Tal dia com avui de l’any 1693, fa 330 anys, es produïa un terratrèmol de gran intensitat amb epicentre a la vall de Noto, a l’extrem sud-oriental de Sicília, que va devastar la costa est de l’illa. Segons les fonts documentals, cap al migdia, un gran sisme (que els investigadors actuals estimen d’una intensitat màxima 11 en l’escala de Mercalli); va provocar l’ensorrament i la destrucció de Ragusa, Modica, Noto, Augusta, Siracusa, Taormina i Catània (capital històrica de l’illa, seu de la universitat fundada pels catalans, i tradicional escala de navegants barcelonins i valencians).
En el moment que es va produir el terratrèmol, a Catània hi havia una colònia de comerciants i professors universitaris catalans, valencians i mallorquins. També, en el moment que es va produir aquell sisme destructiu, la ciutat concentrava una població de 30.000 habitants (Barcelona en tenia 35.000); i a causa d’aquell devastador terratrèmol els investigadors actuals estimen que la ciutat podria haver perdut, aproximadament, la quarta part de la seva població. Aquell sisme va ser especialment devastador al barri portuari, amb la destrucció del 90% dels edificis.
El gran terratrèmol de 1698 acabaria provocant la mort d’unes 60.000 persones. L’edifici de la Universitat de Catània, primer centre d’estudis superiors de Sicília fundat per Alfons el Magnànim el 1434; va quedar totalment destruït. Tot seguit, es va iniciar la reconstrucció de les ciutats afectades, que es va fer seguint els models urbanístics i arquitectònics imperants a l’època. Aquesta seria la causa que explicaria per què la costa oriental siciliana —i especialment la vall de Noto— concentra el patrimoni arquitectònic barroc més compacte i espectacular d’Itàlia.