La pinça d'Esquerra i el PSC per guanyar uns dies a la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que ha de retirar previsiblement la setmana que ve l'escó a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, suposa més un desig de guanyar uns quants titulars en aquests dies de rebaixes de notícies que un moviment polític de pes.

És de sobres sabut que Junts no mantindrà Borràs a la presidència una vegada la JEC li notifiqui que ha perdut l'escó. Proposarà una nova candidata a presidir la cambra catalana que serà l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, i el següent en la llista electoral, Antoni Castellà, assumirà l'escó vacant sense cap problema.

Sobre aquests tres moviments no hi ha debat possible al si de Junts o, en qualsevol cas, és molt petit. Una altra cosa és que després de la sentència del TSJC feta pública dijous passat i que ha condemnat Borràs a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació, la formació de Jordi Turull hagi optat per mantenir el relat que la sentència tenia més a veure amb un cas de lawfare —guerra jurídica amb finalitats polítiques— que de corrupció i que sigui la Junta Electoral qui premi el botó vermell apartant Borràs.

Esquerra i PSC, en canvi, intenten treure profit de la condemna a la presidenta del partit i volen que sigui Junts qui l'aparti del càrrec. La posició dels republicans, marcada pel seu president Oriol Junqueras a primera hora, seria la que faria seva al migdia el Govern. Mentrestant, el PSC ha presentat una proposició al Parlament per destituir càrrecs de la Mesa del Parlament, també la presidència, i de presidències de comissió per majoria absoluta de la cambra.

Aquesta iniciativa socialista, que difícilment arribarà a substanciar-se en un ple de la cambra abans que la JEC hagi apartat Borràs, té, més enllà del cas de la presidenta, tota la lògica política, ja que pretén dipositar en la majoria del Parlament un instrument que permeti revocar enrocs personals. Ve a ser una eina per promoure de mocions de censura membres de la Mesa, la presidència del Parlament i les presidències de comissió.

Posats a forçar fins i tot aquesta proposició, es podria arribar a estudiar un plantejament que té tota la lògica democràtica i que seria tota una novetat. Es tractaria que les reprovacions a alts càrrecs de l'administració catalana que nomena el Parlament, com el síndic de Greuges o el de Comptes, també comportessin el cessament i no com passa ara, que la reprovació és un acte polític sense cap efecte real.