"Aquestes noves veritats que alguns, antiquats, encara anomenen mentides"
G.K. Chesterton

 

No sé si es pot tenir tanta barra a l'hora de mentir com la que va tenir ahir Pilar Alegría oficiant de portaveu del govern de Sánchez. És cert que s'entrebancava una mica, encara devia estar deglutint el gripau d'haver de dir el contrari de la veritat amb tant de desvergonyiment. Perquè va ser desvergonyiment, un desvergonyiment increïble. Mentir per delegació i per conservar el lloc. Mentir quan saps que tothom que sap llegir una resolució judicial i no està abduït és conscient de la teva mentida. Em fa més pena que rabia això d'aquesta dona, per això no l'enviaré a La Bocca della Verità, aquella enorme màscara de marbre de Pavonazzo que pesa més de 1.300 kg, situada en una plaça de Roma, de la qual diu la llegenda que si hi fica la mà un mentider l'hi talla. I és que no pot fer sinó pena veure com algú s'arrossega i arrossega les seves conviccions, i fins i tot el seu sentit de la realitat, per tal de no perdre les seves prebendes. Pena i vergonyeta.

Menteix la portaveu del govern espanyol que diu que lluita contra el fang i les falòrnies i amenaça d'arrasar a tot aquell que els practiqui, sempre que no sigui un d'ells. Això de l'Alegría no va ser fang sinó llot. El govern que pretén convèncer-nos que regenerarà la democràcia.

Va mentir quan va dir que l'Audiència Provincial de Madrid "estima substancialment els recursos presentats", però, bé, fins aquí podríem dir que és allò de l'ampolla mig buida o mig plena, si no hagués passat d'aquí. No devia ser prou per a l'ull de l'amo. "A més, l'Audiència assenyala que hi ha una investigació genèrica, prospectiva i difusa", va amollar, quan és exactament el contrari el que diu la interlocutòria, que ha d'acabar explicant a senyors fiscals i exfiscals —defensors tots— la diferència entre que una investigació tingui derivades i el que en realitat és una investigació prospectiva. El que l'Audiència de Madrid diu és: "L'objecte del procés penal no és immutable, fix i predeterminat des de l'inici mateix de la instrucció. Ans al contrari, és un objecte viu, mal·leable i de decantació successiva (...) És indubtable que des de l'inici hi ha d'haver una conducta amb aparença delictiva. Prospectiva és la investigació que s'inicia de manera indeterminada a la recerca de possibles conductes delictives, però no la que, partint d'una conducta racionalment sospitosa (exercici d'influència o promesa d'exercici per condicionar decisions públiques a canvi d'avantatges indeguts), inicia una àmplia indagació". Més clar que l'aigua. Li ho explica amb els ditets. D'on surt que "assenyala que és prospectiva" quan deixa claríssim que justament la de la Begoña no ho és? Mentida podrida.

Alegría menteix, bo i saber que tothom que sap llegir una resolució judicial i no està abduït és conscient de la seva mentida

"Redueix al mínim l'àmbit d'investigació" ens explica i és "una esmena sonora" al jutge. Encara bo que l'esmena, perquè la interlocutòria només li sostreu un tema, el d'Air Europa, i en la resta de coses reconeix el que diu Peinado! I ja, per rematar-ho, Alegría es va despatxar dient que "l'Audiència valida els informes de l'UCO i de la Fiscalia que diuen que no hi ha cap irregularitat". Vegem el que en realitat diu l'Audiència Provincial de Madrid: "A l'informe de l'UCO Grup III de Delinqüència Econòmica (...) s'hi localitzen 99 expedients d'adjudicació (...) sense que tots s'hagin finançat a través de Red.es. Sense oblidar que la perfecta adjudicació no impediria la comissió prèvia del delicte de tràfic d'influències. En l'esmentada adjudicació apreciem dades objectives en les quals es constata la intervenció personal de la denunciada en suport de les empreses de Barrabés i que justifica la investigació". Encara bo que el tribunal els ha donat suport en gairebé tot! Però, passerella, com vols que et diguin que allò de l'UCO quan diu que l'adjudicació va ser normal no eximeix del que s'investiga?

Perdoneu-me la llauna de citar-vos la interlocutòria, però és que és tan descarada, tan descarada, la mentida i la manipulació, que crec que mereixia que us posés davant la contradicció perquè no quedi cap mena de dubte ni possibilitat de tenir dubtes sobre si donar suport a la posició d'Alegría, que és la posició del govern espanyol.

El més espinós de tot això és preguntar-se què se suposa que pretenen amb aquesta línia de plet mediàtic duta a terme des de la seu del Consell de Ministres, perquè la instrucció continuarà. L'únic positiu que conté la interlocutòria per a la posició del matrimoni Sánchez és la constatació que aquesta mena de delictes són molt difícils de provar si no s'aconsegueixen confessions: "El delicte de tràfic d'influències, i sobretot la controvertida figura de l'art. 430 CP que denominarem 'venda d'influències' o tràfic d'influències en sentit estricte, és de difícil concreció en la seva concreta conducta típica, i és de molt escassa aplicació pràctica, i de complexa prova tret que hi hagi algun informant intern". Aquí és on es podrien aferrar per mantenir l'esperança que aquesta imputació no anirà enlloc, sempre que estiguin segurs que no hi haurà informants.

Això tampoc no arregla la qüestió de la Complutense, que té molt mal aspecte. Sobretot des que el Rector Magnífic ha estat imputat, i és que no és el mateix fer favors que fer favors quan el jutge se't pot carregar. De moment, la Complutense ha clausurat tota la relació de Begoña Gómez amb la Universitat. Com deia The Economist, que una persona sense cap titulació universitària acabi dirigint dos màsters i una càtedra extraordinària en una de les universitats públiques més importants de l'Estat no li entra al cap a ningú. Encara s'explica menys allò de posar les coses a nom seu, després que li diguessin que els diners emprats eren públics. No, això no pinta bé. Ja ho va advertir el PNB: "Hi ha coses que no s'han de fer". Entre les quals no pensar que tota la població és illetrada o fanàtica o directament xaiets. Us sorprendria el nombre de ciutadans que no ha abdicat del pensament i que és capaç de reconèixer els fets i separar-los dels relats de ficció.

No us negaré la meva indignació. És massa descarat. És massa irreal. És massa orwel·lià. És massa. No hi ha líder que ho mereixi.