Jo solia fer-ho, però me’n vaig cansar. Què és un filtre? Un filtre és no voler admetre que tens 43 anys i que estàs més arrugada que les camises que fa tres anys que no planxes perquè intentes estalviar electricitat per poder arribar a final de mes (i perquè et fa mandra fer-ho —diguem-ho tot, ara que ens estem sincerant). Les arrugues no són lletges... però, si no es veuen, millor. No! Aquí t’equivoques, l’arruga és un segell de coneixement, de saviesa, de maduresa, de... a qui vols enganyar? Ja no et mira ningú pel carrer, has deixat d’existir per a la resta d’éssers vius. A qui li pot interessar algú que té arrugues i que a més a més té el cul i els pits caiguts? Ja saps la resposta: a ningú.

 

Us pot semblar un discurs exagerat i esperpèntic, però, malauradament, és el pa de cada dia. Moltes persones de totes les edats, influïdes per la publicitat i les xarxes socials (i per tota la història familiar que arrosseguen), s’han cregut aquest discurs dels cànons de bellesa i viuen sotmeses a aquesta dictadura de la perfecció i de l’eterna joventut. Se’ns ha venut que la bellesa és objectiva i jove. Res més lluny de la realitat, la bellesa és totalment subjectiva i es pot trobar a qualsevol edat. Però endinsem-nos-hi una mica més, posem per cas que la majoria de persones et consideren lletja. I què? Què passa si ets lletja? Has de pagar cap multa? Has de treballar més hores durant el dia? No et donaran feina? Bé, això pot ser que et passi, ara que hi penso. Llavors vivim en una societat més dèspota del que em pensava; el nostre físic ens obre o tanca portes. Contra això, és difícil lluitar-hi; però contra la mala opinió que tenim de nosaltres mateixos, sí que hi podem lluitar i viure en pau.

Se’ns ha venut que la bellesa és objectiva i jove. Res més lluny de la realitat, la bellesa és totalment subjectiva i es pot trobar a qualsevol edat

Utilitzar filtres és molt divertit, jo n’utilitzo constantment, però mai has d’oblidar qui ets i com ets, i encara menys avergonyir-te’n. Penseu que les persones que es burlen dels altres (sigui pel físic o pel que sigui) només poden ser persones que no estan bé amb si mateixes; per què, si no, perdrien el temps rient-se dels altres? Una persona feliç no té cap necessitat de fer mal als altres i encara menys de perdre el temps fent-ho; al contrari, empatitzarà amb tothom. M’he trobat, a les xarxes socials i a la vida real també (perquè les xarxes socials no són res més que un reflex augmentat de la realitat), persones que, en comptes de solucionar els seus problemes personals (emocionals i psicològics) anant a un bon psicoanalista, llencen els seus complexos i la seva ràbia contra els altres, creient estúpidament que així se sentiran millor, i l’únic que aconsegueixen és fer mal als altres i estar pitjor del que estaven. 

Una persona feliç no té cap necessitat de fer mal als altres i encara menys de perdre el temps fent-ho

De veritat, no perdeu el temps (que la vida és molt curta, molt) queixant-vos perquè no sou prou perfectes i posant-vos trenta filtres per intentar agradar als altres (i ja no parlo només dels filtres de les aplicacions, sinó també dels filtres que ens posem cada dia quan sortim de casa per agradar a la gent i no sentir-nos rebutjats). Tots som especials i únics, i a qui no li agradis, doncs li ensenyes on és la porta. Això no vol dir que et tornis un narcisista sense sentiments que no tolera cap crítica, eh!, que ens coneixem. Ets tu que t’has d’agradar, els altres ja ho faran quan tu ho facis i, si no ho fan, pitjor per a ells. De fet, el que fa més gràcia de tot és que, segurament, qui crea aquests cànons absurds de bellesa no hi encaixa i se sent atret per persones que tampoc ho fan.

No hi ha ningú que sigui la persona més guapa del món ni ningú que sigui la més lletja. Mai ens posarem d’acord en aquest tema perquè, com he dit, és totalment subjectiu. Per tant, gaudim dels grisos i d’estar vius i oblidem-nos de tants cànons de bellesa sense sentit. Bé, de sentit sí que en tenen, serveixen per vendre’ns productes per embellir-nos, antidepressius, ansiolítics, cotxes...

I, per avui, prou d’autoajuda. I ara fruïu del vídeo que us he preparat per tractar el tema de la subjectivitat. Veureu com una mateixa situació pot ser percebuda de manera diferent segons qui l’observa. Espero que us divertiu veient-lo.