El primer que s’ha de decidir en vint dies és la presidència del Parlament, una elecció clau que pot determinar la legislatura i alguna cosa més. Així que com a més tard el 10 de juny, és a dir, l’endemà de les eleccions europees, es constituirà la cambra i es procedirà a elegir els membres de la Mesa. Presidirà la institució el candidat que rebi el suport de la majoria absoluta dels diputats o, en segona votació, el que rebi més suports que cap altre.

És important qui assumirà la presidència del Parlament, perquè és el president qui en el termini de 10 dies ha de decidir a qui encarregar que se sotmeti a la investidura. I qui serà? Salvador Illa i Carles Puigdemont ja han anunciat la seva intenció de presentar candidatura i el president haurà de decidir segons qui li garanteixi més suports.

Si Junts i ERC sumen forces, només el PP pot impedir que el Parlament tingui president independentista i decidirà qui se sotmet primer a la investidura 

D’entrada, si tothom vota un candidat propi, el PSC col·locaria un socialista, atès que és el grup amb més diputats. I probablement comptaria amb el suport dels sis diputats dels Comuns. És a dir, 42 més 6, farien 48. Per l'altra banda, Puigdemont ja ha demanat a Esquerra Republicana fer front comú i tots dos sumen 55. Amb aquests números, el president de la cambra seria independentista i probablement d’ERC, atès que Junts i ERC sempre han cedit la presidència del Parlament a qui quedava segon. A continuació, si funciona l’acord Junts-ERC per intentar formar govern, Puigdemont tindria preferència per presentar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat, encara que fos per perdre-la. I per fer-ho tot encara més emocionant, el candidat de Junts hauria de presentar-se al Parlament per fer el seu discurs, quan no és gens segur que la llei d’amnistia estigui aprovada, amb la qual cosa podria passar que fos detingut i empresonat abans de pronunciar el discurs. I embolica que fa fort.

Així que depèn del que decideixi Oriol Junqueras, si vol o no sumar forces independentistes, però no només. El Partit Popular té 15 diputats i el PSC podria torpedinar l’operació de Puigdemont si fes el que se’n diu “un Collboni”, perquè als 42 del PSC i als 6 de Comuns s'hi podrien sumar els 15 del PP, que fan 63, xifra inabastable per als independentistes. Llavors quedaria per veure com reaccionen els independentistes al Congrés dels Diputats.