Qualsevol moviment polític que s’expressi massivament al carrer és víctima d’impotència o, encara pitjor, d’un afartament utòpic. A Catalunya ho sabem del cert, nosaltres que excel·lirem en l’art de la manifestació (donant-nos les mans i amb una diversitat inaudita de samarretes acolorides) mentre els nostres líders es dedicaven a jugar amb la bona fe dels independentistes amb l’únic objectiu de salvar llur cul, com ha quedat palès amb l’amnistia. Doncs bé, com ja vaig escriure fa molt de temps, ara és Espanya la que viu contagiada d’un folklorisme típicament processista, com s’ha vist aquesta mateixa setmana amb la crida de l’antic president José María Aznar a actuar contra l’amnistia de Sánchez, la qual, invencions judicials del Tsunami a banda, ha dut els cayetanos a manifestar-se davant la seu del PSOE a Ferraz per rebre garrotades de la policia espanyola.
El virus del processisme és una cosa admirable i, quines coses té la vida, fins i tot hem vist Esperanza Aguirre tallant la circulació a Madrid com si fos una cupaire de províncies. De fet, no m’estranyaria que els espanyols de la capital emulin ben aviat els mafiosos de l’Estat Major nostrat i convoquin la massa amb la intenció de bloquejar l’aeroport Adolfo Suárez de Barajas (desitjo honestament que en tornin amb els ulls i la pebrotera intacta). Ahir, molts companys de militància independentista compartien a les xarxes declaracions irades dels defensors d’Espanya a les portes de la seu del PSOE, encardant-se dels seus càntics i d’una estètica prototípica de fachaleco. Poden fer-ne tota la conya que vulguin, però haurien d’ésser conscients que PP i VOX repeteixen el manual del procés, consistent a fer molta bullanga al carrer per dissimular el fracàs de la política.
El lector se m’ofendrà dient-me que les nostres padrines de l’Eixample (autores del ni-un-paper-a-terra) no tenen res a veure amb tota aquella turba dretana que es dirigí a Ferraz duent allò que els cursis anomenen banderes preconstitucionals. Tant li foten les diferències culturals, perquè aquí l’important és viatjar a l’arrel de les coses i comprovar com la dreta espanyola envia la penya a fer el mec perquè sap que té la batalla de l’amnistia perduda. Els jutges continuaran amb la seva guerra particular i, si cal, imputaran Marta Rovira o Carles Puigdemont acusant-los d’haver ordit una violació de menors en massa. Però les manifestacions d’aquesta setmana són un regal pel PSOE: demostren que al PP només li queda apel·lar a una defensa d’Espanya d’arrel xarona i ben sentimental. Fixeu-vos si l’equivalència és certa, que els manifestants insultaven i escarnien la bòfia dient-los “piolines.”
Si la dreta accelera la convocatòria de manifestacions passades de to, la pacificació del problema català que ha ideat el líder del PSOE guanyarà encara més suports internacionals
Com sempre passa des de fa quasi un lustre, el guanyador de tota aquesta pantomima continua essent Pedro Sánchez. Mentre la judicatura més carca vagi retorçant la legalitat per imputar independentistes (com ha fet sempre, dit sigui de passada), el president espanyol tindrà més marge per obligar l’independentisme a sumar-se a la causa general d’alliberar Espanya de les togues fatxes. Al seu torn, si la dreta accelera la convocatòria de manifestacions passades de to, la pacificació del problema català que ha ideat el líder del PSOE guanyarà encara més suports internacionals (llegeixi’s la recent editorial del Financial Times), perquè Europa ja té prou hòsties a tocar de les seves fronteres. Per a acabar-ho d'adobar, la radicalització de la dreta pot acabar implicant que Feijóo tingui els dies comptats i que el PP madrileny desdibuixi encara més el vot dretà mentre consolida el tro d’Ayuso.
La revolta dels cayetanos acabarà com les manifes del procés. Els seus protagonistes muscularan molta èpica i tornaran a casa indignats amb la policia repressora. Mentrestant, els polítics que els representen continuaran animant la massa a cremar containers (apreteu, apreteu!) per dissimular la seva impotència. I Sánchez es mirarà els focs d’artifici de Ferraz cascant-se un puro des del palauet de la Moncloa. Amb els independentistes servint-li el gintònic, of course.