Tal dia com avui de l’any 1485, fa 537 anys, a Saragossa; es perpetrava l’assassinat del religiós Pedro Arbués; que, el 4 de maig de l’any anterior, havia estat nomenat Inquisidor general del regne d’Aragó. En el moment que es va produir l’assassinat d’Arbués, la monarquia hispànica encara no havia introduït la Inquisició a Catalunya, a causa de la resistència dels estaments del poder catalans al desplegament d’aquell organisme; ni tampoc havia nomenat un Inquisidor general per al Principat. L’assassinat d’Arbués, que va ser presentat com un crim perpetrat per elements judeoconversos de la capital aragonesa, va ser el pretext que va esgrimir la monarquia hispànica per generalitzar la implantació de la Inquisició arreu dels seus dominis.

Mai es va detenir i jutjar el veritable autor d’aquell crim. Però, en canvi, les autoritats saragossanes —seguint el guió de la trama ordida per la cancelleria hispànica— van detenir dotzenes de persones de les comunitats jueva i judeoconversa aragoneses; que van ser brutalment torturades fins que els interrogadors van obtenir confessions falses. Finalment, aquella onada de terror es va saldar amb nou persones executades públicament; dos pretesos suïcidis a les masmorres de la Inquisició saragossana; i tretze efígies cremades representatives de persones fugades. Aquells “autos de fe” van representar la fi de les potents comunitats jueva i conversa aragoneses; que van abandonar el regne i es van dirigir, principalment, a Navarra i al País Valencià.

Després d’aquell crim de falsa bandera (el de l’inquisidor Arbués), Ferran el Catòlic va pressionar les autoritats catalanes, amb la peregrina excusa que una perillosíssima conspiració criptojueva —que a Aragó ja havia estat desballestada, però que a Catalunya i al País Valencià continuava activa—; amenaçava greument la monarquia catòlica hispànica. També a partir d’aquell crim de falsa bandera es va presentar la comunitat jueva com a desafecta al règim hispànic; i els jueus catalans, aragonesos i valencians que no s’havien batejat van ser apartats dels llocs rellevants de l’administració reial. De forma immediata a Aragó, i posteriorment al País Valencià i a Catalunya. Les víctimes d’aquella depuració política, van ser rellevades per elements cristians que havien col·laborat activament en aquella cacera.