L'esborrany dels pressupostos generals, la llei més important del Govern, el sudoku impossible de cada tardor, sembla que arribarà a temps al Consell de Ministres. Ningú no apostava per uns tercers pressupostos, Pedro Sánchez podia haver prorrogat els segons, però l'excepcionalitat de la crisi energètica, la guerra i la inflació han fet recalcular tots els comptes. El nivell de desgast d'un executiu sol mesurar-se en quant li costa aprovar-ne uns de nous. Fins i tot els de Montoro, els més longeus de la història política recent, van reflectir el període més inestable del Congrés en la reconfiguració postbipartidista. En aquest cas, el govern espanyol arriba fort a la negociació i amb moltes opcions que surtin fins i tot millor que els dos anteriors.
Els comptes de 2023 són l'oxigen i el full de ruta de l'Executiu per als propers mesos fins a la convocatòria de les generals. I la coalició, també conscient de les seves limitacions, no espera excessives tensions en la tramitació. En aquesta última gran parada legislativa del Govern, fa setmanes que ambdues parts discuteixen diversos capítols clau. L'Unidas Podemos més social demana d'ampliar les baixes de maternitat i paternitat gairebé sis mesos. María Jesús Montero ja ha respost que no es donen les condicions. Ione Belarra ha intentat, sense èxit, forçar la tramitació parlamentària de la Llei d'Habitatge i la llei mordassa. No són normes que vagin pressupostades, però era una altra finestra per intentar impulsar una norma que és senya d'identitat. El rebuig del PSOE no serà una derrota i podran al·legar haver-ho intentat fins a l'últim minut.
La vicepresidenta Yolanza Díaz, pressionarà amb totes les cartes fins a l'últim minut. Confia a recuperar les retallades del PP en matèria d'atur i a dotar bé la Llei de Famílies que tirarà endavant previsiblement al novembre. Entre les mesures, demana que les famílies monoparentals tinguin els mateixos beneficis que les nombroses i una prestació universal de 100 euros per nen sense discriminar per rendes. Asseguren des de l'equip de Díaz que està estudiat, funciona millor així i a més arribaria a les mares sense contracte de treball.
Amb una dotació important per a famílies, es descarta l'enfrontament per la despesa en Defensa. El compromís pressupostari de Pedro Sánchez amb l'OTAN serà progressiu en els propers anys. Díaz ja va treure la despesa militar del sostre de despesa i no veurem una partida desorbitada, segons fonts d'Hisenda.
El bloc d'investidura podria repetir-se sense grans esculls. L'equilibri de l'executiu entre Bildu i el PNB serà important. Mentrestant, ERC i Junts estan immersos en la implosió del Govern. Està el partit republicà en condició de no aprovar-los? És coherent mantenir la coalició de la taula de diàleg i tombar uns pressupostos amb mesures progressistes davant la crisi inflacionista? De moment, a Hisenda estan tranquils. I com apunten fonts del ministeri: "Estàvem en pitjor situació en anys anteriors".
El govern defensa en aquests comptes el seu pla fiscal. Unes mesures que compleixen amb Europa perquè són recaptatòries i amb el programa progressista perquè hi ha pujades impositives a la riquesa. L'impost de solidaritat no pot anar inclòs en els pressupostos generals, però sí que seran en la llei la gran majoria de les mesures fiscals tot just aprovades.
Sobre el calendari. El pla pressupostari s'enviarà a Europa abans del 15 d'octubre. Per primera vegada, aquest any incorporarà les mitjanes que són al pressupost. "Anem amb el calendari correcte i no al revés, quan s'enviava el pla i després s'incorporaven les mesures", diuen les mateixes fonts. Si tot va segons el previst, la negociació d'esmenes donarà joc, cada formació s'apuntarà algun punt, i estaran de tornada al Congrés via Senat per al desembre.
Aquesta aparent calma amaga una maror. Efectivament, estem ja en campanya electoral i cada partit sap les cartes que juga. Amb un bon finançament de les comunitats i ajuntaments, amb certa mà esquerra amb els socis de govern, els comptes sortiran. I llavors sí, els escons en verd del Congrés seran el tret de sortida cap a les generals.