Tal dia com avui de l’any 1676, fa 348 anys, un destacament de la facció dels grangers de la colònia de Virgínia, entrava a la ciutat de Jamestown, la saquejava i la calcinava. Jamestown era la capital de la colònia anglesa de Virgínia, era la seu del govern colonial i havia estat fundada el 1606 per iniciativa de l’empresa privada Virginia Company of London. Després d’una primera etapa molt complicada (males collites, no recepció d’aliments de la metròpoli i atacs de la població nativa), havia patit una gran mortaldat i havia estat a punt de ser abandonada pels supervivents (1610). Només la intervenció de Samuel Argall, un armador anglès d’origen català, que proveiria la ciutat a l’últim moment, havia pogut evitar el fracàs d’aquella iniciativa.

No obstant això, el 1622, la colònia de Virgínia havia passat a titularitat pública i la corona anglesa havia creat un aparell de govern i havia impulsat una important colonització. De resultes d’aquest procés, cap a 1670 s’havien produït tensions entre els colons grangers i les tribus ameríndies. El 1674 apareix en escena Nathaniel Bacon, que lidera la facció dels grangers de la frontera. Bacon i els seus partidaris, anomenats freeholders (grangers lliures) reclamaven l’expulsió o l’extermini de la tribu Conestoga per ocupar les seves terres. El 1674, els freeholders van arrasar diversos poblats dels Conestoga i van massacrar els seus habitants, i els amerindis van respondre devastant dotzenes de granges i assassinant els seus ocupants. 

El governador William Berkeley va decidir mantenir els tractats de pau amb els amerindis i perseguir els freeholders que actuaven contra la política colonial (1674), i en aquell moment va esclatar la primera guerra civil de les colònies americanes, anomenada la “Rebel·lió de Virgínia” i que s’anticipava un segle a la Guerra de la Independència (1775-1783) i quasi dos segles a la Guerra de Secessió (1861-1865). Durant dos anys (1674-1676) els partidaris de Berkeley (comerciants de pells que volien tenir bones relacions amb els amerindis), reforçats amb nadius de les tribus Doeg i Pamunkey, i els de Bacon (conreadors de tabac que volien usurpar les terres dels nadius) es van enfrontar en una guerra civil.

Unes setmanes després de la massacre de Jamestown, Bacon moria, oficialment de disenteria, i la facció dels grangers, desorientada per la inesperada mort del seu líder, cediria progressivament a l’ofensiva dels milicians de Berkeley i els seus aliats nadius, reforçats amb un contingent militar arribat des de la metròpoli.