ultra els arrossegava des de dins. Jusapol, Jucil i Jupol estaven aprofitant les estructures internes per carregar contra l'Executiu, vulnerant la neutralitat política que han de seguir. D'aquest punt van passar a l'assalt d'un ple a l'ajuntament de Llorca, tumult que va quedar en no res, quan molts altres s'han enfrontat a càrrecs judicials per delictes contra les institucions de l'Estat per molt menys, des de l'Aturem el Parlament al Rodea el Congreso.

Davant els discursos fragmentats del malestar aprofitats per Vox, la ultradreta defensa un marc preocupant al marge d'Europa

Està passant en la vaga de transports acabada de convocar. Els motius dels camioners per protestar són reals. No tenen bonificat el gasoil i molts autònoms estan facturant la meitat que fa un mes a costa també dels beneficis de les grans empreses per a les quals distribueixen. De nou. Qui convoca? La Plataforma Nacional, tot just acabada d'aparèixer al marge de les patronals. Des del sector dels transportistes expliquen que el Comitè Nacional del Transport de Mercaderies no s'ha unit perquè acaben de firmar un decret que inclou part de les reivindicacions. El portaveu, José Fernández, com recollia el digital El Plural, culpava de les seves "desgràcies" el "sionisme satànic", el "bavós" de Biden i el "nazi" de Zelenski. De les reivindicacions concretes, ni una paraula. Convocants ultres que aprofitant les demandes i problemes reals intenten capitalitzar el desànim col·lectiu.

Mentre Vox agita el carrer, els populars en defensen les consignes. El nou PP d'Alberto Núñez Feijóo és el PP de Pablo Casado agafant embranzida. El tot just acabat d'estrenar candidat a presidir el PP s'ha afegit a les falsedats de l'extrema dreta. La fórmula de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, defensada per Feijóo i Abascal, de destinar els 20.319 milions pressupostats per a polítiques d'igualtat i repartir-los en bons menjar o gasolina. Primer, una societat democràtica ha de defensar les partides a la igualtat. Però el més rellevant és que és mentida. En sintonia amb Vox, carreguen contra el feminisme amb dades falses. D'aquests 20.000 milions, qui menys els gestionarà serà la ministra Irene Montero, en total, 1.930 milions per a mesures amb impacte de gènere. De la resta, 8.000 són per a permisos de maternitat i paternitat; 8.478 són prestacions per a progenitors per naixement o adopció i 801 milions per facilitar l'accés a les escoles infantils. Els ministeris d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i el de Treball i Economia social sumen 15.600 milions d'euros, en total un 75%, el gruix del pressupost per als anys del 2022 al 2025.

Amb totes les institucions i alts mandataris europeus reunint-se d'urgència per aturar els preus del gas i l'electricitat, per Feijóo, "el govern espanyol s'està forrant amb l'increment de la llum i la gasolina. El 50% del preu de la llum i dels carburants són imposats". La realitat és que el 58% de l'impost d'hidrocarburs i l'impost sobre l'electricitat va directament a les comunitats autònomes. Des que Feijóo va materialitzar el primer govern amb la ultradreta de Castella i Lleó, el PP no s'ha distingit del seu soci. Ho fa en els aspectes més concrets: l'antifeminisme, la "immigració ordenada" a la qual va apel·lar Mañueco o el robatori d'impostos de la llum i la gasolina. Una línia allunyada del president del PP europeu, Donald Tusk, que va lamentar "la capitulació" (gran síntesi) i esperava que no es convertís en una tendència.

Davant els discursos fragmentats del malestar aprofitats per Vox, la ultradreta defensa un marc preocupant al marge d'Europa. Vox vol substituir l'Agenda 2030 amb l'Agenda Espanya. Ni transició energètica, ni igualtat, ni col·lectius vulnerables, ni refugiats, ni federalismes. A grans trets, per més que s'intenta desmarcar del seu aliat tòxic, és l'agenda de Putin. Una agenda ultranacionalista aixecada amb la palanca del malestar. El segle XX contra el segle XXI.