Normalment no solc mirar cap entrega de premis perquè he arribat a una edat que les medalles (i tot el que s’associa a elles) m’importen un rave. Massa narcisisme desbocat per al meu gust. Malauradament —i perquè passejo per les xarxes socials diàriament— m’ha arribat alguna informació de la gala dels Premis Gaudí d’enguany que m’ha tret de polleguera. I ja em coneixeu, no em puc estar de dir-hi la meva. Vista la castellanització i la catalanofòbia que impera als Premis Gaudí, proposo que a partir d’ara s’anomenin Premis Muy Españoles y Mucho Españoles (citant una de les cèlebres frases del MHP Mariano Rajoy). El cinema català que hi ha en aquesta gala és absolutament residual, la majoria de les pel·lícules són en castellà: un parell de pel·lícules en català perquè els catalans estiguem contents amb quatre engrunes (com sempre). Imagineu-vos que als Premis Goya la majoria de les pel·lícules fossin en català; segur que els espanyols ho acceptarien sense queixar-se. El cinema català, per a qui no ho sàpiga, ha de ser un cinema fet per catalans i amb actors que parlin en català. No vull entrar gaire en aquest debat, però és de primer de lògica: es diu cinema català perquè és en català, si fos en castellà, es diria cinema castellà (passa el mateix amb la literatura). A TV3 o 3Cat (la d’ells), passa al mateix que als Premis Gaudí (sembla que estigui de moda marginar el català). Mireu la sèrie Cites Barcelona si no em creieu: per cada quatre frases que els actors diuen en castellà, només diuen una paraula en català (com volent dir que són molt tolerants amb la llengua catalana). Això sí, no tot és negatiu, la van doblar al català perquè els catalans no ens sentíssim exclosos a la nostra pròpia terra. No sé si heu escoltat el doblatge d’aquesta sèrie, però és terrorífic: sobreactuat i sense so ambient, sembla que estiguin a dins d’un submarí.
Vista la castellanització i la catalanofòbia que impera als Premis Gaudí, proposo que a partir d’ara s’anomenin Premis Muy Españoles y Mucho Españoles
Però tornem als Premis Muy Españoles y Mucho Españoles i centrem-nos en el discurs que hi va fer l’Eduard Sola. L’Eduard ens va fer saber molt amablement que a casa seva són xarnegos i que tots els seus avis van venir d’Andalusia (mira, com el meu avi). Llavors es va centrar en el seu avi Eduardo i ens va explicar que era analfabet i que ell, en canvi, es dedica a escriure (no em ficaré en aquest Complex d’Èdip, però més clar l’aigua). També ens va dir que podria entendre aquest Gaudí com una venjança contra tots aquells que van enganyar el seu avi i es van aprofitar de les seves mancances culturals, contra tots aquells que van fer sentir inferior la seva família, contra totes aquelles mirades de superioritat… (jo crec que es referia als catalans que els van acollir, però potser no i només són imaginacions meves), però que no ho faria, que l’entendria com una celebració, com un progrés entès com un èxit col·lectiu… Em va semblar una actitud molt positiva: sempre és millor agafar-se les coses amb il·lusió. Finalment, després d’uns quants singlots i d’un fort crescendo emotiu per part del públic, va acabar el discurs dient-nos (als catalans, suposo) que continuem acollint els de fora.
I jo li diria a l’Eduard: no se’t va ocórrer agrair als catalans l’oportunitat que et van donar a tu i a la teva família de tenir un futur millor? T’has preguntat per què als Premis Gaudí i als carrers de Barcelona ja s’hi parla més castellà que català? D’això no en va dir res, curiosament; suposo que no quedava prou emotiu. Si tu parles en català i et dediques a escriure és gràcies als catalans que us van acollir (aquests que dius que es van aprofitar de la teva família i que se sentien superiors). D’humiliacions n’hem patit tots en algun moment de la nostra vida; no només els immigrants que vau venir a buscar una vida millor a Catalunya. Sí, ho repeteixo: UNA VIDA MILLOR que la que teníeu a la vostra terra. Com creus que ens sentim els catalans quan veiem que acollim gent i a canvi ens diuen que som uns prepotents (i a sobre la majoria no aprenen el català)? Abans de parlar i d’acusar els catalans de males persones (això ho fas a Madrid criticant els espanyols i no crec que haguessis sortit tan content de la gala), s’ha de pensar una mica, perquè, si ara escrius, és gràcies a nosaltres, els catalans.