Coincideixo amb la població general (i els culturetes en particular) a l’hora de reivindicar la tasca de Xavier Graset al capdavant del Més 324, un espai que ha fomentat la presència de la literatura dins la sopa informativa i que ha demostrat que garlar sobre llibres resulta molt més interessant que digerir l’actualitat de la tribu. La feina d’en Xavier ha estat oportuna perquè, en una televisió pública cada vegada més alienada de la cultura nacional, si més no s’ha demostrat que xerrar sobre llibres ens desvetlla i fa país. 'La Nostra' continua tenint excel·lents redactors culturals, com Carolina Rosich, Jofre Font i l’estimada Anna Guitart, que encara pot treure el nas a la pantalla (a hores intempestives) per passar-se una horeta xerrant amb un autor i viatjar un pèl més enllà de tòpics de contracoberta.
Però la cultura, a la nostra televisió pública, encara resulta un afer de mera quota supervivencial. Ben lluny queden la majoria d’espais temàtics dedicats al món de les arts que TV3 ens regalà durant dècades (m’estalviaré esmentar alguns programes barrija-barreja que ho han volgut pal·liar i han acabat en una amanida de despropòsits), creacions que algú faria bé en ressuscitar de l’oblit i per les quals la nostra televisió comptaria amb gent sobradament preparada, si hom vol impulsar-los. Ens cal un programa sobre llibres, com també hauríem de tenir un espai que fes honor a l’excel·lent quota de cineastes per metre quadrat que ara gastem, i també seria oportú disposar d’algun forat que celebrés el moment esplendorós que viu la música catalana, sigui la popular o la culta. És inadmissible que el nostre present cultural només aparegui a la tele com un breu.
Senyors de 'La Nostra', volem més llibres. Necessitem més llibres. La llengua se’ns morirà si no propaguem la paraula en pantalla
Si tenim un canal que dedica tot un dia a l’esport, amb un Cafarnaüm de tertúlies absurdes on es destrossa la nostra llengua d’una forma altament impune, dic jo que no seria una desgràcia oferir a la ciutadania un espai dedicat a la dansa, on les nostres coreògrafes despunten a un nivell demencial; o qui sap si també seria una bona pensada substituir algunes pel·lícules de qualitat repulsiva que programa la casa per fer avinent a l’espectador les millors representacions de la nostra escena. Servidor aprengué a estimar el català memoritzant els versos del Cyrano escrits per en Xavier Bru i cantats per mestre Flotats. Si hi ha milions d’espectadors que omplen anualment les nostres sales, i sabem que Catalunya és un país curull de companyies professionals i amateurs de teatre, qui diu que un programa dedicat a les arts escèniques no tindria audiència? On s’ha escrit aital enorme bajanada?
Ara que ja hem vist que un programa d’actualitat on es parli de la lletra no és cap marcianada, podríem realitzar un passet més i dotar dels recursos suficients a un espai setmanal sobre llibres on el presentador tingui prou temps per llegir-se’ls i les entrevistes guanyin encara més gruix. En un moment extraordinàriament ric per la literatura catalana, resulta incomprensible que la nostra televisió no enregistri converses amb Irene Solà, Elisenda Solsona, Joan Jordi Miralles o Carles Dachs. Durant anys, ens hem fet palles repassant les excel·lents entrevistes de Soler Serrano o Montserrat Roig a algun dels nostres escriptors, justament pel seu altíssim valor documental i literari; doncs bé, en comptes de plorar, ara tenim l’oportunitat de fer el mateix des de la televisió pública i amb una nòmina d’autors del Primer Món. Insisteixo fins a la nàusea: com podem deixar-nos perdre l’ocasió?
TV3 necessita un programa sobre llibres, un espai que podria dirigir i presentar gent nostra, com en Jaume C. Pons Alorda, la Marina Porras, en Bernat Reher, la Berta Galofré, l’Esteve Plantada, l’Arià Paco... i aquesta és només una de les possibles llistes de cranis privilegiats que se m’acudeixen mentre escric (si no els coneixeu, els podeu escoltar setmanalment en pòdcast sobre llibres esplèndid, del qual se m’escapa el nom, per coses de l’edat; només hi falla el presentador, que és un pedant notòriament cretí). Només cal posar-hi una mica de recursos, inventar un programa que vagi més enllà del setting habitual de sofà i biblioteca, i deixar que les novel·les, assaigs, poemaris i obres dramatúrgiques de la nostra magnífica literatura faci la resta. Senyors de 'La Nostra', volem més llibres. Necessitem més llibres. La llengua se’ns morirà si no propaguem la paraula en pantalla. Facin-ho.