Aquesta setmana hem presenciat un dels ridículs polítics més hilarants de la història recent de la nostra democràcia. Em refereixo al teatre que han muntat, sobretot els del Partit Popular, encara que també ses senyories de Vox, amb la reforma de la llei que "traurà els presos d'ETA abans de presó". Els diputats del PP, fent-se els sorpresos, els ultratjats i enganyats pel “felón” Sánchez, com diria Casado, han fet cara de Von der Leyen, posant-se la mà al pit per justificar davant dels seus votants la seva absoluta ineptitud i la seva falta de coratge. Han muntat semblant enorme enrenou, on les boles han anat en augment com bola de neu rodant turó avall, que l'esperpent deixa amb la boca oberta els qui sí que coneixem el procés que ha tingut lloc.

Des del Partit Popular han demanat perdó a les víctimes d'ETA. Han acusat l'Executiu d'enganyar-los. Han dit que no sabien el que estaven votant. I així, una rere l'altra. Han arribat fins i tot a plantejar les seves dimissions de cartó pedra perquè semblés que estaven avergonyits. Però el cas és que si per alguna cosa han de demanar perdó a les víctimes, segons la meva opinió, és per l'ús que d'elles s'ha fet per polítics immorals des de fa molt temps. L'Executiu no pot enganyar ses senyories, perquè els textos legislatius es preparen, s'estudien, s'analitzen una vegada i una altra, existeix un equip de juristes per resoldre dubtes, i es treballen en comissions parlamentàries abans de passar pel Ple. No es pot dir que no sabien el que havien votat perquè feia mesos que hi treballaven. I és inadmissible tenir la cara tan dura.

Per això em sembla important dedicar unes línies per deixar clar quin ha estat el procés amb aquesta "llei" que, segons el Partit Popular, semblaria estar amagada entre les catifes del Congrés i haver estat aprovada com per art de màgia. Però la màgia necessita ser explicada.

El 22 de març de 2024 el Govern va presentar davant del Congrés una iniciativa mitjançant procediment d'urgència per modificar la llei 7/2014 en compliment del disposat en la Directiva Europea 2019/884. Concretament, la directiva assenyala que “els Estats membres posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment a l'establert en la present Directiva a tot estirar el 28 de juny de 2022”. O sigui: que una Directiva europea va establir que els Estats membre intercanviessin informació relativa a les condemnes complertes en ells, i que fossin tingudes en compte a efectes de còmput de condemnes.

Els tràmits legislatius a Espanya suposen que el Congrés abordi aquesta qüestió en una comissió parlamentària, concretament la de Justícia, on hi ha una petita representació dels partits polítics i en la qual poden treballar, debatre i presentar esmenes a porta tancada. Acabat el treball encomanat a aquesta comissió, s'elabora un informe que és sotmès a votació. Per a aquesta ponència en concret, tota la feina feta, així com els membres de la comissió parlamentària, poden conèixer-se en el següent enllaç.

Si mirem detalladament, podrem observar la tramitació seguida per la iniciativa, on s'assenyala un calendari en el qual des del 19 de març de 2023 (quan es rep en la Comissió de Justícia) fins al 18 de setembre (quan s'aprova en el ple) han transcorregut diferents sessions, en un total de 6 mesos.

Si per alguna cosa han de demanar perdó a les víctimes, segons la meva opinió, és per l'ús que d'elles s'ha fet per polítics immorals des de fa molt temps

En la Comissió de Justícia consten 46 membres. Presideix la comissió Francisco Lucas Ayala, del PSOE; Verónica Martínez Barbero n’és la vicepresidenta, de Sumar; Fernando de Rosa Torner n’és també vicepresident, del Partit Popular. A més, hi ha un Secretari primer del PSOE, Joaquín Martínez Salmerón, i un Secretari segon, Daniel Pérez Osma, del PP.

Entre els portaveus nomenaré només els del PP i de Vox, que han estat els que han estat tota la setmana dient que els han enganyat, que no se n'havien assabentat i altres qüestions inversemblants: María Jesús Moro, del PP, i Francisco Javier Ortega Smith, de VOX. A més d'ells, hi ha altres diputats del grup mixt, de sumar, de JxCat, del PSOE, de Bildu...

Entre els portaveus adjunts hi ha Emilio Jesús del Valle, de Vox, i Macarena Lorente, del PP (a més d'altres dos del grup socialista i de sumar). Però hi ha més gent encara: els vocals. Del grup Popular estan Rafael Benigno, Isabel María Borrego, María Eugenia Carballedo, Agustín Conde, Silvia Franco, Concepción Gamarra, María del Mar González, Javier Noriega, Álvaro Pérez i José Manuel Velasco. De Vox està Carlos Flores. Com a adscrits apareixen Cayetana Álvarez de Toledo i Jaime Eduardo de Olano, ambdós del PP.

Disposa la comissió d'un grup de lletrats per resoldre totes les qüestions d'índole jurídica legislativa: Pietat García-Escudero, María Teresa González, Fernando Castillo i Enrique García.

Fins aquí seria suficient per preguntar-se per què es menteix tant, quan no és complicat revisar en la informació pública i oficial disponible els fets. Queda clar que aquí hi ha un bon grup de persones del Partit Popular i de Vox que han anat desenvolupant una funció (se suposa) i treballant una matèria, per ordre de la normativa europea, i que no es tracta d'un tema desconegut, ni que aparegui "per sorpresa". Entre les feines desenvolupades pels diferents parlamentaris, el grup Sumar va presentar una esmena, la número 5, en la qual es proposava la derogació de la disposició addicional de la llei que caldria modificar.

Si llegim l'informe de la ponència aprovat el 10 de setembre de 2024 i publicat el 12, veurem com es va proposar per majoria i es van aprovar totes les esmenes excepte la 2, la 6, la 7 i la 8. A més, s'afegeixen observacions tècniques plantejades pels lletrats de les Corts adscrits a aquesta comissió de Justícia de la qual parlem.

Pot llegir-se a l'esmentat informe literalment el següent: "La present llei orgànica elimina les limitacions introduïdes en la Llei Orgànica 7/2014, del 12 de novembre, per millorar l'efectivitat de la Decisió Marc 2008/675/JAI del Consell, de 24 de juliol de 2008, relativa a la consideració de les resolucions condemnatòries entre els Estats membres de la Unió Europea amb motiu d'un nou procés penal, per a la fase d'execució de les condemnes. Amb aquesta modificació queda clar que en l'àmbit d'aplicació de la Decisió Marc 2008/675/JAI del Consell, del 24 de juliol de 2008, l'equivalència d'efectes jurídics de les resolucions condemnatòries anteriors dictades en altres Estats membres sobre el nou procés penal s'aplicarà tant en la fase prèvia al procés, com durant el mateix procés i en ocasió de l'execució de la condemna imposada. La reforma de l'esmentat article comporta al seu torn un únic canvi en la Llei 23/2014, de 20 de novembre, de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea, atès que resulta adequada la supressió i derogació del paràgraf segon de l'article 86.1 de l'esmentada norma".

Resulta especialment interessant la part de l'informe en la qual es diu que tots els membres de la Comissió "han estudiat amb tot deteniment l'esmentada iniciativa, així com les esmenes". Certament això es posa sempre, perquè d'aquesta manera, es constata que ses senyories fan la seva feina (i cobren per aquesta, és clar).

Diversos membres del PP, inclosos entre ells alguns de l'equip jurídic, han hagut de reconèixer que "no consideren que la reforma en tràmit tingui en un futur les conseqüències que s'estan assenyalant". O sigui, les conseqüències que els propis del PP han estat dient públicament que es produiran

A continuació, l'informe es va sotmetre a votació en el ple una setmana després, juntament amb l'esmena presentada per Sumar que suposava la derogació de la disposició assenyalada. I va ser així com el 18 de setembre el Congrés va aprovar la derogació de la disposició vigent i es va adaptar la nostra legislació tal com ens assenyalava la Directiva europea.

Aquell dia tots els grups parlamentaris van votar a favor: es van emetre 346 vots positius. No hi va haver abstencions. No hi va haver vots en contra. Certament una imatge anòmala al Congrés dels Diputats. Una vegada resolta aquesta primera fase, el següent pas és el del Senat, on el PP té majoria, encara que no serveixi formalment de res, ja que amb tots els vots favorables en el Congrés, el camí està ja pràcticament fet.

Era el moment de passar de fase i, de sobte, dilluns passat 7 d'octubre, els titulars de premsa apareixen dient que "tots els partits aproven una reforma legal que convalida als presos d'ETA les penes que van complir en un altre país". Precisament es tractava de posar-hi el focus un dia abans que el Senat abordés el tràmit. Era el moment de fer soroll i dir, com van dir Vox i PP que "no eren conscients d'aquesta reforma quan la van aprovar perquè era una esmena inclosa en una altra llei". Estimat lector: de veritat es creu vostè que durant els sis mesos de treball i analitzant els documents assenyalats anteriorment, es pot dir semblant mentida?

Va ser El Confidencial qui va escollir titular la notícia apuntant que "s'escurçarien les penes de presó a 41 etarres". I clar, calia sostenir el soroll. Aviat es va sumar l'AVT, Associació de Víctimes del Terrorisme, a assenyalar que amb aquesta reforma 44 persones condemnades per delictes relacionats amb ETA podrien "descomptar la pena que han complert prèviament a França" i "7 podrien ser excarcerats en els propers mesos". Per posar-hi més èmfasi, des del grup del Partit Popular van mostrar les fotos d'aquests terroristes, per aparèixer públicament dient que "El PP reconeix el seu ‘error’ en la Llei que beneficia ETA: Les víctimes són la nostra prioritat, mentre que el PSOE dona suport als etarres". I es queden tan tranquils.

Com que la mentida era de tal abast, aviat van començar a aparèixer referències al calendari en aquest article exposat, a la participació de ses senyories en la Comissió de Justícia, als documents que havien firmat on reconeixien haver "estudiat" en profunditat els documents. Així que tants escarafalls, tants cops de pit i tant ús de les víctimes, van quedar ràpidament diluïts i alguns van aparèixer amb la boca petita a dir que "reconeixien que sabien el que votaven en la reforma legal relacionada amb els presos d'ETA" I així va ser com una diputada del PP, Ana Belén Vázquez Blanco, va afirmar que el PP va donar suport a tant el dictamen com la llei, "a causa que era una transposició d'una directiva" europea. Ella, precisament, va ser una de les diputades que firmava l'informe de la ponència que va ser aprovada en el Congrés.

I és que la disposició que calia derogar perquè el nostre ordenament fos conforme amb la normativa europea es va introduir en la legislació espanyola durant el govern de Mariano Rajoy. Per acabar-ho d'adobar, diversos membres del PP, inclosos entre ells alguns de l'equip jurídic, han hagut de reconèixer que "no consideren que la reforma en tràmit tingui en un futur les conseqüències que s'estan assenyalant". O sigui, les conseqüències que els mateixos del PP han estat dient públicament que es produiran.

Però n'hi ha més: la mateixa diputada del PP, Vázquez, ha arribat a dir que "encara que no s'hagués votat, s'està aplicant en l'actualitat", fent referència al fet que es tracta de normativa europea que és d'aplicació en els tribunals. Mentre això es deia amb la boca petita, Sémper, portaveu del PP, i el seu cap Feijóo, repetien una vegada i una altra que el govern espanyol els havia enganyat, que els havien colat l'esmena mitjançant trampes. Queda clar qui menteix?