Abordar el finançament de Catalunya, la continuïtat de la legislatura assentada en uns futurs pressupostos, la futura normativa de mitjans via Europa o separar la guerra judicial del cas Koldo són tot temes crucials que enmig de l'exageració fan inviable l'aclariment del camí i la conversa de qualitat. El senyal del soroll és gairebé indistingible i obliga a concentrar-se en els subtítols, els corrents subterranis que s'amaguen sota les estratègies del PP i del PSOE.

Del finançament de Catalunya de moment en coneixem el festeig i la preparació del terreny. En la prèvia, estava inclòs en l'acord d'investidura de Pedro Sánchez amb ERC, i Salvador Illa el va portar en campanya amb la dada del tercer territori en aportar i el catorzè en rebre. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va llançar l'esquer en la sessió parlamentària de dijous passat. I Sánchez ho va confirmar en la seva entrevista dominical a La Vanguardia: "És factible". La negociació de la Generalitat amb ERC passa per un "finançament singular", però també la relació amb Junts si es repara a futur, en el més enllà de la investidura catalana.

El terme ha revoltat el PP, que torna al "cop a l'estat de dret". Acusació que, en reiterar-la tant, perd força. Per a Aznar, l'home del Majestic, és "pagar el cop d'estat" català per salvar la "coalició d'ultraesquerra". Ni tan sols la sentència del procés va preveure el cop.

La negociació de la Generalitat amb ERC passa per un "finançament singular", però també la relació amb Junts si es repara a futur, en el 'més enllà' de la investidura catalana

Un "desballestament constitucional", diu Aznar. "Està fora de l'ordenament jurídic", segons Feijóo. És possible que l'Executiu hagi tingut en compte que la fórmula de "finançament singular" ja va ser utilitzada pel PP durant el mandat de Mariano Rajoy. El 2016 Feijóo veia sentit a un concert econòmic a Catalunya: "Aquestes coses es poden canviar i plantejar i es poden discutir", va dir en un fòrum del Cercle d'Economia. "No és fàcil d'explicar que no tingui un concert quan el tenen bascos i navarresos. En això hi estic d'acord", deia. I el 2012, amb Alicia Sánchez-Camacho al capdavant, el programa del PP recollia aquesta "singularitat".

Eren els anys dels millors resultats del PP des de 1995 (fins a 18 diputats), els de l'"autonomisme diferencial" i el "sistema fiscal singular" que el PP després va esborrar del programa. Si acusa l'independentisme català de fer servir la seva posició privilegiada amb Sánchez, la història recent va ser similar quan el PP i CIU negociaven la governabilitat.

De les picades d'ullet a ERC del PSOE a les del PP amb Junts. L'entrevista dominical de Feijóo a La Razón és una altra mena de festeig a Carles Puigdemont. Més discret, menys perceptible, però latent. Va tenir el seu esclat en la prèvia de les gallegues, quan el president del PP va filtrar que s'estudiaria a futur l'indult de Carles Puigdemont. Per a Feijóo, Junts és una víctima de l'engany de Sánchez i no exclou pactar ni negociar amb els de Puigdemont. Ni rastre dels insults del seu portaveu, Miguel Tellado, el "PSOE pacta amb pròfugs i delinqüents", o el "cop català" d'Aznar. Una mena de via lliure per parlar a curt termini que conrea el PP amb doble vara i discreció.

I així, la hipèrbole oculta tant el festeig com la realitat. El govern espanyol no es planteja portar la negociació al concert a la catalana i el PP carrega contra Pedro Sánchez i l'amnistia esperant que s'escampi la via judicial per apropar-se a l'independentisme català.