L'algoritme de les negociacions amb Vox està arrossegant el PP a un xoc contra si mateix i la seva credibilitat en l'estratègia de pactes. Ha passat una setmana i no hi ha resposta bona a les concessions de València. Les que hi ha, donen un resultat argumental confús i incomplet. Si el president popular Carlos Mazón no va informar Gènova, estaríem davant d'un partit sense direcció general; si Feijóo va donar el vistiplau, és incomprensible la debilitat de la negociació per lliurar a Vox carteres de Govern; si el PP va menysprear la reacció o va voler provar de veure com queia, també es va equivocar en fer-ho amb València, la joia de les autonòmiques que PP i PSOE van acordar que marcaria la cursa cap a les generals.

L'entrevista de Carlos Alsina a Pedro Sánchez ha aclarit en prime time la famosa declaració de Sánchez que l'ha perseguit fins avui: "No dormiria tranquil...". El mite feia referència a aquest fer perdre la son d'un PSOE amb Podemos, quan en realitat Sánchez es referia a tenir els morats en carteres d'Estat, en referència a Hisenda o Transició Ecològica. El PP ha fet aquest pas, abans d'arribar a les generals, al flamant pacte final de totes les dretes. A València els han donat tot el que van demanar sense que hagi transcendit ni un sol "no". Fora Igualtat i benvinguda la vicepresidència del Govern, Justícia i Interior, Agricultura i Cultura. No falta res al plat fort de Vox, tant de gestió com de guerra cultural.

 

Extremadura pot ser la gran perjudicada per un Vox envalentit després de l'acord de València. Els ultres poden renunciar a la vicepresidència del govern extremeny però no a conselleries, que ve a ser pràcticament el mateix, si s'emporten carteres estratègiques de la regió. A les Balears els pactes també van a tota vela i Marga Prohens, encara que pugui allunyar-los de la vicepresidència, entraran al Govern i el Parlament. I en la matexi línia van les negociacions a escala municipal. A Valladolid, el PP ha cedit Cultura a la ciutat on han de celebrar-se els Premis Goya i té una col·laboració amb la Seminci ara amenaçada.

Vox ha aprofitat la lluna de mel del post 28-M per endurir el seu discurs més ultraconservador i negar la violència de gènere i el canvi climàtic

No només el PP ha abandonat els complexos dels pactes amb la ultradreta. Vox ha aprofitat la lluna de mel del post 28-M per endurir el seu discurs més ultraconservador, eliminar les regidories d'Igualtat, rebutjar l'agenda 2030 o, el que és el mateix, negar la violència de gènere i el canvi climàtic. A més d'una tornada al revisionisme històric, a censurar els drets LGTBI, atacar la immigració, substituir les polítiques socials per beneficència i penalitzar els agents socials, el diàleg i la pau social. Per no parlar del patracol de partits que il·legalitzaria.

L'embolic de negociacions, davant d'un Vox que parla clar sobre qui és i què vol, llasta la cursa cap a la pretesa majoria absoluta de Gènova 13. És possible que l'antisanchisme pugui amb tot, però no està escrit en quina proporció i cap a quin costat. L'efecte Macron de Feijóo pot quedar-se a Madrid i Andalusia, en les majories d'Isabel Diaz Ayuso i Juanma Moreno Bonilla. Les enquestes encara no apunten tan alt i l'estratègia no acompanya. Amb la dimensió que estan assolint els pactes del PP amb Vox, tant en nombre com en cessions, s'ennuvolen les raons del vot útil de Feijóo a aquest possible milió de transferència de vot, segons el CIS, o al votant més dur. Vox sap què vol, l'última setmana de pactes fa pensar que només falta que el PP el faci gran.