"No hi hauria projecte possible si no es pogués calcular per endavant les accions dels homes"
G.K. Chesterton

Pot resultar sorprenent, però a Madrid hi havia força gent posant espelmes a Puigdemont. Com aquell qui va supersticiosament a l'església i n'encén una, per si et pogués concedir el miracle que demanes. Gent diversa, alguna fins i tot al seu dia devia sortir a penjar banderes d'Espanya al balcó, però ara, fent el cor fort, han arribat a la —per a ells— dolorosa conclusió que l'únic que pot parar-li els peus a Sánchez és el de Waterloo. D'altres simples observadors de la deriva dels temps.

Han tingut els seus dies d'alegria i pensaven que l'espelma havia fet efecte. Els decrets tombats, els decrets trossejats, les derrotes al Congrés, tot i que, a hores d'ara, han començat a adonar-se que en el fons té raó el govern espanyol, que no el deixaran caure, que hi haurà els seus estira-i-arronses sense que arribi a perillar en cap moment la Moncloa per a Sánchez, sense moció de censura i sense que es convoquin eleccions anticipades. Una galleda d'aigua freda. Ja no creuen en el poder miraculós de les espelmes i en comptes d'encendre'ls-hi al de Junts, ara les compren aromàtiques i les posen al saló.

L'actitud dels juntaires ha propiciat aquest canvi. Al final, sempre hi ha una cessió per part del govern espanyol i un tornar a parlar-se i una samarreta que de tan suada put, però els mobles, el de la Moncloa, els va salvant. Molts sopars i molts de reservats i molta gent que es demana si es podrà comptar amb Junts almenys perquè alguns dels avantprojectes que pretenen reformar de dalt a baix i amb intenció amagada, temes de gran importància per a l'Estat, com la justícia, no tirin endavant. Uns es contesten que a Junts l'estat espanyol li importa una figa i que com pitjor millor, i d'altres creuen, amb esperança, que mentre les coses continuïn com estan, el deteriorament de la qualitat democràtica també perjudicaria els catalans. Poden tornar les espelmes i les vetlles a veure si projectes amb un rerefons tan perillós com l'anul·lació de l'acusació popular o l'enginyeria per alterar la composició de la carrera judicial al gust de qui ho proposa, no aconsegueixen el suport dels seus ara decisius vots.

A Sánchez no el deixaran caure. Hi haurà els seus estira-i-arronses sense que arribi a perillar-li en cap moment la Moncloa

Sembla força clar que la reducció de la jornada laboral, la taula de salvació de Yolanda Díaz, no arribarà lluny. El pes de l'opinió de les petites i mitjanes empreses, que constitueixen gran part del teixit productiu de Catalunya, tindrà el seu pes a l'hora de convertir en difícilment consensual aquest aspecte. Per molt que la ministra vagi dient que ja n'està negociant ella el suport, les notícies que arriben de Bèlgica s'aproximen més al fet que se li ha indicat que el que es negociï es negociarà amb els socialistes i no a múltiples bandes. I la resta de coses? Donaran suport a una inutilització total de l'acusació popular feta ara amb intenció i amb una clàusula retroactiva pensada precisament per deixar decaure causes com les que afecten la família del president? A molts demòcrates els agradaria pensar que no. Com passa amb la pretensió d'introduir per la porta del darrere els substituts a la carrera judicial, com si crear jutges amb molta menys exigència que els actuals hagués de portar-nos res de bo en vista del panorama. Junts voldrà reblar el clau per aconseguir una carrera judicial més d'esquerres i més pròxima als socialistes i comunistes? Hi ha qui, en vista de la desimboltura amb què el govern espanyol pretén canviar les regles de joc, aquestes només com a exemple, s'ha afanyat a anar a buscar més ciris per encendre.

I és que amb el PNB, l'altre partit conservador amb accent europeu, no es pot esperar res en aquestes arts. El fet que el seu govern a Euskadi depengui dels socialistes i que Bildu estigui a l'aguait per veure si trenquen per qualsevol cosa i els cau a ells, els impedeix de fer grans moviments. Els partits d'esquerra no donaran l'oportunitat que el PP i Vox arribin al govern ni que es deixin de fer reformes que ells propugnen per evolucionar l'actual Constitució del 78 cap a una cosa que no ens acaben de confessar, però que no fa olor de democràcia liberal europea.

El debat sobre la PNL, si s'arriba a produir —perquè per la capital espanyola corren rumors que Junts la retirarà abans—, serà molt significatiu. Una cosa és no censurar el president del govern espanyol o no donar suport a una moció de censura amb segons quines companyies, i una altra de molt diferent és clamar a la tribuna que li tens tota la confiança del món a Sánchez. Això em fa l'efecte que no li ho pot dir a plens pulmons gairebé ningú, ni tan sols els que hi comparteixen Consell de Ministres ara mateix. Aquest és el debat que amb tant d'esforç han volgut evitar els socialistes. Aquesta "ximpleria absurda" que et diuen que és la proposta de Junts, per a l'endemà sortir a forçar el que sigui per evitar-ho. Només un ultimàtum tan greu com el del decret òmnibus l'hi ha arrencat. Aquest debat al qual els més pròxims al govern espanyol volen treure força —"si es produeix, no tindrà cap rellevància"— en realitat els fa més por que una pedregada, pel que s'hi pugui dir i pel que s'hi pugui votar. Em direu que no va parlar gens d'ERC i us diré que a Madrid no es parla gens d'ERC últimament. Què hi farem.

En tot cas, amb espelmes o a les fosques, la veritat és que no només els pressupostos o la legislatura pengen ara mateix de Catalunya, sinó que fins i tot posar límit als excessos de deteriorament democràtic només pot venir d'aquesta via. A Feijóo tampoc no se l'espera gaire. El seu mandat gallec, pujant i baixant alhora, té tothom despistat. Diuen que creix en escons i als grupets i a les tertúlies es rumoreja que tal vegada podria haver-hi una altra via, la de crear un partit de dretes entre el PP i Vox, sense les vel·leïtats trumpistes i orbanistas d'aquest, per fer caure a les províncies el nombre de diputats dels d'Abascal i reduir-ne el pes, de manera que els populars poguessin prescindir-ne a les pròximes eleccions i governar aleshores amb el suport del PNB i Junts.

No guanyarem per a cera... si és que Trump no ens trenca el ciri.