Quatre dies de parada vacacional no són res, però són prou perquè els partits es reiniciïn. Inaugurem certa treva, entre blocs, que pot durar fins al juny. L'anunci postvacacional d'Alberto Núñez-Feijóo en la Junta Directiva Nacional ha estat fer-se corresponsable dels resultats del 28-M davant el repte de ser la força més votada. El compromís no és fútil. Feijóo va arribar a la presidència del PP per evitar governs amb VOX. Les municipals l'afavoreixen en aquest sentit —en resoldre's amb la llista més votada— però les autonòmiques poden complicar l'estratègia conservadora cap a les generals. No hi ha cap comunitat de pes on el PP pugui guanyar per majoria i qualsevol opció de govern seria sota el model castellanolleonès i l'experiència del desastre d'aquesta coalició amb VOX. Només hi ha una excepció: Madrid. Isabel Díaz Ayuso està a quatre escons de governar sense suports. I precisament aquesta majoria absoluta augmentaria la pressió a Gènova 13 i el sofriment orgànic de Feijóo.

La declaració d'expectatives del president del PP té una mica de truc. Feijóo ha promès "tornar l'orgull al Partit Popular de ser la primera força política d'Espanya". És molt possible que el PP sigui el partit més votat a nivell nacional, però això significa que descarta guanyar poder autonòmic. Segons totes les enquestes, els socialistes són qui més comunitats retenen. En aquest context, ambdós tenen un trofeu de cara a les generals. Per més que les enquestes disparin el PP, la cursa, de nou, continuaria empatada.

Pedro Sánchez, ja ficat en campanya des de Dilluns de Pasqua, en un míting a Segòvia de suport a la candidata ha insistit en l'estratègia: "La nostra lliga és la gestió". D'allà no es mouran. Balanç econòmic i reconeixement de la crisi amb els bons números d'ocupació i les mesures socials antiinflació. Encara que alguns càrrecs autonòmics assenyalen off the record la possible fuga de vots a Sumar (cap sèrie d'enquestes no la recull), no serà el PSOE qui ataqui Yolanda Díaz, ni tan sols Podemos.

El xoc entre Sumar i Podemos també ha baixat de to. El previst per totes les parts (i partits) és entrar en campanya baixant el nivell d'enfrontament. Sobretot, perquè a nivell territorial, aquests són els comicis on més nombre d'acords hi ha entre Podemos i IU. Van de bracet a 9 comunitats autònomes, amb acords en ciutats clau i la paradoxa de la integració d'IU en Sumar a l'espera de Podemos. Avui dia, van junts a Madrid, Navarra, Extremadura, Cantàbria, Balears, Múrcia, Castella-la Manxa, Canàries i València. En les municipals, en les comunitats on no hi ha cita electoral autonòmica, es presenten conjuntament a Euskadi, Catalunya, Galícia, Andalusia (amb acords a Sevilla, Almeria, Màlaga i Còrdova). Està pendent La Rioja i només no hi ha acord a Aragó i Astúries.

A 47 dies del 28-M aviat veurem com resol Sumar la presència de Yolanda Díaz en els actes de campanya. Aquest cap de setmana ho demanava Ione Belarra des de Podemos, però també Joan Baldoví des de Compromís i Mónica García des de Más Madrid (fa temps que negocia per separat del Más País d'Íñigo Errejón). La vicepresidenta segona no ha donat detalls sobre a quines formacions donarà suport. I si hi ha peticions expresses i en públic, no és fàcil romandre a la banqueta a l'espera del post 28-M.

Dels nous escenaris en aquesta arrencada sense retorn ni aturades cap al 28-M, la polèmica reforma de la llei del només sí és sí és la més significativa. Podem, ERC i EH Bildu han presentat un paquet d'esmenes per defensar una alternativa diferent de la proposta del PSOE, avalada explícitament pel PP. Els socialistes ja han anunciat que a finals d'abril estarà aprovada. La portaveu Pilar Alegría ha rebutjat de ple les esmenes. Però la ministra Margarita Robles ha estat més conciliadora. En una entrevista en el programa En Boca de Todos (Cuatro) ha demanat estudiar les esmenes i un estudi jurídic. No obre la porta a una negociació, però ha abaixat el to i el debat s'ha col·locat en l'àmbit tècnic, no en el polític. Ja no és Pedro Sánchez contra Irene Montero, sinó un articulat que blindi la llei davant el dany de la rebaixa de penes. A l'esquerra, aquesta serà la nova tònica. Diferències moltes, atacs frontals i descarnats com en les últimes setmanes, pocs.