El cop del 'cas Errejón' a Sumar és l'última convulsió en un grup parlamentari ja tocat des de la seva configuració el 23-J. És precisament al voltant d'aquesta data on hi ha el principal focus de la crisi que interpel·la Yolanda Díaz, Más Madrid i Podemos. Les 48 hores des que es coneix la denúncia anònima difosa per Cristina Fallarás fins a la carta de dimissió d'Errejón estan reconstruïdes. Va ser Yolanda Díaz qui va trucar al portaveu de Sumar dimecres (23 d'octubre) a la nit, "una de les trucades més difícils de la seva vida" i forçà la seva expulsió. Errejón va reconèixer els fets de "masclisme i vexacions" a dones i va ser incapaç d'assegurar que no sortirien més casos. La carpetada final va ser en va. Primer, per la necessitat d'explicacions. I d'aquestes respostes, la principal és la denúncia anònima d'una jove aquell juny de 2023, poques setmanes abans de les generals, durant la festa d'un festival a Castelló que va passar per les tres marques d'esquerres sense que cap fes res.

Yolanda Díaz és l'última parada d'Íñigo Errejón i qui el va nomenar portaveu parlamentari. L'expresidenta ha volgut tancar el cercle en la seva compareixença: El seu equip no li va dir res, va preguntar a Ione Belarra i a Más Madrid, i van donar l'assumpte per tancat. Podem diu que la va informar, per tant, ho sabia, però no precisa quina informació va traslladar a Díaz. Irene Montero era ministra d'Igualtat i tampoc no es coneixen diligències per anar més enllà. Encara més, va demanar d'anar a les mateixes llistes on anava Errejón de número 4 i Podemos va compartir coalició electoral fins a la sortida al Grup Mixt.

Més Madrid ha carregat tota responsabilitat a la diputada madrilenya, Loreto Arenillas, que es nega a lliurar l'acta. La ministra Mónica García reconeix que la gestió va ser "insuficient". No van aprofundir-hi en el seu dia i ho van donar per tancat. És cert que el tuit era anònim i va desaparèixer al cap de dues hores. Però la jove els assenyala pel seu nom: "S'apropa una noia que es presenta com a Loreto, i em diu que és amiga d'Errejón". Així que Más Madrid va deixar les indagacions en les pitjors mans. La declaració més aclaridora és la de Tania Sánchez en assegurar que poques setmanes abans de les eleccions, amb Yolanda Díaz configurant les llistes més disputades que es recorden, li van donar més pes a l'actiu polític d'Errejón que a una jove sense identificar denunciant tocaments en una nit de festa.

La vida de Sumar com la coneixem acabarà en aquesta legislatura. El més probable és que l'artefacte electoral es desintegri en les marques que l'integren

Hi ha una altra zona d'ombra que han reconegut les tres formacions d'esquerres. Errejón s'estava tractant problemes d'addicció i, així i tot, va passar d'un partit a un altre fins a ser nomenat portaveu. El que ningú no sabia era la gravetat del que feia amb les dones, el patró i els abusos psicològics i de maltractament. No existien denúncies formals, no és cert que fos vox populi en el Congrés i els testimonis d'abusos han anat sortint després del seu cessament.

Fins ara sabem que res no va funcionar a tota la cadena. No hi va haver protocols de prevenció, els mateixos que Sumar va impulsar per llei per a la seva aplicació en empreses —com no n'hi ha en el PP o VOX al Congrés—. Van fallar "els mecanismes", reconeix Sumar. I també els seus dirigents. I en aquest punt de les explicacions, encara que falta detall, cal diferenciar entre els qui van ser responsables de minimitzar la denúncia el juny de 2023 i que siguin les dirigents les qui hagin de respondre per les agressions d'Íñigo Errejón.

La compareixença amb preguntes de Yolanda Díaz, quatre dies després de l'explosió de la crisi, havia de ser sobre la reestructuració de Sumar i l'anunci de la nova portaveu (serà dona, segur). No podran decidir res d'això en aquests moments. Aquest toc d'alerta ha deixat extremadament feble una formació sense lideratge orgànic (Díaz va dimitir), a setmanes del seu conclave i executiva que l'ha de substituir (Errejón era l'autor del document polític) i amb un Grup Plurinacional tensat pel repartiment de carteres, comissions i temps. Serà impossible per al partit que sustenta el govern espanyol resoldre-ho immediatament. Tot amb una reforma fiscal i uns pressupostos per davant. Enmig de dues crisis que toquen el nervi i baula del cor de la coalició: corrupció i feminisme.

La vida de Sumar com la coneixem acabarà en aquesta legislatura. El més probable és que l'artefacte electoral es desintegri en les marques que l'integren. Cal veure si tot acaba com va començar i Podemos i IU s'uneixen en la pròxima cita electoral. Fins i tot Pedro Sánchez ha deixat en l'aire el futur de la formació. Per al final de la legislatura queda molt... almenys prou perquè Yolanda Díaz aixequi com pugui els 27 diputats que sostenen el govern espanyol.