La lluita pels drets de les dones té un front importantíssim, que és la lluita contra la invisibilització de la dona en la història.

La llei de l’Estat de memòria democràtica va incloure com a víctimes les dones per les discriminacions que van patir. A l’article 11, estableix el deure de les administracions de reconèixer la repressió de les dones en la lluita pels drets democràtics, i de difondre les limitacions i discriminacions que van patir en els diferents àmbits de la vida, com ara l’educació o el treball.

Un dels àmbits en què la dona va rebre un tracte discriminatori específic per la condició de ser-ho va ser en el de la repressió. Fins fa poc no s’ha començat a difondre la veu de dones, les entitats de memòria i feministes que parlen d’aquest àmbit. El biaix de gènere a què eren sotmeses les dones en els interrogatoris amb actes degradants i tortures a la comissaria de la Via Laietana fins ben entrada la transició democràtica. També les condicions de la presó de dones establerta a la Trinitat des del 1963, regida per les monges seglars Cruzadas Evangélicas, on aplicaven pràctiques repressives de reeducació de les dones. Els testimonis de les dones que van patir les mesures repressives, i també amb finalitat reeducadora, del Patronato de Protección de la Mujer.

Les administracions s’omplen la boca amb la Model com a centre de memòria de la repressió política d’homes, però s’han oblidat de la presó de dones de la Trinitat

Si bé les administracions s’omplen la boca amb la Model com a centre de memòria de la repressió política d’homes, s’han oblidat de la presó de dones de la Trinitat, on es duia a terme una repressió específica contra les dones, en el projecte de tancament del centre.

Davant de l’“oblit”, quan les associacions del barri han reivindicat que es preservi una part d’aquesta presó com a centre de memòria de la repressió de les dones a Catalunya, han trobat per part de les administracions una negativa amb un to contrariat i amb uns arguments inacceptables, i se les ha presentat davant del barri que espera la construcció d’habitatges socials com un entrebanc per al projecte. És un argument pervers, ja que vol justificar el fet d’esborrar de la memòria el principal centre penitenciari de dones franquista de Catalunya, amb un enfrontament entre veïnes.

Ens trobem davant de l’evidència que, malgrat el que diuen sobre la repressió de la dona les lleis de memòria, les nostres institucions no compten amb la repressió específica que es va dirigir contra elles. La Model no representa les dones.

Si es considera important i prioritari preservar la Model com a centre penitenciari d’homes, també ho ha de ser el centre penitenciari de dones de la Trinitat. Si a la Model es va trobar una solució per mantenir el centre de memòria, els habitatges socials i els serveis, per què això no ha de ser possible a la presó de la Trinitat?

És inacceptable que, davant la reivindicació veïnal de memòria de la Trinitat, se’ls digui que per què no ho van dir abans. Són la Generalitat i l’Ajuntament els qui se n’han oblidat, i per això, cal que esmenin el seu error i oblit greu i que, com reclamen les entitats, trobin la manera de conservar la part central de la façana i un espai on sigui reconeixible el centre, que sigui com es farà a la Model, i que sigui un centre de memòria de la repressió dedicat, en aquest cas, a les dones. O és que haurem de fer una llei per lluitar contra la discriminació de les dones a la llei de la memòria?

No parlem tant dels drets de les dones, com de la qüestió que el que cal són fets.

Josep Cruanyes i Tor. Coordinador de la Comissió de la Dignitat