Una campanya electoral de les generals desdobla la realitat entre el que ens passa i el que realment passa. El que passa mentre els partits nacionals ocupen la conversa pública per disputar-se el vot i una Europa que intenta controlar un polvorí comunitari mentre cada país rema cap a dins. En aquesta campanya, el contrast entre el nostre i el context és més profund que en cap altra.

D'una banda, Feijóo ha aclarit la gran qüestió: governarà amb Vox si no suma. Hi haurà un govern de coalició amb la ultradreta, si no obté una majoria suficient. L'aïllament de la incògnita coincideix amb la irrupció del context europeu. No és només França i la ultradreta guanyant posicions a Alemanya, Suècia o Finlàndia. La confirmació de Feijóo es dona el mateix dia que la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, exposa a Madrid la tensió que la ultradreta insufla a l'agenda de la mateixa presidència espanyola.

Hi ha acords clau que han de tirar endavant els propers sis mesos. Entre ells, el pacte migratori —boicotejat per Hongria i Polònia— i l'agenda verda per frenar la crisi climàtica. Feijóo ha aclarit el 'tiquet electoral' però no com abordaria la presidència del Consell amb Vox. El PP ha estat molt dur amb Sánchez per no cancel·lar tot acte de la presidència europea davant la possibilitat de beneficiar-se electoralment i molt lax a l'hora d'aclarir la posició del PP en matèries que marcaran el futur de la Unió. Una agenda que es discutirà a partir de setembre, que podria haver de liderar i que tancarà els pactes sobre els quals pilotarà la Unió almenys durant 2023 i 2024.

Ficats de ple en el 23-J com si estiguéssim sols a Europa, Feijóo intenta treure's de sobre l'embolic dels pactes amb propostes econòmiques i socials que gairebé ningú no escolta. En el repartiment de papers, Cuca Gamarra respon al bastió dur encarregat d'agitar l'antisanchisme com a motor electoral i la demonització dels pactes de Sánchez en cas que l'esquerra sumi.

El PP va comptar amb l'abstenció del PSOE el 2016, una votació que va esquinçar el partit i el va portar a una de les crisis internes més grans del PSOE

De moment, les enquestes no donen un resultat contundent de govern. La dreta suma en gairebé totes les opcions i l'esquerra es recupera del 28-M. A la foto fixa de Narciso Michavilla, que més ha encertat fins ara, en el pitjor escenari PP i Vox sumen 175 escons, un resultat relativament fàcil de resoldre amb els minoritaris. El resultat dels sondejos és de bloqueig o coalició de dretes, on l'esquerra necessita sumar amb tots i la dreta no pot sumar amb gairebé ningú.

Sota el mantra de deixar governar la llista més votada, la dreta intenta obrir el debat de l'abstenció socialista sense generar les condicions necessàries. El PP va comptar amb l'abstenció del PSOE el 2016, una votació que va esquinçar el partit i el va portar a una de les crisis internes més grans del PSOE. En el Comitè Federal d'aquell 1 d'octubre va guanyar el sí (136 vots a favor, 96 en contra) i no hi va haver aplaudiments. Sánchez se'n va anar i va deixar el seu escó mantenint el 'no és no'. I aquest és un dels temors de l'actual Partit Popular, que el president continuï en el seu escó des de l'oposició. Amb Sánchez aquesta abstenció seria impossible i sense ell, amb un grup parlamentari de la forma de Sánchez, també. Sobre les condicions, el PP no té temps per passar de l'atac ferotge a l'antisanchisme al respecte que exigiria una petició d'aquest abast.

Mentrestant, Feijóo està demanant el vot de la majoria social, dur amb Sánchez, amable amb Vox. El president del PP es presenta en campanya com el líder polític per sobre de les trinxeres quan la naturalesa de Vox és la mateixa trinxera.