Al Partit Popular cada escombrada demoscòpica l'apropa més a la majoria absoluta. Un terra i sostre electoral dels sondejos que li dona alegries potencials davant una realitat pedregosa de la qual no surt. Els populars generen més inquietud en la coalició de govern quan s'apropen als seus antics socis naturals, des del PNB a Junts. Lluny de veure-ho, continuen sumits en una estratègia unilateral i simplista que els serveix per a qualsevol tema. És el tot o res al vot antisanchista, projecte nacional inclòs. I per extensió, el flagell també davant els socis, és a dir, contra tots.

Aïllar-se amb Vox al Congrés i als governs autonòmics no li va funcionar el 23-J. A Catalunya, si fa no fa. La falta de definició del projecte polític ha deixat el 12-M en el que Jordi Turull defineix com les dues opcions: Govern entorn de Puigdemont o el PSC. Després del xoc politicoemocional dels cinc dies d'abril, el PP únicament és capaç de redoblar l'aposta contra el Sánchez autòcrata. "El PSOE s'ha desapuntat de ser un partit d'estat, només el PP és un partit d'estat", deia Feijóo a Salou. El triplet del qual no surten l'ha resumit el portaveu Borja Sémper aquest mateix dilluns: convocatòria d'una cinquena mobilització contra l'amnistia, les "falsedats" de Sánchez i la "sospita de corrupció". L'aturada de la presidència del govern espanyol té certa zona d'ombra, però ha aconseguit dos èxits a curt termini: mobilitzar els seus i punxar el globus de la construcció d'una corruptela familiar sense referent real. Begoña Gómez no està imputada i l'Audiència Nacional ha rebutjat prendre-li declaració en el cas Koldo per més retalls de premsa que enviï la ultradretana Liberum.

Pedro Sánchez té la capacitat de canviar el marc de manera dinàmica, d'un cop de volant a l'altre. O com va descriure amb una excel·lent metàfora l'emprenedora María Álvarez a les xarxes, Sánchez no juga als escacs com els polítics convencionals, sinó al bàsquet. Cada vegada que perd la pilota, la recupera d'una manotada. Al formiguer de Madrid, aquesta pilota ara la té Sánchez.

És possible que l'aturada de Sánchez, més que descol·locar el PP, hagi evidenciat una descol·locada prèvia

La dreta no controla l'estat emocional de la campanya del 12-M i li caldrà posar-hi remei de cara a les europees. Perquè tampoc no aconsegueix capitalitzar la seva altra gran aposta, les comissions d'investigació del Congrés i Senat. Fins i tot amb majoria absoluta a la cambra alta, se'ls han escapat vius des de Koldo García a José Luis Ábalos, des de Santos Cerdán a Salvador Illa. No han tret un sol titular als plats forts del llistat de compareixents. Els van citar molt aviat per utilitzar-los com a artefacte electoral i tampoc no s'han preparat els interrogatoris. De fet, amb Salvador Illa van ser més durs ERC i Junts que Vox i el PP.

En el cas de José Luis Ábalos ha dominat la compareixença com si li haguessin passat les preguntes abans de l'examen. L'interrogatori havia de tenir tot el pes polític contra qui ha estat exsecretari d'organització del PSOE expulsat al Grup Mixt, home fort de Sánchez i valedor de l'exassessor que dona nom a la trama, Koldo García. Els portaveus gairebé demanaven permís per dirigir-se a l'exministre de Foment que s'ha escapolit amb facilitat dient que l'exassessor no era servidor públic i les administracions podrien no haver-li fet cas en la seva mediació per les mascaretes. La supervisió dels contractes anava a càrrec del sotssecretari (avui al Ministeri de Transports). I així tot. Hi havia molts buits on encaixar preguntes, però no van saber-ho fer. Ni una sobre el patrimoni de l'exassessor, els ascensos, la col·locació en dos consells d'administració. Fins i tot amb el cas Delcy, fora de l'objecte de la Comissió, era Ábalos qui demanava més àrnica. Els portaveus, lluny de controlar l'escena, s'han deixat arrossegar. "Què portava Delcy? Or? Cocaïna? Dòlars?" Per rematar amb: "M'alegra que em faci aquesta pregunta gens original. És de les falsedats més ben instal·lades en aquest país".

És possible que l'aturada de Sánchez, més que descol·locar el PP, hagi evidenciat una descol·locada prèvia. L'oxigen extra de les eleccions gallegues, per més majories que recullin les enquestes, no és suficient per recuperar la pilota del govern espanyol.