Si no fos tan seriós el problema, em posaria a riure, però la deriva d’ERC fa de tot menys gràcia, perquè arrossega el futur del país sense vergonya. Ras i curt, totes i tots sabem que aquests diners mai es quedaran a Catalunya, no amb un pacte com aquest. No seré jo qui digui què han de fer, només faltaria; però tampoc és cert que puguin fer el que vulguin. En qualsevol cas, el que em fa més vergonya és el poc nivell no ja de la proposta, sinó el relat que volen vendre a la ciutadania.
L’invent d’aquesta proposta de concert econòmic solidari em sona a una gala barata d’estiu d’aquestes que es fan a la fresca per tenir entretinguda la gent. Em pensava que amb l’esbandida que han fet, en temes de comunicació en el partit, tornarien a la serietat i a la bona política, però no sembla pas que sigui el cas. Estic segura que una bona part de les anades i vingudes d’aquests dies han girat entorn del nom de la cosa, perquè el pacte ja tenien clar que el volien fer. I per això una vegada li han pogut posar un nom que els ha semblat de bon producte, s’hi han llençat de cap. Sense entendre que aquest és un mercat madur!
No sé si la cúpula d’ERC s’ha marejat per la calor o si el que s’ha instal·lat en el partit és un desconcert permanent que no els deixa entendre què passa
On és el bon producte? Perquè no ho sembla ni de lluny, perquè ni quan l’expliquen és creïble i perquè ja sabem també què és el que ERC entén per “traspàs de Rodalies”. A banda que ja ho té, que no tot es pot explicar, i menys d'una manera fàcil quan tens davant una ciutadania que s’ha hagut d’informar per mantenir una lluita sostinguda pels seus drets. El serial del finançament de Catalunya a l’estat espanyol és com una sèrie llatinoamericana de quan jo era jove —ara potser hauria de dir turca, però no n’he vist cap—, llarga i detallada, amb els budells de les relacions al descobert, amb els personatges i les seves maneres de fer les coses molt ben pautades, amb un munt de secrets al descobert. En la qual t’acabes submergint com si parlessis de la pròpia vida i de la teva família i, per tot això, recordes tots els detalls de la història i tens ben apamat el problema. També perquè no només has vist tots els capítols, sinó que els has discutit amb la concurrència.
No sé si la cúpula d’ERC s’ha marejat per la calor o si el que s’ha instal·lat en el partit és un desconcert permanent que no els deixa entendre què passa, si més no, a ulls d’una part de la ciutadania. Cert és que qualsevol pacte en política pot tenir dos relats, el real i l’oficial, però, així i tot, no veig més que guanys minsos i de poc profit, més enllà dels immediats. En tot cas, l’espectacle no és gens edificant, no em sembla digne per un partit amb la seva història. Algú us ho havia de dir, i espero que algú més us ho digui, perquè només de vosaltres depèn redreçar la situació.