Tal dia com avui de l’any 1935, fa 87 anys, el Consell de Ministres del govern de la II República espanyola, nomenava el general Franco màxima autoritat militar de l’exèrcit. En aquell moment la II República estava governada per un tripartit de dretes, format per la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) liderada per Gil-Robles; el PRR (Partido Republicano Radical) liderat per Alejandro Lerroux; i el Partido Agrario, liderat per Martínez de Velasco. Aquest tripartit havia guanyat les eleccions generals de novembre de 1934, amb un programa polític que, entre altres coses, pretenia l'erosió i liquidació de l’autogovern català. La proposta de nomenament de Franco, va ser presentada per Gil-Robles, en aquell moment ministre de Guerra.

Quan es va produir aquell nomenament, el govern central de la República estava plenament immers en una deriva involucionista. L’autogovern català ja havia estat intervingut. Després dels Fets d’Octubre (6-7 d’octubre de 1934); el president i els consellers de la Generalitat havien estat detinguts i empresonats; el Parlament havia estat clausurat; i tots els alcaldes i regidors de les formacions polítiques que havien donat suport a la proclama del president Companys havien estat destituïts i substituïts per personatges nomenats a dit pels governadors civils. També, en aquells moments, la Generalitat estava dirigida per Joan Pich i Pon (PRR); nomenat a dit per l’executiu de Madrid; mentre es preparava el judici contra el govern legítim de Catalunya.

Tot apunta que l’objectiu d’aquell tripartit era recular a un estadi polític anterior a les eleccions municipals de 1931, que havien provocat la caiguda de la monarquia. Tot i això, pocs mesos després esclataria l’escàndol de corrupció de l’Estraperlo (setembre, 1935) que implicava diversos dirigents del PRR. La CEDA, en una operació d’estratègia calculada, va abandonar la coalició; convençuts que el president Alcalá-Zamora, convocaria eleccions anticipades que podien guanyar àmpliament. Però, quan això va passar (febrer, 1936); el triomf va ser per a les esquerres (a Catalunya per al Front d’Esquerres, que encapçalaven els presos polítics); i el nucli dur de l’involucionisme va iniciar els preparatius del cop d’estat que conduiria a la Guerra Civil.