Es pot ser català i no ser independentista? Jo crec que no. Això és com voler fer una truita sense ou. No sortirà bé, ja us ho avanço. M’explicaré millor. Oi que, quan t’estimes algú, vols el millor per a aquella persona? Doncs, amb un país, passa exactament el mateix: quan t’estimes el teu país, li vols el millor. Creieu que Catalunya és feliç formant part d’Espanya?, creieu que se sent lliure d’actuar com vol si n’és una comunitat autònoma? La resposta és òbvia: no, a ningú li agrada que li diguin com ha de fer les coses i molt menys si es tracta d’una persona adulta. Ara mateix, el tracte que Catalunya rep d’Espanya és el tracte que rebria un nen de quatre anys: pots anar fins on et pugui veure, no t’allunyis més. Però el tema encara es complica més quan qui mana i qui és manat tenen maneres molt diferents de veure les coses.
Hi ha molts castellanoparlants —que fa anys i panys que viuen a Catalunya— que es consideren catalans tot i no haver parlat mai català (ni tenir la intenció de fer-ho en un futur). L’excusa?, tantes com vulguis: em fa mandra; amb el castellà ja m’entenen; la gent no em parla català; em costa aprendre idiomes; no m’ha donat la gana; considero que el català no és cap llengua; crec que és una llengua minoritària que no serveix per a res; això és Espanya… Tornem a la truita: si la base de la truita és l’ou, la base de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya del Nord és el català (així com la de Castella és el castellà; la de Galícia, el gallec, o la del País Basc, el basc). Tot això ho diu el ChatGPT, no m’ho invento pas jo. Es pot considerar català algú que no parla la llengua pròpia de Catalunya? Com a molt el podem considerar un català de nyigui-nyogui, no? Si et sents català i t’estimes Catalunya, per què no aprens la llengua que li és pròpia? Si una persona que parla castellà (senyal inequívoc que té intacta la capacitat d’aprendre a parlar llengües) té ganes d’aprendre a parlar català, segur que no li costarà gens perquè, gramaticalment i fonèticament, és molt proper al castellà. Només cal tenir-ne ganes o reconèixer que en realitat et sents espanyol i que no vols saber res del català. I tots feliços.
Els catalans estimem la nostra llengua i la nostra terra; per això li volem el millor. I el millor que li pot passar a Catalunya és que sigui independent
Es pot ser espanyol i no parlar castellà? Segons l’article 3 de la Constitució espanyola del 1978, no: «El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.». Tots els espanyols tenen el deure de conèixer la llengua castellana i el dret de fer-la servir. És normal que els catalans vulguem el mateix estatus per a la nostra llengua, ens l’estimem tant com els espanyols, la seva. Veieu com parlant la gent s’entén? En el fons, tots pensem el mateix: tots volem el millor per a aquelles persones o coses que estimem. Es pot ser espanyol sense voler una Espanya independent? Es pot ser espanyol sense parlar castellà? Oi que no?, doncs, el mateix passa amb Catalunya. Els catalans estimem la nostra llengua i la nostra terra; per això li volem el millor. I el millor que li pot passar a Catalunya és que sigui independent per decidir com vol viure, i que tot català tingui el deure de conèixer el català i el dret de fer-lo servir. I si el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya del Nord s’hi volen sumar, seran molt benvinguts, només faltaria! En una democràcia, tothom hauria de tenir la llibertat de decidir el seu futur.