La decisió del Tribunal Suprem d'autoritzar el clonat i accés als dispositius del Fiscal General, en el marc d'una investigació per revelació de secrets, ha obert un debat inquietant: per investigar una presumpta infracció de confidencialitat, es recorre a mesures que poden vulnerar la confidencialitat de moltes altres causes judicials i, possiblement, de secrets d'Estat. És fonamental aclarir que no es tracta de defensar una zona d'impunitat per als fiscals, ja que poden delinquir i han de respondre pels seus actes. Tanmateix, la desproporció d'aquesta actuació suggereix que l'objectiu podria estar desalineat de la conducta concreta imputada i apuntar a factors que difícilment encaixen en un sistema democràtic.

En aquest punt, resulta impossible no recordar que tant els independentistes catalans com jo mateix hem estat objecte de mesures d'intervenció igualment desproporcionades, amb afectació directa a drets fonamentals similars als que ara es troben en joc en el cas del Fiscal General. Moltes d'aquestes mesures es van adoptar a instàncies del mateix Ministeri Fiscal i durant el mandat actual. Ens hem enfrontat a registres i investigacions en els quals la privacitat i confidencialitat van semblar ser un dany col·lateral assumit pel sistema, i les conseqüències del qual van afectar tant les persones investigades com a tercers vinculats indirectament. L'experiència ens ha ensenyat que l'aplicació desmesurada d'aquestes mesures erosiona el dret a la privacitat i, en última instància, debilita el respecte pel degut procés.

El Codi Penal, a l'article 417, estableix penes de fins a quatre anys de presó per a la revelació de secrets en certs casos, la qual cosa permet, formalment, l'aplicació de mesures restrictives com l'entrada i registre en dispositius personals, segons l'establert a l'article 579 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. No obstant això, el compliment formal d'aquest requisit no és, en si mateix, una justificació suficient per adoptar mesures tan invasives quan existeixen opcions menys costoses i respectuoses de la privacitat de tercers.

La falta de supervisió i d'equilibri en l'ús de mesures d'intervenció posa en qüestió la funció del poder judicial com a protector de drets, al mateix temps que ressalta la necessitat d'un contrapoder que limiti la seva actuació

La gravetat de l'acusació contra el Fiscal General, en aquest context, no sembla justificar l'ús d'una mesura tan extrema. Existien i existeixen alternatives que podrien haver permès investigar els fets sense posar en perill altres causes ni recórrer a mètodes d'intervenció propis de casos de més gravetat. El principi de proporcionalitat exigeix esgotar totes les alternatives abans d'aplicar mesures que, indirectament, puguin vulnerar drets fonamentals i comprometre informació crítica.

Un altre aspecte rellevant en aquest cas és la falta d'uniformitat en els criteris utilitzats. No sembla que en altres casos de presumptes conductes delictives atribuïbles a fiscals s'hagin adoptat mesures similars. Aquest tractament desigual genera una incertesa jurídica notable i suggereix que la falta de consistència en els procediments podria obeir factors aliens al principi d'igualtat davant de la llei. La justícia ha d'aplicar criteris uniformes per assegurar la seva legitimitat, en lloc d'adoptar mesures excepcionals en alguns casos, mentre opta per enfocaments menys invasius en d'altres.

Més enllà de les circumstàncies individuals del cas, aquesta decisió reflecteix un patró d'actuació desproporcionada del qual hem sigut testimonis directes els qui, com els independentistes catalans i jo mateix, hem enfrontat intervencions injustificadament intrusives. Tanmateix, en el cas del Fiscal General, el desafiament adquireix una dimensió que no només afecta la persona investigada, sinó que es converteix en un repte afegit per a la institucionalitat de l'Estat. Actuar contra una figura del seu nivell i permetre que informació confidencial quedi exposada suposa un risc sistèmic, ja que el poder judicial, en aquesta intervenció, manca de mecanismes eficaços de control externs que puguin frenar o moderar decisions potencialment abusives.

Aquesta falta de supervisió i d'equilibri en l'ús de mesures d'intervenció posa en qüestió la funció del poder judicial com a protector de drets, al mateix temps que ressalta la necessitat d'un contrapoder que limiti la seva actuació quan les decisions superen l'àmbit de proporcionalitat. En aquest context, l'actuació reflecteix un sistema que, de vegades, sembla operar sense l'equilibri adequat i sense una anàlisi crítica de les conseqüències de cada mesura, deixant al descobert una estructura en la qual el principi de proporcionalitat pot quedar relegat davant interessos que no sempre estan alineats amb la protecció dels drets fonamentals.

Les dades manejades de forma inadequada no només posarien en perill la legitimitat d'altres causes, sinó que reflecteixen un error sistèmic en la protecció dels drets de les persones investigades

Un altre aspecte essencial d'aquesta mesura és la quantitat i perfil de les persones que tindran accés a la informació continguda als dispositius del Fiscal General. Entre aquests perfils s'inclouen funcionaris de diversa índole, professionals del dret i fins i tot tècnics, cada un amb diferents interpretacions i graus de compromís ètic. En un sistema ideal, les dades que superin l'objecte de la investigació haurien de ser eliminades mitjançant el procés d'"expurgació", una pràctica regulada que assegura que únicament la informació rellevant sigui considerada. Tanmateix, l'experiència demostra que les expurgacions rares vegades es realitzen de manera efectiva, i que dades sensibles solen filtrar-se, apareixent més aviat que tard a diversos mitjans de comunicació. Aquesta pràctica qüestionable augmenta el risc d'una interpretació esbiaixada de la informació obtinguda, creant un escenari mediàtic i jurídic que compromet la imparcialitat i garanties del procés en què s'adopten.

La difusió d'aquestes dades als mitjans, amb les consegüents interpretacions esbiaixades, generarà un efecte en cadena: en primer lloc, provocarà una allau de nul·litats en altres procediments, ja que qualsevol informació que s'hagi manejat sense les degudes garanties podria ser impugnada. En segon lloc, la credibilitat dels sistemes de defensa de centenars d'investigats en causes relacionades es veuria erosionada, ja que les seves dades, protegides pel principi de confidencialitat, haurien estat exposades de manera irregular.

L'efecte combinat d'aquestes nul·litats i de la falta de credibilitat afectarà de manera directa els drets processals de molts implicats en altres procediments que no tenen relació amb els fets atribuïts al Fiscal General, així com a la qualitat del procés judicial en conjunt. Les dades manejades de forma inadequada, al marge de les finalitats de la investigació, no només posarien en perill la legitimitat d'altres causes, sinó que reflecteixen un error sistèmic en la protecció dels drets de les persones investigades.

Sense un control adequat sobre la confidencialitat de les dades i sense garanties que l'accés a la informació estigui regulat, la justícia corre el risc de deixar de ser un bastió de drets, convertint-se en un canal de filtracions i prejudicis

Aquest error sistèmic es tradueix en un ús desigual de la justícia i en un tractament que manca d'uniformitat, generant inseguretat jurídica i debilitant la confiança en la imparcialitat del sistema. A més, revela una tendència inquietant cap a un poder judicial que, en lloc d'actuar com a garant de drets, pot convertir-se en una eina de control i vulneració de la privacitat, sense que existeixi un adequat contrapoder que equilibri les seves decisions.

És irònic, fins i tot paradoxal, que el procediment en contra del Fiscal General s'origini en una presumpta revelació de secrets a un mitjà de comunicació. I, tanmateix, no podem assegurar que les dades obtingudes dels seus dispositius no acabin, al seu torn, en mans d'altres mitjans de comunicació. La història ens mostra que aquest tipus de dades solen acabar a l'ull públic, generant un cicle de filtracions que atempta contra el respecte al secret i la confidencialitat judicial, pilars d'un procés just i equilibrat.

La falta de garanties de confidencialitat per a les dades obtingudes reflecteix una vulnerabilitat en el sistema, que exposa qualsevol investigat a l'escrutini públic a través de filtracions, i que afecta tant la credibilitat de la justícia com la privacitat dels afectats. Aquesta paradoxa erosiona el principi de proporcionalitat i posa en dubte la legitimitat d'un procediment que, en intentar investigar una revelació de secrets, corre el risc de convertir-se en una nova font d'exposició mediàtica no regulada.

Sense un control adequat sobre la confidencialitat de les dades i sense garanties que l'accés a la informació estigui regulat, la justícia corre el risc de deixar de ser un bastió de drets, convertint-se en un canal de filtracions i prejudicis. Aquest cicle de vulneració i exposició de dades mostra una fragilitat en el sistema que, lluny de protegir els drets fonamentals, els converteix en un bé d'un sol ús davant de les necessitats del poder. En última instància, aquesta paradoxa debilita la confiança ciutadana en el sistema de justícia, un pilar fonamental per a qualsevol democràcia.